DOBLET AL MASMUT

Com cada any que fem una estada per Morella no podia faltar la visita a les Roques del Masmut. Aquest lloc cada cop em té més captivat i si a això li sumem que cada dia hi ha més vies que permeten ser escalades sense patir gaire per l’equipament no puc evitar treure-hi el cap quan estic per Morella, a només una mitja horeta de camí.
Aquest any he tingut ració doble: un parell de matins a l’ombra fent dues d’aquestes noves vies:

PRIMEROS PASOS, 6b (V obl.), 100m.
Via nova de trinca (desembre del 2008) que probablement és ara per ara la via més “love climbing” del Masmut: curta, ràpida, ben equipada amb parabolts i ponts de roca i amb un sol pas de 6b apurable en A0. 5 minuts d’aproximació. Ideal per un matí d’estiu (L1 ombra fins les 11:00, L2 i L3 ombra fins les 12:00) o per una tarda d’hivern, o per combinar amb alguna altra via.

L1 genial, sobre roca excel·lent (o excepcional per ser al Masmut!) i molt mantingut en el V/V+ amb un parell de panxes típiques de la zona força espectaculars.
L2 de tràmit amb roca no tan excel·lent i arribada a una reunió sabinera per un tram terrós.
L3 altre cop molt bo, tan la roca com l’escalada, amb el pas de 6b que el podríem qualificar de finura montserratina.
La Nesa la fa tan ràpida que fins i tot se’ns fa curta!...però el sol ja peta de valent i anem cap al Bar Societat a piar i menjar!

Nesa al L1 de la Primeros Pasos i Gemma i jo al cim de la Fisura Carrasca

FISURA CARRASCA, 6b (V+ obl.), 130m.
En aquesta m’hi va acompanyar la Gemma, mentre la Nesa es va quedar al pàrking llegint, fent fotos i fent-nos d’intèrpret (curiosament la sentíem molt millor a ella que no pas entre nosaltres).
Aquesta, sense arribar a ser molt difícil, ja no és tant “love climbing” ja que té tres passets que déu ni do: dos 6as i un 6b. Tots tres són bastant semblants: la fissura-canal que anem seguint es posa desplomadeta i t’escup enfora i el pas de 6b a més és molt i molt fi. Això sí, tots els podem trampejar amb A0s ja que la via està molt ben equipada amb parabolts. No va ser el nostre cas, ja que vam aconseguir treure tota la via en lliure. Un altre ingredient que afegeix una mica de tensió a l’assumpte és que la roca no és tant bona com l’anterior; per una banda hi ha algun tram amb força líquen i per l’altre hem d’anar aplicant la màxima “masmutiana” de “trucar abans d’entrar”, i si no pregunteu-li a la Gemma que va arrencar un parell de còdols.
La via està equipada per fer en cinc llargs de 25-30 metres, però nosaltres com fan la majoria de cordades, la vam fer en tres: L1+L2 (45m), L3+L4(55m) i L5(30m). Preveure unes 15 cintes bastant llargues si es vol fer així.

Gemma al L2 (L1 per nosaltres) i al pas de 6b de la Fisura Carrasca

MORELLA 2: ROQUES DEL MASMUT - ARESTA G.A.S.

…I evidentment, estant a Morella no podia faltar la visita de rigor a les Roques del Masmut. Un lloc cinc estrelles d’escalada clàssica a només mitja horeta de casa! Per aquesta ocasió escollim una de les vies més assequibles i més repetida, encara més des del recent reequipament: l'Aresta del G.A.S. (165m, V+). Va ser una tria poc ambiciosa, però és que feia molt que no fèiem via llarga d’aquest estil, sobretot la Nesa (més d’un any) i no ens volíem complicar la vida. A més, com diuen per allí, “Masmut és Masmut”, i el lloc imposa molt: la solitud, el silenci, el vent, el vol dels voltors... Prova de la popularitat d’aquesta via és que per primera vegada al Masmut trobem dues cordades més i les dues a L’Aresta G.A.S. I el més increïble és que la cordada del davant em sona molt...ostres són els Kutrescaladors (l’Antxi i el Llorenç)! Ens estem acostumant a trobar-nos als llocs més inversemblants: primer va ser al Gran Diedre de l’Agulla Superior d’Amitges i ara aquí.

Pere al L2

Pel que fa a la via, decidim entrar per la variant directa (V+ o Ao) i sortir per la variant de la dreta fàcil però molt espectacular i aèria. Amb aquestes dues variants la via queda molt homogènia en el IV+/V. Està completament equipada amb parabolts i ponts de roca (bagues i cables d’acer) i només cal portar 10 cintes (algunes de llarguetes). Però al tanto, com és habitual al Masmut, en alguns trams s’ha d’escalar bastants metres entre seguros! La via és força mantinguda i de tant ens tant cal superar les típiques panxetes de la zona, per sort sempre amb bons cantos. La roca molt més bona del que aparenta a simple vista, de fet, entrant per la variant directe, gairebé la podríem qualificar d’excel·lent.

L'Antxi i el Llorenç al L3 i la Nesa al mateix llarg

En definitiva, va ser una bona tria i vam gaudir força de la via i de l’ambient del Masmut.
Podeu trobar la ressenya d'aquesta via i molta més informació del Masmut en aquesta web.