24 de febrer 2009

REDESCOBRINT CABACÉS


Fa dos estius, en un dels dies més calorosos que recordo haver viscut, vam descobrir aquesta petita però acollidora i tranquil·la escola del Priorat (aquí). Va ser una mica per casualitat, ja que aquell dia teníem previst escalar a Margalef, però el risc d’incendi extrem va fer activar el pla Alfa a tot el Parc Natural del Montsant i no ens van deixar entrar ni tan sols a peu a cap sector. Llavors vam decidir anar a investigar què tal era això de Cabacés, lloc del qual havíem llegit quelcom. Vam passar pel refugi i vam comprar el llibret de ressenyes i aquell mateix dia ja vam gosar provar algunes vies. I dic gosar perquè la temperatura rondava els 40 ºC a l’ombra i després de provar 4 o 5 vies vam veure que allò era insoportable. Però la primera impressió va ser molt bona i teníem clar que hi havíem de tornar quan les condicions fóssin més adequades. Aquest diumenge i dilluns ha arribat aquesta redescoberta. Hem gaudit de ple de l’escalada, del tracte rebut al refugi i dels paisatges del Priorat.
El diumenge vam escalar al sector de Les Crestes.

Sector de Les Crestes
Com el seu nom indica una afilada barra rocosa d’un calcari similar a Vilanova de Prades: compacte però amb bastants foradets rodons. La paret en general no arriba a la verticalitat però té algunes panxetes que proporcionen passos interessants i diferents de la resta de la via. Les vies estan totes orientades al sud-est i en total són 27 entre V i 7a. Les vies realitzades foren:

-La costellada, V, 15m, 5 parabolts, (*). Fàcil, però amb un parell de passos tontets amb una mica de vidilla entre assegurances (tònica dominant a Cabacés). Crec que aquest fet no la fa massa recomanable per iniciació.
-The Jaimers Revolution, V, 17m, 5 parabolts, (*). Més del mateix, però encara més vidilla entre xapes.
-Josep i Remei, V+, 18m, 6 parabolts, (**). Bonica placa de foradets amb algun tram força finet al mig.


Detall del sector i Nesa a Josep i Remei (V+)

-Nous verdes, 6a, 19m, 7 parabolts, (**). Més placa, encara més fineta.
-Entre forats i foradets, 6a+, 22m, 8 parabolts, (***). Preciosa i llarga via força variada, ja que la placa habitual del sector es veu amenitzada per dos panxetes molt divertides i amb bon canto, si el sabem trobar.
-Bagasses honey, 6b, 25m, 9 parabolts, (***). Una altra de llarga i bona, però aquesta de més continuïtat sobre placa vertical de foradets. Interessant portar una baga per llaçar una sabina en un tram on hi ha força metres entre xapes.
-Poca solta, 6b, 20m, 7 parabolts, (**). Aquesta és més curta i intensa, però igualment de continuïtat. Se’m fa difícil opinar sobre el grau ja que estava completament marcada amb “clekes”, moda que esperem no proliferi ja que, a part de ser una guarrada, impedeix escalar a vista.
-Corsika libre, 6c, 20m, 7 parabolts, (**). La provo en tope rope. Té una part inicial super exigent de finura que no acabo de treure. Crec que podria ser més de 6c i de fet a les ressenyes del refu li donen 6c+.

Després d’aquesta intensa jornada d’escalada recuperem forces al refugi de Cal Ferrer on l’Isa i en Ferran ens atenen de primera i ens serveixen un sopar “lleuger” arran de la llar de foc.

L’endemà ens dirigim cap a la Serra dels Solans, on es concentren el major nombre de vies i sectors de Cabacés.

Detall del poble i la Serra dels Solans al fons
També està orientada a l’est i aquí la roca és més variada, però en general és un calcari farcit de forats molt cantelluts no aptes per a pells sensibles. Però també hi ha zones més fines i compactes i d’altres plenes de petits còdols roms. Potser el pitjor és que en alguns punts encara es trenca alguna cosa, però crec que unes quantes repeticions més i la cosa quedaria completament sanejada.
Aquí comencem pel sector Can Pistraus (13 vies entre III i 6a), autèntic paradís per la Nesa, on es treu l’espina d’uns quants dies sense encadenar res de primera i agafa moral per la resta del dia. Fa 3 o 4 vies força divertides i ben equipades. (foto esquerra).
Després ens traslladem cap a la dreta i entrem al bonic sector del Racó Pervers on fem:

-Cirera tomaquera, 6a, 12m, 5 parabolts, (**). Preciosa placa vertical de forats. Llàstima que no sigui més llarga.

La Nesa s'atreveix de primera amb la Cirerera tomaquera (6a).
-L’aturadet, 6a, 12m, 5 parabolts, (**). Idem.
-Canvi de parella, 6a+, 15m, 5 parabolts, (**). Més placa de forats amb panxeta final.
-Gange away, 6a+, 15m, 4 parabolts, (**). Similar a l’anterior, però un pèl expo.

I seguim cap a la dreta al sector Rat del Bosc:

-Lòpez-Calvet, 6a, 15m, 5 parabolts, (**). Interessant via perquè és força diferent de les seves veïnes. Díedre fissurat que a trams es supera en bavaresa. A destacar que la primera xapa està força alta (uns 4 metres) i la presa clau per fer el xapatge no inspira gaire confiança perquè té pinta de trencar-se en qualsevol moment.
-Felicitat fingida, 6c, 15m, 5 parabolts, (*). La provo en tope rope i la trobo duríssima, no veig cap possibilitat d’encadenar-la perquè té una primera part terrorífica de finura i a més s’em trenquen dos petits còdols.
-Tripiclimb, 6b+, 15m, 6 parabolts, (***). Compenso la decepció anterior encadenant a vista aquesta petita joia. Placa vertical que segueix un curiós bosc de microxorreres i estalactites.

Jo mateix a la López-Calvet (6a) i el curiós bosc de microxorreres a Tripiclimb

No voldria acabar aquest post sense dir que una de les coses que més ens ha agradat de Cabacés és la tranquil·litat i la bellesa de l’entorn. Hem estat sempre sols, tant a les parets com al refugi. Esperem que la recent aparició de la guia d’escalades del Montsant no porti la massificació i tots els aspectes negatius que aquesta comporta.
Ermites de Cabacés: Mare de Déu de la Foia i Sant Roc