27 d’octubre 2009

ÀGER: BARRANC DELS GRILLONS



Fa un meset en Luichy ens va presentar aquest nou sector d’Àger, del qual ell mateix i l’Albert Cortés foren els màxims impulsors. La cosa tenia molt bona pinta, però calia esperar a que arribés la fresqueta per fer-hi una visita. No hem pogut esperar gaire i aquest diumenge hi vam anar juntament amb la Gemma, el Pol, la Carlota i l’Òscar.
Sembla que força gent va fer el mateix pensament perquè a l’aparcament hi havia 7 o 8 cotxes. Però el sector és prou gran per acollir a 10 o 12 cordades.
A ben segur que en sentirem parlar molt d’aquest sector perquè ho té tot per triomfar:

-Aproximació curta i còmode
-Peu de via també còmode
-Vies molt llargues i ben equipades
-Bona representació de tots els graus entre IV i 7a+ (encara hi ha algunes vies pendents de confirmar)
-Roca acceptable
-Bon paisatge

Carlota a Chaufee qui peut (6a) i una mostra de lo actual que és el sector

Respecte la roca, dir que aparentment és molt bona: un calcari molt treballat per l’erosió amb molts forats i regletes i un tacte molt abrasiu (potser massa i tot). El que passa és que se’ns van trencar força puntes i llastres. Suposo que amb el pas d’escaladors la cosa anirà millorant, però ara per ara, és imprescindible portar casc per estar al peu de via.
L’escalada, en general, és sobre placa vertical de bastanta continuïtat amb forats i/o regletes, però sense passos extrems. Atenció a la llargada d’algunes vies perquè necessitarem corda de 80 m. o bé fer reunions intermèdies al despenjar-nos (ja hi ha vies amb anella a la tercera xapa per fer-ho).
Gemma intentant sense èxit l'encara pendent de grau Tarta Tatin i jo mateix a A ne pas rater (6b+)

En aquesta primera visita faig:

-Inyección de liquidez, 6a, 25m, (*). No està malament però té una terrasseta molt terrosa al mig que provoca que l’inici de la via estigui força brut.

-A ne pas rater, 6b+, 35m, (***). Viot. Placa interminable de forats. No li poso 5 estrelles perquè encara s’ha de netejar una mica.

-Apadrina un banquero, 6c, 42m, (***). Un altre viot de característiques similars a l’anterior, però amb algun pas més finet i amb un tram final de fissura boníssim. No sé si el grau és generós, o a mi se’m donen molt bé aquestes vies, però la trobo fàcil i tot.

Jo mateix en aquesta via

-Morlaco, 7a, 42m, (**). Aprofito que acaba a la mateixa reunió que l’anterior per provar-la en tope-rope. Va sortint fins passada la meitat, però llavors se’m peta un canto i gairebé mato un noi que passava per baix. Curiosament aquest noi havia portat casc tot el dia, però en aquest precís moment ja no el portava perquè ja marxava. La pedra li cau a poc més d’un metre! Em ratllo i a partir d’aquí, que justament és on es concentra el bacallà de la via, ja m’haig de penjat vàries vegades a descansar. Bona, però aquesta sí que encara li falta una bona neteja.

-Chaufee qui peut, 6a, 18m, (**). Bona via de fissura i muret final. Tècnica i atlètica al mateix temps.

-Panceta, 6b+, 22m, (*). Per mi la pitjor via del dia. Potser perquè la faig a última hora i els meus peus ja diuen prou. També té un tram força brut i descompost. Però no em feu gaire cas, la Gemma la va trobar força bona.

En definitiva, un sector que mereix unes quantes visites més a l’hivern, però potser esperarem a que es netegi una mica més.
"Hi ha dues matemàtiques a dalt de la paret,...però si una matemàtica caigués per mala sooort..."

14 d’octubre 2009

TRILOGIA AL MONTSANT


Trilogia perquè ja és la tercera vegada en el que portem d’any que aprofitem un cap de setmana llarg per fer estada al Montsant, i trilogia perquè aquest cop hem visitat tres sectors en majúscules: L'ENDERROCADA, ELS CINGLES DE SANT JOAN i EL RACÓ DE MISSA. La veritat és que després de tants intensius pel Montsant ja m’atreveixo a definir l’escalada que s’hi practica amb una sola paraula: EXIGENT! Exigent perquè el grau està més aviat ajustadet, exigent perquè les assegurances estan més lluny que a prop, i fins i tot exigent perquè la majoria d’aproximacions superen la mitja hora de camí costerut. Malgrat tot deixar d’escalar-hi seria pràcticament un pecat perquè el Montsant conta amb alguns itineraris apoteòsics i uns paisatges sublims.
Pel que fa a l’estil d’escalada, també m’atreviria a definir-lo amb dues paraules: CONTINUÏTAT i FORADETS. La majoria de vies discorren per interminables plaques verticals farcides de forats de totes les mides. És curiós com moltes vegades el millor no és justament el que ho aparenta, cosa que dóna lloc a una escalada força difícil a vista.
En aquesta estada de tres dies hem repetit nits i àpats al Refugi de Cal Ferrer on la Isa, el
Ferran i companyia ens han atès de primera com sempre! També hem coincidit tots els dies escalant amb el Pol i la Gemma, tot i que ells dormien a Prades.
Anem per ordre amb la descripció de sectors i vies:

DIA 10/10/09: L'ENDERROCADA


El menys bo dels sectors visitats, que no pas dolent. Vies més curtes del que és habitual pel Montsant i algunes amb començaments força explosius en desploms amb foradets dolorosos. Aproximació una mica incòmode perquè el camí està força brut de matolls punxosos. Es nota que és un sector poc freqüentat.
-Aigua del karma, 6a,15m, (*). Dura pel grau i amb seguros molt allunyats.

Gemma a Aigua del karma (6a)

-Anti gros, V+, 15m, (*). Encara més dura pel grau, podria ser tranquil·lament 6a+. Té un pas molt fi a la meitat.
-Moxibustión, 6b, 18m, (**). Bona via amb els dos trams difícils al començament i al final, aquest últim força difícil de resoldre a vista.
-La castanya, 6c, 15m, (**). Una altra de bona. Torna a concentrar les majors dificultats al principi, molt fi i vertical. Encadeno al segon intent després d’haver provat el començament vàries vegades.
Jo mateix a La castanya (6c)

DIA 11/10/09: CINGLES DE SANT JOAN
Repetim a aquest fantàstic sector que ja vam visitar el passat maig, i que només té un petit inconvenient: la llarga i dura aproximació.
Atenció perquè ja hi ha vies noves respecte a la guia recentment apareguda. Concretament vam localitzar nous itineraris entre les vies 52 i 53 i també una altra a l'esquerra de la 11.
-Via 38 de la guia, 6a+, 30m, (***),. Durilla i amb seguros allunyadets. Té un parell de flanquejos poc evidents a vista i un tram final força dur. Atenció: 30m. i no pas 20 com diu la guia.
-Esparraca-vents, 6b, 30m, (***). Molt bona via d'anar fent, piano piano i sense deixar-nos impressionar per la distància entre seguros. Per mi el pas més difícil és el començament i curiosament el primer químic està molt amunt, massa!
Gemma a Esparraca-vents (6b)
-Corda fluixa, 6b+, 36m, (*****). Viot. M'hi poso pensant que era un 6c i no encadeno. La via és una successió de forats de totes les mides i formes i en algun pas costa encertar el bo a vista. Arribo al pas clau canviat de mans i caic. Després, sabent-ho, li faig un altre intent i encadeno. Dos pegues a vies d'aquest grau i llargada em deixen ben cuit i ja plego.

Nesa a la 38 (6a+) i un escalador alemany a A dojo (6c)

Decidim baixar pel GR que passa pel Grau del Tomaset, una baixada més llarga, però més agradable i bonica, especialment amb la llum de la tarda.
Baixant pel grau del Tomaset

DIA 12/10/09: RACÓ DE MISSA

Benvinguts al que per mi és el millor sector d'escalada esportiva de Catalunya; quines parets! quines vies! quina roca! quin paisatge i quin ambient! Clar que si sou fans de l'escalada de bloc i explosiva, o atlètica i de grans cantos oblideu-vos del lloc,... això és el paradís de la continuïtat i dels forats. Per mi la zona només té un petit inconvenient: hi ha vies de tots els graus excepte 6a i 6a+, per tant si us moveu bàsicament en aquest grau també podeu prescindir d'anar-hi.
Un escalador alemany a Diedre (7a)
-Via 20 (L1), 6a, 15m, (*). No és una bona via per escalfar. De fet és el L1 d'un 7a+ i comença molt vertical i explosiu, amb foradets petits i dolorosos. Molt dura pel grau.
-Així de bé, 6b+, 31m, (***). Via supermantinguda, que només dóna treva al cap de 25 metres, quan ja només queden dos xapes. Com ha estat habitual aquests tres dies en totes les vies de més de 6b encadeno al segon pegue.
-Via 28, 6b, 32m, (*****). Quan portes tres dies seguits escalant bones vies, n’arriba una que et fa caure la baba,...per vies així vaig inventar la categoria 5 estrelles! Quina col·lecció de bons forats!...però no us podeu entretenir gaire a trobar el bo que la cosa està dreta! Aquesta via es mereix un nom!
-Abans d’entrar deixeu sortir, 6c, 25m, (***). Últim dia a última hora, tinc els peus adolorits i els dits pelats, mal moment per probar un 6c! Evidentment no encadeno, tot i que crec que en un segon intent hauria caigut al sac, però ja no tinc forces. Queda de deures, jejeje.

Racó de missa dreta o Cingle de Sacs

Cada dia sóc més fanàtic del Montsant i del Priorat, de l’escalada, però també dels paisatges, dels vins, del olis i de la seva gent. Ja estic buscant una nova data a l’agenda per tornar-hi!
Sant Joan del Codolar

04 d’octubre 2009

DOBLET AL MASMUT


Com cada any que fem una estada per Morella no podia faltar la visita a les Roques del Masmut. Aquest lloc cada cop em té més captivat i si a això li sumem que cada dia hi ha més vies que permeten ser escalades sense patir gaire per l’equipament no puc evitar treure-hi el cap quan estic per Morella, a només una mitja horeta de camí.
Aquest any he tingut ració doble: un parell de matins a l’ombra fent dues d’aquestes noves vies:


PRIMEROS PASOS, 6b (V obl.), 100m.
Via nova de trinca (desembre del 2008) que probablement és ara per ara la via més “love climbing” del Masmut: curta, ràpida, ben equipada amb parabolts i ponts de roca i amb un sol pas de 6b apurable en A0. 5 minuts d’aproximació. Ideal per un matí d’estiu (L1 ombra fins les 11:00, L2 i L3 ombra fins les 12:00) o per una tarda d’hivern, o per combinar amb alguna altra via.

L1 genial, sobre roca excel·lent (o excepcional per ser al Masmut!) i molt mantingut en el V/V+ amb un parell de panxes típiques de la zona força espectaculars.
L2 de tràmit amb roca no tan excel·lent i arribada a una reunió sabinera per un tram terrós.
L3 altre cop molt bo, tan la roca com l’escalada, amb el pas de 6b que el podríem qualificar de finura montserratina.
La Nesa la fa tan ràpida que fins i tot se’ns fa curta!...però el sol ja peta de valent i anem cap al Bar Societat a piar i menjar!

Nesa al L1 de la Primeros Pasos i Gemma i jo al cim de la Fisura Carrasca

FISURA CARRASCA, 6b (V+ obl.), 130m.
En aquesta m’hi va acompanyar la Gemma, mentre la Nesa es va quedar al pàrking llegint, fent fotos i fent-nos d’intèrpret (curiosament la sentíem molt millor a ella que no pas entre nosaltres).
Aquesta, sense arribar a ser molt difícil, ja no és tant “love climbing” ja que té tres passets que déu ni do: dos 6as i un 6b. Tots tres són bastant semblants: la fissura-canal que anem seguint es posa desplomadeta i t’escup enfora i el pas de 6b a més és molt i molt fi. Això sí, tots els podem trampejar amb A0s ja que la via està molt ben equipada amb parabolts. No va ser el nostre cas, ja que vam aconseguir treure tota la via en lliure. Un altre ingredient que afegeix una mica de tensió a l’assumpte és que la roca no és tant bona com l’anterior; per una banda hi ha algun tram amb força líquen i per l’altre hem d’anar aplicant la màxima “masmutiana” de “trucar abans d’entrar”, i si no pregunteu-li a la Gemma que va arrencar un parell de còdols.
La via està equipada per fer en cinc llargs de 25-30 metres, però nosaltres com fan la majoria de cordades, la vam fer en tres: L1+L2 (45m), L3+L4(55m) i L5(30m). Preveure unes 15 cintes bastant llargues si es vol fer així.

Gemma al L2 (L1 per nosaltres) i al pas de 6b de la Fisura Carrasca