SARDENYA 5: EL NORD-EST

A vegades els condicionants d’allotjament i transport t’obliguen a planificar parts d’un viatge que per iniciativa pròpia mai hauries inclòs. Però també acostuma a passar que aquestes parts esdevenen sorpreses agradables doncs descobreixes llocs que no entraven al teu planning inicial. Explico tot això perquè el nostre ferri de tornada sortia el dia 31 de juliol a les 6 de la matinada de Porto Torres i això ens obligava a passar la nostra última nit en aquesta ciutat. I clar, ja posats a parar la tenda a un lloc nou, vam pensar passar-hi tres nits.

Illa de Tavolara, des del Monte Mandriolo (Capo Ceraso), el dia que ens traslladàvem de Cala Gonone a Porto Torres

 Aquesta part de l’illa a primera vista no té massa encant, ni tampoc destaca per les seves zones d’escalada. La més popular és Osilo i no és massa adequada per l’estiu ja que de la seva desena de sectors només un parell tenen unes quantes hores d’ombra. Al final però, per no desentonar amb la resta del viatge, tots els llocs que vam visitar en aquesta zona també ens van agradar força:

OSILO-DIMENSIONE VERTICLE. DIA 29 /07/2012

No anava jo molt convençut de triomfar gaire en aquest sector, ja que sobre el paper es tractava de vies curtes i molt desplomades i potser per això no ens donem gaire pressa per anar a escalar. Al matí anem a una de les considerades millors platges de Sardenya: La Pelosa a Stintino, i fins ben entrada la tarda no convenço la Nesa per anar a veure què tal són les famoses parets desplomades i farcides de forats d’Osilo.

La Pelosa (Stintino)

Ens hauria agradat poder escalar a La Muraglia, el sector estrella d’aquesta escola, però resulta del tot impossible a l’estiu. A l’hora de la veritat Dimensione Verticale també ens va agradar força: trobem moltes més vies de les que portàvem ressenyades i més variades del que ens esperàvem. Al final apurem el dia fins que es fa fosc, ja que fins i tot les vies fàcils que prova la Nesa resulten interessants i divertides.

-Nº DE VIES: 40 i creixent

-ALÇADA: 400 m.

-ORIENTACIÓ: E - NE. Ombra a partir del migdia

-APROXIMACIÓ: 1 min.

-VIES REALIZADES (graus corresponents a la guia Pietra di Luna 2005 que contenen algunes discrepàncies importants amb alguna ressenya que corre per internet. Com sempre, entre parèntesi, el que em va semblar a mi):

-Derby, 4c (5a), (**)

-Bomboline, 5a (5c), (**)

-Amicici, 6b (6b+), (**)
-¿? (dreta de bomboline), 6b?, (**)

-Miss Italia, 6c+, (***)

-Chi si Loda s’imbroda, 5a (5b), (**)

Nesa gaudint de la bona roca i la verticalitat d'Osilo

CASAROTTO (CAPO CACCIA). DIA 30/07/2012

Un altre sector “de propina” que visitem fent cas a les recomanacions d’un company sud-tirolès que vam conèixer a Villagio Gallico. En aquest cas les meves reticències venien perquè es tracta del típic sector històric en penya-segats marins, del qual la guia posava que havia caigut bastant en l’oblit. Afortunadament vam fer cas al Maurizio, perquè només per la situació i vistes ja val la pena visitar aquest sector. Les poques vies que vam provar també van ser molt bones i l’equipament també. L’únic inconvenient del sector, és que el vent acostuma a bufar fort i de component marí, així que és habitual trobar-se la roca amb tacte salat i humit, cosa que dificulta molt encadenar el teu grau màxim.

-Nº DE VIES: 50

-ALÇADA: 100 m.

-ORIENTACIÓ: O. Ombra fins les 13:00 - 14:00.

-APROXIMACIÓ: 10 min.

-VIES REALIZADES:

-Ricardino, 5b, (***)

-Gata Maiala, 6b, (***)

-Banana Moon, 6c+, (***). No encadenada

-Su Barraccoccu, 6a+, (***)

Probablement un dels V més fotogènics del món!

A la tarda ens acomiadem de Sardenya passejant pels històrics carrers de l’Alguer (...i agafant una bona insolació!), pensant que hem fet molt bé donant una segona oportunitat a aquesta illa i que segurament hi haurà una tercera, perquè ens ha quedat moltíssima feina per fer.

Capo Caccia des de l'Alguer

Es curiós que en el mes llarg que ja fa que hem tornat, hem parlat amb molts companys que els ha passat el mateix que a nosaltres: una primera visita a l’illa que no els ha acabat de convèncer. En la meva modesta opinió el principal error que es comet al visitar Sardenya és que la gent hi va amb “mentalitat Kalymnos”. És a dir, m’estic a un lloc on en un ventall de 10 km. tinc els millors sectors del món. Aquí la cosa és molt diferent. Plantejar-se un viatge d’escalada a Sardenya és molt més; ve a ser quelcom semblant a plantejar-se un viatge  d’escalada a Catalunya. És impossible veure-ho tot. Les zones d’escalada es compten per centenars i cal una molt bona planificació d’allotjaments, desplaçaments i selecció de sectors en funció de l’època de l’any. Sense oblidar els atractius turístics, culturals i paisatgístics de l’illa. Si ho feu així estic segur que trobareu allò que busqueu!

Espero que aquestes cròniques us ajudin en aquesta tasca...Aquesta és la principal i sana intenció d’aquest bloc ;)

SARDENYA 4: CALA GONONE

Cala Gonone és segurament el destí d’escalada preferit per la majoria de turistes escaladors que visiten l’illa, sobretot pels centre i nord europeus que busquen sol i mar a part d’escalada. El lloc en si no deixa de ser un assentament turístic (és el port de Dorgali) sense massa encant, però disposa de tots els serveis necessaris, això sí, tot a uns preus bastant elevats, fins i tot el càmping Cala Gonone on vam estar 6 nits. A Cala Gonone ja hi havíem estat la setmana santa del 2006, però en aquella ocasió vam anar als sectors més populars i de grau fàcil (Biddiriscottai, Cala Fuili, Il Budinetto...) amb el resultat ja previsible de trobar-ho tot molt sobat i massificat. En aquesta ocasió, el condicionant per escollir sectors ha estat evitar el sol, tasca bastant difícil en aquesta zona ja que la majoria de sectors tenen orientació sud o sud-oest.

La Nesa escalant a Buchi Arta i al Monte Bonacoa, dos dels sectors visitats a Cala Gonone.

Estem parlant d’una escola ja veterana que va començar a desenvolupar-se a mitjans dels 80 i es va popularitzar sobretot gràcies a sectors amb alguns dels millors i més llargs slabs de calcari d’Europa com per exemple La Poltrona. Afortunadament, pels voltants de roca no en falta i l’escola segueix creixent any rere any amb noves vies i nous sectors de tots els estils.

Segurament no és el millor lloc de Sardenya per escalar-hi a l’estiu, però si ja has escalat uns quants dies per altres zones i tens ganes de prendre’t uns dies amb més calma combinant escalada i mar és el lloc ideal.

També és el punt de sortida de les excursions amb vaixell pel Golfo di Orosei, per mi imprescindible si aneu per la zona a l’estiu...Sí, ja ho sé: és la típica excursió de “ovejas bobas dónde va una van todas” cara i plena de guiris i de domingueros. Però és el preu que has de pagar per veure una de les costes més espectaculars de la Mediterrània i l’única manera d’obtenir-ne una visió global, ja que a peu només és possible accedir a 3 o 4 caletes després de caminar 1-2 hores amb forts desnivells.

Cala Luna i Cala Mariolu, al Golfo di Orosei.

BUCHI ARTA. DIES 24 i 27/07/2012

Les cabanes de pastors de Buchi Arta que donen nom a la paret (al fons).

Sens dubte uns de les sorpreses més agradables del viatge, més que res perquè hi vam anar una mica a cegues (sense ressenyes, només amb el llistat de vies) i per algunes referències que vaig trobar a internet. Un cop més, a la nova edició de Pietra di Luna ja surt i uns companys italians que vam trobar al sector ens la van deixar fotografiar.

La història d’aquest sector és ben curiosa: va començar com un secretiu sota l’impuls d’un escalador suís al qual s’hi va afegir posteriorment un italià. Ningú va fer públic el sector, però com acostuma a passar quan un sector és bo el boca a boca és imparable i avui en dia és un dels més populars de Cala Gonone. I no és d’estranyar ja que té tos els condicionants per triomfar: aproximació mínima, peu de via comodíssim i molt bonic, roca immillorable i unes vies molt verticals i agraïdes de fer. Curiosament els seus creadors han volgut romandre en l’anonimat i a les ressenyes ja publicades es fan anomenar “il soliti ignoti” (el solitari habitual).

Les vies són gairebé totes boníssimes, però per posar-li algun inconvenient són una mica repetitives i totes de grau mig-baix (entre 5 i 7a, amb predomini del 6a-6b). També trobem alguna via amb "excessiva alegria" en l'equipament.

Peu de via comodíssim, roca excepcional i vies divertides.

-Nº DE VIES: 40

-ALÇADA: 350 m.

-ORIENTACIÓ: O - SO. Ombra fins les 13:00 ( a l’estiu cal matinar)

-APROXIMACIÓ: 3 min.

-VIES REALIZADES (numeració de la nova edició de Pietra di Luna):

-31, 5c, (***)

-29, 6b, (***)

-28, 6c, (*****)

-12, 6a+, (*****), expo.

-11, 6c+, (***)

-Pur troppo facile, 5b, (***), només la Nesa.

-Catwalk, 5c, (***), només la Nesa.

-30, 6a, (*****)

-7, 6c (6c+), (*****)

-El Principe, 5b, (***), només la Nesa.

Jo mateix a la 29 (6b)

MONTE BONACOA. DIA 25/07/2012

Un altre sector nou, bastant prescindible, però recurs vàlid per l’estiu ja que té ombra fins les 14:00. Predomini de grau baix i vies de placa tombada, tot i que també n’hi ha alguna de vertical i força tècnica. Suficient per passar un matí ben distrets.

-Nº DE VIES: 35

-ALÇADA: 550 m.

-ORIENTACIÓ: O. Ombra fins les 14:00.

-APROXIMACIÓ: 5 min.

-VIES REALIZADES:

-Bentu e susu, 5b, (*)

-Calma aparente, 6b+, (***)

-Dimonios, 6a, (**)

-Il solitario, 6a, (**)

-Vamos a matar compagneros, 5b, (**). Només la Nesa

LA POLTRONA. DIA 27/07/2012

Havent anat dues vegades a Cala Gonone i tenint aquesta paret davant dels morros cada dia, seria una mica imperdonable no haver-hi fet una visita, tot i que ja sabíem el que ens trobaríem: slabs interminables de roca sobadeta en el millor dels casos i sobadíssima en el pitjor. A més, aquesta paret té un altre inconvenient: hi toca el sol de ple tot el dia fins les 15:00 o les16:00, i després, encara que estigui a l’ombra, per la seva forma i dimensions fa una mica “efecte forn” i costa que es refredi. Personalment no la recomanaria gens per l’estiu, però si encara queda algun fanàtic d’aquest tipus d’escalada em consta que a la part superior esquerra hi ha un bon grapat de vies més noves i menys freqüentades que diuen que estan molt bé. Nosaltres amb un parell vies clàssiques ja en tenim prou, i els nostres peus encara més!

-Nº DE VIES: 60 (algunes de fins a 4 o 5 llargs)

-ALÇADA: 200 m.

-ORIENTACIÓ: E- SE. Ombra a partir de les 15:00-17:00 segons part de la paret.

-APROXIMACIÓ: 10 min.

-VIES REALIZADES:

-Deutsh wall (L1), 5c, (***)

-I wanna hold your hand, 6b, (*), Impossible a l’estiu: sobadíssima i roca bullint!

SARDENYA 3: BAUNEI

Les muntanyes del Supamonte de Baunei són una altra de les àrees que ens quedava a mitja horeta de Lanusei, i també és molt adequada per l’estiu ja que la majoria de sectors tenen ombra a la tarda. És una àrea en ple desenvolupament que va camí de convertir-se en focus a nivell europeu pels “turistes-escaladors” que busquen sol i escalada esportiva a prop del mar. De moment però la zona es manté força tranquil·la, lluny de la massificació de Cala Gonone. Un cop més aclapara la gran quantitat de roca verge d’excepcional qualitat que t’envolta, aquí fins i tot amb parets de 300-400 metres que cauen a plom sobre el mar, com la Punta Giradili que ja compta amb algunes vies de renom internacional.

Quilòmetres de roca verge sobre el Golfo d'Orosei

La Punta Giradili des de Pedra Longa

 Destaca també una de les agulles més famoses i fotogèniques d’Itàlia: L’Agulla Goloritzè. Hi ha qui diu que qui no ha escalat a “L’Aguglia” no pot dir que ha escalat a Sardenya...Doncs jo sóc d’aquest grup perquè després de dues visites a l’illa no hi he escalat, no per falta de ganes sinó perquè les seves característiques no s’adapten gaire a la Nesa (aproximació llarga i dura, vies llarguetes de grau força exigent i seguros llunyet, descens amb ràpels aeris...). Això sí, aquest any la vam veure des de tots els angles: primer anan-t’hi d’excursió a peu i després en vaixell.

Agulla Goloritzè i parets veïnes des del mar.

MONTE SCOINE. DIA 13/07/2012

Aquest és un d’aquest sectors de recent creació que no apareix a l’antiga edició de Pietra di Luna (sí a la nova) però que ens va ser relativament fàcil trobar per internet (aquí o aquí). No és un sector 5 estrelles però és un dels pocs sectors de la zona amb ombra al matí i perfectament combinable amb les tardes als propers Villagio Gallico i Creuza da Ma. A més, només per les vistes que hi ha ja val la pena anar-hi. Es tracta d’una mena d’amplia agulla o barra de calcari gris clar força compacte que dóna lloc a una escalada bastant agònica amb molts passos d’adherència pels peus.

El Monte Scoine domina les planures litorals de Tortolí i Arbatax

-Nº DE VIES: 16

-ALÇADA: 550 m.

-ORIENTACIÓ: NO - O. Ombra fins les 14:00

-APROXIMACIÓ: 10 min.

-VIES REALIZADES:

-Primo Lavoro, 5 (5c), (**)

-Suiperminimo, 6a+ (6b), (***)

-Straordinario Festivo, 6b+ (6b+/6c), (***)

Superminimo (6a+)

CREUZA DE MA. DIA 13/07/2012

Després d’aprofitar el matí al Monte Scoine i fer un bany pels voltants de l’espectacular Pedra Longa (foto esquerra), passem la tarda en aquest sector que ja havíem visitat el 2006. És curiós perquè llavors ens va semblar un sector molt exigent en quant a grau i d’escalada poc agraïda, però ho vam atribuir al nostre lamentable estat de forma en aquell temps. Doncs bé, aquest cop ens va donar la mateixa impressió. Sobre el paper i vist des de lluny el sector promet molt ja que es veuen unes bones plaques de calcari ratllades per multitud de franges horitzontals, però quan et poses a escalar te n’adones que totes aquestes franges són romes i a més moltes vies tenen inicis a bloc. Total, que aquest cop tampoc vam triomfar gaire:

-Nº DE VIES: 35

-ALÇADA: 400 m.

-ORIENTACIÓ: E. Ombra a partir de les 14:00-15:00.

-APROXIMACIÓ: 5 min.

-VIES REALIZADES:

-Il sogno di Maria, 6a (6a+/6b), (**)

-La citta vecchia, 6a+ (6b/6b+), (***)

-Nancy, 6b+ (6c+), (***). No encadenada

-Fila la lana, 4a, (*). Només la Nesa

-Geordie, 5a, (**).Només la Nesa

Nesa a Geordie (5a) i jo mateix a Nancy (6b+)

Nesa a Geordie (5a)

VILLAGIO GALLICO. DIES 17 i 20/07/2012

Segurament el sector més popular d’aquesta àrea. Es tracta de la mateixa paret que Creuza de Ma però més a l’esquerra i curiosament les característiques són totalment oposades: vies llargues, homogènies, sobre canto agraït i grau i assegurances més aviat generosos. En aquest sector difícilment estarem sols, però tampoc està massificat ni la roca sobada.

Nesa a Caio Logicus (5a)

-Nº DE VIES: 42

-ALÇADA: 400 m.

-ORIENTACIÓ: E. Ombra a partir de les 14:00-15:00.

-APROXIMACIÓ: 3 min.

-VIES REALIZADES:

-Mimmix, 6a (5c), (***)

-Frolix, 6a+, (*****).

-Beltorax, 6b, (*****)

-Caio Bonus + Il gallo gallico, 6c (6b+) (***)

-Il pianto di Idefix, 6c+, (***). No encadenada

-Miraculix, 5c, (**)

-Fon klappen, 6b+, (***)

-Caio Logicus, 5a, (**). Nomes la Nesa

-Menhir, 7a, (***). No encadenada

Menhir (7a)

SARDENYA 2: JERZU - ULASSAI

Comencem la crònica de sectors visitats amb la regió muntanyosa dels “Tacchi di Ogliastra” (Tacs d’Ogliastra). Aquesta zona, com el seu nom indica, es caracteritza per una sèrie de grans promontoris muntanyosos en forma de tacs, moles o taules, que recorden vagament les Dolomites, però enmig d’un paisatge típicament mediterrani i amb alçades modestes que superen per poc els 1000 metres. Per definir-ho més casolanament a mi em va recordar molt les Muntanyes de Prades. També des del punt de vista de l’escalada, ja que la roca és un calcari d’excel·lent qualitat molt semblant al de la serralada tarragonina. El que sobta més és l’enorme potencial de la zona amb centenars de parets verges que apareixen a cada corba que fas per les espectaculars carreteretes. Per continuar amb la comparació amb Prades-Montsant, mentre que aquí devem tenir més de 5000 vies, als “Tacchi di Ogliastra” amb prou feines arriben a 400.

Els Tacchi di Ogliastra, quilómetres i quilómetres de roca verge.

 Els dos epicentres de l’escalada en aquesta zona són Jerzu i Ulassai. La primera és una de les pioneres de Sardenya i una de les millors de l’illa i és ja força reconeguda a nivell mundial, tot i que mai massificada. La segona és més jove i està en constant creixement tant en nombre de sectors com de vies a cada sector. La zona de Jerzu i Ulassai és també la millor per escalar-hi a l’estiu, ja que a l’alçada cal afegir-hi orientacions favorables que permeten escalar-hi tot el dia a l’ombra amb una bona planificació. Com ja vaig explicar al primer capítol d’aquesta crònica nosaltres hi anàvem des de Lanusei: són només uns 25 Km. però com acostuma a passar per Sardenya, ni mig de recte i pla!

ULASSAI – SA TÀPPARA (CANYON DI ULASSAI). DIA 12/07/2012

Aquest és el sector estrella d’Ulassai, si més no pel nombre de vies. Com el seu nom indica es tracta d’un canó situat just sobre el poble. Fem el nostre debut escalatori en aquest sector i ens comencem a habituar a dos denominadors força comuns de l’escalada sarda: graus apretadets i assegurances més aviat lluny, un cocktail força explosiu!

Ulassai canyon vist des de lluny, des de baix i des de dalt.

Per no estendrem molt en aquestes cròniques intentaré fer una mena de fitxa estàndard per cada sector i a continuació només enumeraré les vies realitzades posant grau ressenyat, grau en la meva opinió (entre parèntesi) i qualitat (1,2,3,o 5 estrelles):

-Nº DE VIES: 60 i creixent

-ALÇADA: 800 m.

-ORIENTACIÓ: E – O – S. Posats a triar, millor anar-hi a partir del migdia ja que la cara est del canó és la que concentra el major nombre devies i les millors.

-APROXIMACIÓ: 10 min.

-VIES REALIZADES:

-Vision Crack, 6a+ (6b), (**)

-Intrusi sospetti, 6a+ (6b), (**)

-Gavineddu, 5b (5c), (**)

-1/2 donne, 5c (6a), (**)

-Educanza, 6b (6b+), (***)

-Non Luogo, 6c, (***)

Aproximacions curtes, còmodes i panoràmiques a gairebé tots els sectors.

JERZU – IL CASTELLO. DIES 15 i 19/07/2012

El primer sector obert a Jerzu, l’any 1989, i tot i els més de 20 anys d’algunes vies, la roca segueix amb un tacte i adherència sensacionals, prova irrefutable que la massificació encara no ha arribat per aquí. Potser és el sector menys vistós i menys espectacular de Jerzu, però igual que els els altres dos gaudeix de vistes, roca i equipament excepcionals.

Nesa a Ninetto e ninetta (5c) i a Riposa in pace (5b)

-Nº DE VIES: 70 i creixent

-ALÇADA: 800 m.

-ORIENTACIÓ: O. El sol arriba entre les 13:00 i les 14:00 segons les vies.

-APROXIMACIÓ: 5 min.

-VIES REALIZADES:

-Ninetto e ninetta, 5c, (***)

-Atletico de Madrid, 6a+, (***)

-Stalker, 6b+ (6c), (***). No encadenada.

-Fix, 6a, (***)

-Paradisi musulmani, 6b, (***)

-Riposa in pace, 5b, (**)

-Suinalto, 5c, (**)

Paradisi musulmani (6b)

JERZU – PALAZZO D’INVERNO. DIES 15 i 19/07/2012

Sector situat just sobre el poble, ideal per les tardes d’estiu, però amb l’inconvenient per nosaltres que hi predominen les vies 7è i 8è grau. Malgrat tot, compta amb suficients vies entre el 6a i el 6c com per dedicar-hi unes quantes tardes i de fet em va quedar força feina per fer.

La veritat és que les tardes al Palazzo convidaven a la relaxació.

-Nº DE VIES: 84

-ALÇADA: 800 m.

-ORIENTACIÓ: E - NE. ombra a partir de les 13:00

-APROXIMACIÓ: 5 min.

-VIES REALIZADES:

-Brocoletti, 6a+, (**)

-Seppiette, 6b+ (6c+/7a), (**). No encadenada.

-Cindy, 6a+ (6b), (*****)

-Faccixedda, 6c (*****)

JERZU – ISOLA DEL TESORO. DIA 21/07/2012

El sector que més em va agradar de Jerzu, per les vies, per la roca i per la seva situació en una atalaia excepcional. Malauradament ens el vam deixar pel final i només hi vam poder anar un matí.

Nesa a Elementare Watson (5b) 

-Nº DE VIES: 63

-ALÇADA: 800 m.

-ORIENTACIÓ: O. El sol arriba entre les 13:00 i les 14:00 segons les vies.

-APROXIMACIÓ: 10 min.

-VIES REALIZADES:

-Elementare Watson, 5b, (**)

-Class, 5c (***)

-Mary Poppins (6b), (*****)

-Alaska, 6c, (***)

-@, 6c, (***)

A la molt fotogènica Alaska (6c)

MONTE TONNERI. DIA 16/07/2012

He inclòs aquest sector en aquest capítol perquè tot i estar lluny de Jerzu i Ulassai, també està a la zona dels Tacchi. De fet està al costat del tac més famós de tots, la Perda Liana, icona de la zona i visible des de pràcticament tot arreu.

La Perda Liana, des de l'est, des de l'oest i des del sector d'escalada.

 Aquest nou sector sembla especialment creat per gaudir d’un dia fresc en un entorn pràcticament verge i amb vistes a les muntanyes del Genargentu, les més altes de l’illa amb 1800m. L’inconvenient del sector és que ara per ara compta amb poques vies i totes entre el 5a i el 6b+. A més són una mica repetitives: plaques tombades de calcari gris fosc, molt compacte i poc adherent. Malgrat tot vam gaudir mol d’aquest dia completant l’escalada amb una excursió amb cotxe molt interessant (Llac de Flumendosa, Perda Liana, Monte Accueri, Ussassai, vall de Taquisara). Un itinerari per carreteretes de muntanya espurnejades de fonts, assentaments nuraghics i animals “domestico-salvatges” de tot tipus!

Alzines "monumentals" al peu de via.

-Nº DE VIES: 15

-ALÇADA: 1000 m.

-ORIENTACIÓ: NO. El sol arriba a les 15:00

-APROXIMACIÓ: 10 min.  sense camí

-VIES REALIZADES: no ho sé, no teníem ressenyes del sector, només una explicació de l’accés i característiques principals del sector trobada per internet. A la nova guia de Pietra di Luna ja apareix, però nosaltres no la vam voler comprar (50 € ! i ja teníem l’anterior edició).

En qualsevol cas vam fer un parell de vies al voltant de 5è grau, un parell que devien ser 6a i jo també vaig fer el 6b+ que era la més diferent (diedre i fissura bavaresa).

La Punta la Màrmora (1834m), sostre de Sardenya.