Fantàstica i encara
força desconeguda escola riojana, que porta camí de desbancar en qualitat les
ja veteranes i clàssiques Clavijo i Arnedillo. Confesso que un fanàtic com
jo de buscar i rebuscar informació per la xarxa sobre noves escoles i sectors,
aquesta m’havia passat desapercebuda. Fins que al planificar aquest viatge per
terres navarreses vaig veure que les escoles de La Rioja
també ens quedaven força a prop. La idea inicial era fer alguna visita a
Arnedillo, però la informació de la web de Escalada
en la Rioja i alguna conversa mantinguda amb escaladors bascos que la
coneixien em van fer decantar per Anguiano.
Actualment aquesta
escola ja compta amb més de 120 vies fruit de la iniciativa i esforç de la gent
del club de montaña El Panel .
Escalada bàsicament per plaques ajagudes o verticals, amb predomini de la
tècnica i algun pas de bloc. Tot fantàsticament equipat, inclosos bonics noms a
peu de via. Grau colladet.
A destacar que tot
i l’aparent monotonia visual que semblen indicar la repetició de plaques
iguals, al sector que vam visitar (Cornisa)
ens vam trobar sorpreses destacables que li van donar a l’escalada un toc força
original: sostrets que es superaven espectacularment i plaques farcides d’una
mena de berrugues gegants i negres molt divertides i agraïdes d’agafar.
Altres punts forts
d’Anguiano són una perfecta orientació i situació per l’hivern i un paisatge
espectacular als peus de la Sierra de la Demanda.
Imprescindible
passar pel bar “La Herradura ”, just
al sortir del poble i on s’aparca per anar als sectors, per posar-se al dia de
les últimes novetats de l’escola.
Ressenyes d’aquesta
escola i totes les altres de La
Rioja a la nova
guia d’aquesta comunitat.
04/01/2013
ANGUIANO
– SECTOR CORNISA
-Amayata,
6a, 30m, (**). Placa típica de la zona amb predomini
de regletes i franges horitzontals, amb una primera part força fina i exigent.
-Anavia,
V+, 22m, (***). Mateixes característiques però més
homogènia.
Nesa a Anavia (V+)
-Tángalo,
6b+, 30m, (*****). Un viot increïble i completíssim.
Comença amb una placa vertical de roca vermellosa i regletes grans però força
romes i malauradament alguna ja una mica sobadeta. Segurament aquest és el tram
més exigent. Després ve un marcat sostre que es supera espectacularment i més
fàcilment del que s’intueix. Finalment una llarga placa de franges horitzontals
i quan aquestes falten apareixen les “berrugues” abans citades.
Un parell de moments a la Tángalo (6b+)
-A lo
hecho techo, 7a, 25m, (**). Molt semblant a l’anterior
en quan als tres tipus de trams, però tot molt més exigent. Personalment no em
va agradar gaire, perquè la major part d’aquesta exigència ve donada per la
llargada dels passos: via morfològica, especialment els passos d’abans del
sostre, que sóc incapaç de solucionar en escalada lliure. Encara que sembli
increïble però en ple mes de gener la calor també em passa factura. No encadeno
ni de lluny...i això que les actualitzacions del bar la decoten a 6c+...serà
pels que fan més de metre noranta!
Després de provar A lo hecho techo (7a), ben fregit i amb la cua entre cames!
-Mente
pollo, 6a, 22m, (**). Una altra típica placa tombadeta
de la zona, força fàcil fins que al final arriba un pas molt llarg i fi, crec
que força més difícil que 6a.
Fem poques vies, però la nostra mentalitat
“turistico-escaladora” ens diu que no podem perdre l’oportunitat d’anar a
visitar San Millán de la Cogolla , on hi ha el Monasterio
de Yuso, declarat Patrimoni de la Humanitat el 1997,
entre d’altres coses per ser el bressol de les primeres frases escrites en
castellà i euskera. Aquest enclau es troba a només 20 quilòmetres d’Anguiano,
així que pleguem a les 16:00, per tenir temps de visitar-lo amb llum de dia.
Monasterio de Yuso a San Millán de la Cogolla
I fins aquí els posts del nostre mini periple
per Navarra...Com sempre ens hem quedat amb ganes de tornar-hi!