07 de juny 2013

SECTOR XAPAT (FÍGOLS)

Després de molts mesos de “poca originalitat” a l’hora d’escollir sectors, en una setmana he tingut l’oportunitat de descobrir-ne dos de nous per mi. El diumenge passat (26 de maig) fou el Cingle del Pas de les Eugues i el passat dissabte (1 de juny) el Xapat, a Fígols (Alt Urgell). El sector Xapat també feia molt de temps que el tenia a la llista, fins i tot abans de la seva publicació a la nova guia d’escalades de l’Alt Urgell ja que algun escalador local de la comarca me l’havia recomanat vivament...i a fe de Déu que no s’equivocava: quin sectoràs!
En primer terme i d'esquerra a dreta: Grau de Malhivern (roca ataronjada), Xapat Indian Summer i Xapat l'Alzinar. Al fons, la vall del Segre amb el poble d'Organyà.
Zoom als sectors Xapat Indian Summer i Xapat l'Alzinar. 
Els pros:
-25 vies repartides en dos subsectors, totes aparentment bones o boníssimes i llargues o molt llargues.
-Calcari excepcional, gens sobat i molt poc magnesiat.
-Varietat en les vies: tot i l’aparent homogeneïtat de la paret, les vies són més variades del que sembla. Algunes són de continuïtat sobre bona presa, altres més fines i tècniques, també hi ha alguna fissura i algun díedre.
-Tranquil·litat assegurada i entorn idíl·lic.
-Peu de via còmode i pràcticament a l’ombra tot el dia.
-Tot i ser un sector sud, crec que és escalable gran part de l’any. L’alçada a la que es troba i l’ombra al peu de via a ben segur poden atenuar la calor, sobretot si bufa una mica de vent. De totes maneres jo l’evitaria en ple estiu. Tampoc  crec que sigui recomanable per dies freds i ventosos de ple hivern.
Sector Xapat l'Alzinar

Els contres (n’hi ha pocs i tenen poc pes al costat dels pros):
-De moment, poca varietat de grau: entre 6a i 7a...i poso de moment perquè es segueixen obrint vies.
-Aproximació una mica complexa. Si seguim la normal que explica la guia (pàg. 246-247) pel “Camí de Narieda” serà indispensable un 4x4. Atenció també que aquesta pista pot estar tancada per una cadena. De fet ho està, però de moment es pot obrir. Desconec si en alguna època de l’any tanquen la cadena amb clau. En aquest cas, o en cas de no disposar de 4x4, caldrà aparcar a Cal Serra, masia situada un parell de quilòmetres a l’est de Fígols i agafar allí un camí, que segons uns escaladors locals que ens vam trobar, és força bo i ràpid (uns 20-30 min.).
-Sobreequipament d’algunes vies, especilament els primers metres. Posats a triar, prefereixo que en sobri que no pas que en falti, però és cert que potser tanta xapa li resta encant a alguna via.

La jornada:
Un cop més hem de donar gràcies a aquesta primavera tan fresca que ens ha permès escalar el mes de juny en un sector 100% sud. Comparteixo jornada amb en Fernando, un altre “col·leccionista de sectors” a qui tampoc li fa mandra fer uns quants quilòmetres per arriscar-se a anar a un sector amb poques referències. 
En primer terme i a l'ombra de la tarda el sector Xapat Indian Summer, i al fons Xapat l'Alzinar. 
Decidim anar al Xapat de dalt (subsector l’Alzinar), ja que sobre ressenya té millor pinta, tot i que en passar pel peu de via del sector de baix (Indian Summer) estem temptats a quedar-nos-hi ja que les vies també tenen una pinta brutal. La idea és clara: escalar fins a rebentar que no sabem quan podrem tornar:

-Estripajecs, 6a+, 25m. (***). Bonica via que va seguint una marcada i estètica fissura. La via resulta més interessant i variada del que sembla ja que la fissura no sempre ofereix tantes possibilitats com aparenta i llavors cal buscar-se la vida per la placa. Exigeix bona tècnica i col·locació. No és un 6a+ fàcil.

-Valiga balaga, 6b, 33m. (*****). Gran clàssica del sector amb sorpresa final. Placa vertical sempre amb canto positiu. Apreta, però no ofega: cal anar fent sense entretenir-se gaire ja que la longitud ens pot acabar passant factura. Irònicament li dic al Fernando que la via m’acaba avorrint de bona i repetitiva. Aquesta és una de les que amb 4 o 5 xapes menys milloraria.
Fernando a Valiga balaga (6b)
...i la sorpresa final de la via

-Accés restringit, 6c, 25m. (***). Canvi de pal. Canviem el canto agraït per les nyapes, les llastretes i els peu en adherència. Placa molt tècnica i vertical en la seva primera meitat. 6c al sarró després de més de 3 mesos!
-Tifó, 6b, 25m. (**). La que menys ens va agradar del dia. Comença força potent: desplomadeta, amb canto petit i pocs peus i després cal no abaixar la guàrdia ja que t’exigeix fins la cadena. Continua fina, amb predomini de cantos laterals i bastant amagats a l’esquerra de la línia de xapes. Podria ser tranquil·lament 6b+/6c, i una via que teòricament faig de propina per equipar el 6c+ del costat em deixa ben baldat.
-Cabró, 6c+, 25m. (***). Placa tècnica de finura amb dos trams clau: les primeres 3 o 4 xapes i una panxeta de nyapes a la meitat. No encadeno ja que no trec la seqüència de la panxeta...comencen a pesar els metres i sobretot l’apretada anterior a Tifó.
Fernando a Cabró (6c+)
-Mar de núvols, 6b, 33m. (***). Germaneta de la Valiga balaga, però tot i que comparteixen grau, aquesta la trobem força més exigent (podria ser 6b+). En general els cantos són més petits i cap a la meitat té un pas força a bloc, que curiosament, tot i les abundants xapes, et veus obligat a xapar a mitja seqüència. No encadeno...Definitivament hem complert l’objectiu del dia: escalar fins a rebentar.
Jo mateix a Mar de Núvols (6b/6b+)

De camí al cotxe, tornem a passar pel peu del sector Indian Summer, on ara hi ha una cordada d’escaladors locals. Xerrem una estona i ens comenten que l’aproximació des de Cal Serra és força bona i no gaire llarga. També ens recomanen alguna via d’aquest sector inferior, així com alguna més del sector superior que ens hem deixat...Ja tenim excusa i deures per tornar!

I per acabar un parell d'imatges de l'espectacular cara Nord-oest de la Roca Narieda, ben propera i amb la llum de tarda des de la pista d'accés: