31 d’agost 2009

CAVALLERS 4: LA KANALLA

Típic sector d’iniciació o per prendre contacte amb l’adherència granítica. Visita llampec la tarda del primer dia, tornant de la Placa Tuka. Atenció, les aparences enganyen, i les rampes amaguen algun pas interessant i hi ha algun V+ per flipar. Només hi fem tres vies perquè la idea era que la Nesa es poses les botes fent metres i metres d’adherència, perquè s’anés acostumant a aquesta escalada, però a l’hora de la veritat això d’aguantar-se del no res no li va acabar d’agradar.
-Camarón, V+, 20m.
-Perico de los palotes, V, 20m.
-Vamos a llevarnos bien, IV+, 27m.


Nesa a Camarón, un V+ que "se las trae", i a Vamos a llevarnos bien (IV+)

CAVALLERS 3: PLACA TUKA


Paret única a Cavallers i força curiosa per tractar-se de granit ja que ens trobem davant d’un mur de verticalitat absoluta ratllat per franges horitzontals tipus Vilanova de Meià. El problema és que moltes d’aquestes franges són molt més romes del que aparenten a simple vista i la roca està una mica relliscosa.
Cronològicament fou el primer sector que vam visitar ja que vam considerar que per les característiques de la roca seria una bona opció per fer la transició del calcari i conglomerat, als que tan acostumats estem, cap al granit.
Totes les vies són recomanables, però cap excepcionalment bona. Aquí fem:

-La brigada, V, 20m.
-Asco de casco*, 6a, 20m.
-Encanto de canto, 6a, 20m.
-Circulo vicioso, 6b, 25m
.
-Sasotsnager, 6b+, 25m. (no encadenada –algun aleje pot amb el meu coco!-)


Nesa a Asco de casco (6a) i Círculo vicioso (6b)

29 d’agost 2009

CAVALLERS 2: PLACA XALMET I COMPANYIA


Començo el resum de sectors visitats amb la Placa Xalmet, sens dubte un dels més populars de Cavallers; les raons:
-Aproximació curta i còmoda.
-Ombra fins les 15:00.
-Llarguíssimes vies de placa gairebé vertical amb regletes i/o adherència i algunes fissures d’escàndol.

Nesa a "La fiebre del oro" (V) i Yolanda a "Chapa Jom" 6a+

Les vies realitzades en aquest sector foren:
-Mjelva + Continuació, V+ i V, 35m.
-Ultrakumba*, 7a, 30m.
(en tope rope i no encadenada)
-Wollenweider, 6a+, 15m.
-La fiebre del oro*, V, 35m.
-La Farradura*, 6a+, 30m.
-El tio calambres*, 6b+, 30m.
-Cándida ingenuidad*, 6c, 30m
.(no encadenada; estava molla!).

Nesa a "La fiebre del oro" (V) i Ivan a "Chapa Jom" (6a+)

Aprofito per incloure també en aquest post el sector Drinking, doncs està pràcticament enganxat a la Placa Xalmet. En aquest sector tan sols vam fer dues vies, ja que el vam visitar una tarda que la pluja ens va fer marxar corrents de la Paret Inerte. Resulta que quan vam acabar de creuar la presa el sol ja tornava a lluir i vam aprofitar per fer aquestes dues vietes:

-Trident con azúcar, V+, 30m.
-Contigo pan y cebolla, 6b+, 30m. (no encadenada, estava molla!).

I també el sector Gran Cascada, continuació natural de la Placa Xalmet per l’esquerra:

-Que difícil es hacer el amor en un Simca 1000, IV+, 20m.
-La cara oculta de la luna*, V, 25m.

CAVALLERS 1: SITUEM-NOS



Ja hem tornat i tinc mooolta feina acumulada, així que sense més preàmbuls, començo amb aquest post el relat d’unes vacances molt frikies!
Aquest any com tots ja sabem estem de crisi així que hem decidit no creuar fronteres i dedicar-nos a conèixer a fons, escalatoriment parlant, la Vall de Boí i voltants. Jo ja la coneixia com a esquiador, com a caçador de 3000s i com a turista, però encara no havia provat les excel·lències del granit de Cavallers, tret d’una petita incursió a les Agulles de Travessany. I la veritat és que la realitat ha superat les expectatives. Abans de marxar, mentre recopilava informació, tenia por de patir una sobredosi de placa d’adherència. Res més lluny de la realitat; a Cavallers sí que hi ha plaques, però de tot tipus i inclinacions: tombades, verticals, amb regletes, amb “bolets i cigrons”, fissurades, amb preses a franges horitzontals i evidentment no hi falten les rampes llises com una mala cosa. Tampoc hi falten les línies que segueixen diedres i fissures brutals. En definitiva varietat a dojo, sempre envoltats d’un paisatge paradisíac. Lògicament, tanta perfecció té un preu: la massificació, però només cal triar els sectors amb més 20 minuts d’aproximació per estar sols.

Una mica de tot: diedres, fissures, plaques,...
Les Agulles de Comalestorres i la Paret on peta el Riu Malo i una cordada al Casc.

En els propers posts us aniré explicant els sectors visitats de forma molt resumida i sobretot a través d’imatges. Sobre les vies no comentaré gran cosa perquè les he trobat totes bones o molt bones. Simplement col·locaré un asterisc a les que al meu parer són imprescindibles.
Respecte les ressenyes, dir d’entrada, que si tenim pensat vistar la zona varis dies, és gairebé imprescindible pillar la guia “Roca Caliente en los Pirineos, Vol. II – Cavallers”. També podeu consultar la web d’Onaclimb, apartat
Pirineus-Vall de Boí, per veure les novetats, que des de la publicació de la guia han estat moltes.
També inclouré alguns posts de zones properes que hem visitat com: Viuet o Escales. Espero no ser gaire pesat!
Per començar adjunto en aquest post unes fotos amb els sectors visitats:




Tampoc em puc estar d’avançar la notícia bomba d’aquesta estada a Cavallers pel que a mi respecta: he encadenat el meu primer 7a!...i el mateix dia un 6c+! Va ser el darrer dia. De fet vam decidir perllongar un dia més la nostra estada per no quedar-me amb les ganes de fer l’últim “tiento” a aquestes dues vies que tenia al dente.