23 d’octubre 2007

CURA D'HUMILITAT A LA MUSSARA

Després del llarg cap de setmana passat vam tornar eufòrics de Perles amb uns quants 6bs i 6cs al sarró. Ja sabíem que allí el grau era generós però aquesta setmana La Mussara ens ha fet tocar de peus a terra. M’he hagut de conformar amb un 6a+ com a màxim botí del dia.
La veritat és que tinc una mena de relació amor-odi amb aquesta escola; per una banda hi ha vies realment molt bones i llargues amb una situació espectacular i el paisatge és de primera, però per l’altre el grau està molt apretat i a moltes vies l’equipament és bastant “alegre” . Especial menció per alguna primera xapa situada a “Can Pistraus”. Malgrat tot la part bona sempre acaba guanyant i hi tornem periòdicament. Aquest any tampoc podia faltar la visita a aquesta escola. Un cop més hi anem amb la Gemma i el Pol, també “fans” de la Serra de Prades. Els sectors visitats i les vies que hem fet han estat:

SECTOR DEL MIG I DIEDRES:
-Desig d’estiu: 5c, 20m., 8 químics, (***). Bonica i tècnica. Segueix majoritàriament un sistema de fissures. Algun pas llarg i algun altre d’equilibri i bona col·locació de pesos.
-Donantes de sangre: 5c,20m., 6 bolts, (***). De característiques similars a l’anterior, però més en diedre. Potser un pèl més fàcil.
-Chaoen conection: 6a, 20m. 6 bolts. (*). Via molt infragraduada. El tema està en que poc abans de la primera xapa i fins la segona hi ha una seqüència realment heavy: mà dreta a regleta punxeguda-roma-sobada, mà esquerra a regleta accepatable, mà dreta a monodit de primera falange i mà esquerra a regleta roma. Tot força vertical, sense peus bons i amb xapatge a la primer bolt inclòs. Afortunadament, el Pol i la Gemma l’han fet abans i em posen alerta, així que en baixar de “Donantes de sangre” m’estudio la seqüència i passo la corda per la primera cinta. Tot hi així em costa força. Sincerament, jo crec que està més a prop del 6b que del 6a.
Nesa a Chaoen conection (6a) i Gemma a Xènia (6b+)

-Sis de deu: 6a+, 20m. 7 spits. (*) .Ja des de baix intueixo que serà igual de “nyapera i regletera” que l’anterior. Entre la tercera i la quarta xapa m’encallo. No hi ha manera de treure el pas i la veritat tampoc en tinc gaires ganes, així que ho deixo estar. Sort de la Gemma que ens treu les cintes.
-Jarto de estar harto: 6a+, 20m. 8 bolts. (**). Tot i el fracàs anterior vull intentar aquest 6a+ perquè es veu totalment diferent; diedre fissurat molt vertical. Per arribar-hi té una entrada bastant rara. Un cop al diedre la fissura és cega o tant petita que no m’hi caben els dits i als llocs on hi caben estan “sobats”. Em fa bufar molt i pateixo una mica, però l’encadeno.

SECTOR COVALLONGA:
Una mica cansats de patir, decidim canviar de sector i anar a buscar quelcom realment fàcil, que ens permeti relaxar-nos de veritat i gaudir del paisatge mussarenc.
-Covallonga: V, 55m. (30+25), 16 bolts, (***). Gran clàssica. Fàcil i espectacular, sobretot el segon llarg. Atenció: A les guies dóna a entendre que es pot fer d’una sola tirada ja que diu dos llargs de 20 i 15 metres respectivament. En realitat són de 30 i 25. Jo confiava en realitzar-la d’una sola tirada i almenys poder arribar a la reunió al despenjar-me, però em va d’un pèl (i això que portem una corda de 75). La Nesa fa el primer llarg de primera.

SECTOR PRIMITIU:
-Laia: 6a, 35m. 11 bolts. (***). Via molt espectacular, per l’escalada en si i per la situació. Segueix una impressionant fissura de dalt a baix, excepte el final que és de placa. Seguros bastant allunyats. Definitivament avui no tinc el dia; pujo tens i el coco em falla en un parell de punts on paro a descansar
Les darreres llums del dia

21 d’octubre 2007

PERLES (CAPÍTOL 2)

DIA 2 (13/10/07) : ROC D’EN BETRIU
Passem una nit força tranquil·la dins del cotxe, que tenim “adaptat” per aquestes ocasions (l’adaptació consisteix bàsicament en abaixar els seients de darrera i estendre uns matalassos; rudimentari però suficient per una o dues nits), només alterada pel soroll d’uns galls amb el rellotge biològic una mica trastocat. El dia es lleva net i radiant i no podem evitar fer un passeig pel poblet i fer unes quantes fotos, mentre fem temps perquè la roca vagi agafant l’escalfor del sol. El sector escollit per aquest segon dia és el Roc d’en Betriu (ressenya
aquí); 40 vies entre 5c i 8a, però amb predomini del 6b-6c. Malgrat estar a tocar de l’Agulla de l’Alba, l’escalada en aquest sector resulta totalment diferent. Aquí la majoria de vies són verticals i amb algun desplom. Algunes amb bons “cantos” als trams més desplomats, però són poques; només les més faciletes (els 6as i 6bs). La resta, sumen a la verticalitat l’escassetat de grans preses i ens caldrà una bona tècnica sobre regletes i petites preses.


Vista del sector (a la dreta del coll) i Nesa escalant-hi (Mirador,5c)
Aquí fem:
-Mirador: 5c, 32m, (***): La via més llarga del sector i curiosament la més fàcil. Segueix un marcat diedre fisurat que puja en diagonal ascendent cap a la dreta. L’escalada discorre sempre per la placa dreta del diedre. Bons “cantos”, combinats amb algun pas més tècnic i llarg. Molt recomanable.
-Bloc Suspès: 6a, 20m. (***): Una altra via tres estrelles, caracteritzada per un bloc-estalactita d’aspecte amenaçador a uns 10 metres del terra. Tot i que aquest bloc constitueix una excel·lent presa tant de mans com de peus, penso que seria millor evitar-lo, no fós cas que algun dia hagin de canviar el nom de la via. La clau de la via és el començament, força vertical i fi.
-Heidi: 5c, 15m. (*). Teòricament la via més fàcil del sector, però no val la pena; rara, discontínua i potencialment perillosa en cas de caiguda.
-Mestral: 6b, 25m. (***). Una passada de via. Primer desplomet amb bons “cantos”, després placa fins a un sostret amb “truc” i finalment altre cop placa d’adherència.
-Xaloc o l’Alzina: 6b+, 25m. (***). Sembla una copia de l’anterior ja que té els mateixos elements però amb un xic més de dificultat en tots ells.
A la tarda ens traslladem a l’Agulla de l’Alba (veure Perles, capítol 1), ja que aquí la Nesa no pot escalar gaire. Allí rebem la visita del Xavi, la Núria i el Lluc, que fa el seu debut en una zona d’escalada!...crec que de moment no entén gaire que fan uns senyors penjats per les parets. Ens conviden a passar la següent nit a casa seva, a la Seu, i acceptem encantats.

DIA 3 (14/10/07): SECTOR DELS ROURES

Xavi escalant en aquest sector.
Aquest és sens dubte un dels meus llocs preferits. Ho té tot per esdevenir popular: roca excepcional, grau generós, peu de via còmode i paisatge de primera. Per sort, crec que hi ha dos factors que impediran la seva excessiva massificació: una aproximació llargueta (uns 30 min.) i amb forta pujada i l’absència de vies molt fàcils. Avui ens ajuntem una bona colla de totes les edats, tal com ha explicat molt bé en Xavi al seu blog. Entre ells el Pol i la Gemma, que han pujat des de Sabadell; una bona quilometrada però han acabat el dia convençuts que ha valgut la pena. La característica més destacable del sector és el seu calcari gris i vertical, ple de franges horitzontals gairebé totes bones. Lògicament a les vies més difícils aquestes franges es fan més romes o desapareixen del tot i donen pas a la típica presa petita de Perles. Per posar alguna pega a la roca, en alguns llocs fa com una mena de coliflors punxants que fan mal als dits. Un altra tema a millorar són les reunions ja que totes són des de dos parabolts amb anella separats, cosa que provoca el conseqüent arrissament de cordes.

Nesa escalant la via Mykonos, 5c
Aquí fem:
-Corfú: 6a, 20m. (**). Característiques típiques del sector.
-Patufet: 6a+, 20m. (**). Igual, però amb un pas més fi a la meitat.
-Pioners: 6a, 20m. (**). Una altra més del sector dret de lla paret. Ideals per escalfar.
-Meteora: 6b+, 20 m. (***). Aquí la cosa ja canvia. Verticalitat accentuada i no tanta presa rematada per un desplom, aquí si amb bon canto.
-Sol-Solet: 6c, 20m. (***). Semblant a l’anterior, però té un primer tram en semi-diedre i la superació del desplomet és molt més tècnica.
-Piruetes: 6c, 20m. (***). Via plaquera amb el tram clau a la meitat on trobem un flanqueig molt fi per anar a caçar un bon forat. Faig bé aquest pas però surto molt apurat i en arribar a un sostret que hi ha a dalt vull anar massa ràpid perquè em comencen a fallar les forces i em rellisca un peu. Llàstima,...ja la tenia i aquest si que és un bon 6c!.

Pere escalant al sector dels Roures

Segur que tornarem!

16 d’octubre 2007

PERLES (CAPÍTOL 1)



Ara fa un any vaig inaugurar aquest blog amb un article sobre varies zones d’escalada esportiva de l’Alt Urgell. De totes les zones que vam visitar, una ens va deixar un fantàstic gust de boca: Perles. Així que enguany hem repetit visita a la comarca els mateixos dies, els del pont del Pilar. Però aquesta vegada ens hem centrat únicament en aquesta escola. Hem escalat als seus tres sectors més representatius: La Roca de Perles – Agulla de l’Alba, el Roc d’en Betriu i els Roures. A més hem gaudit del seu entorn bucòlic i tranquil,...esperem que duri!. Podeu trobar exhaustiva informació de tots ells al blog d’en Xavi_G. (Alturgell) i també al número 212 de la revista Vèrtex en un monogràfic de l’Alt Urgell del mateix autor. Tot i que els tres sectors tenen característiques bastant diferents respecte el tipus d’escalada una cosa els agermana: l’excel·lent qualitat de la roca.
El nostre camp base:


DIA 1 (12/10/07): AGULLA DE L'ALBA I ROCA DE PERLES
Desobeint les consignes de Don Mariano Rajoy de celebrar amb orgull la “nosta hispanidad” ens llencem a la carretera frisosos d’esgarrapar roca. Però de seguida comprovem que milers de catalans també han decidit passar de la Fiesta Nacional i s’han tirat a la carretera; resultat: 3.5 hores fins a Perles. Jo ja no sé a on anar ni quan, ... últimament és impossible escapar-se de les cues! Afortunadament tenim tres dies per endavant i ens ho prenem amb calma. Finalment a les 14:30 podem començar a escalar. Per començar hem triat el sector més conegut de l’escola, l'Agulla_de_l'Alba
, perquè és el que te major nombre de vies fàcils. L’escalada es desenvolupa majoritàriament sobre plaques calcàries, que rarament arriben a la verticalitat, plenes de petites regletes, rugositats i alguna fisura. Quan la paret es posa més dreta també hi acostuma a haver peses més grans. El sector es divideix en tres pisos o nivells, sent el del mig el més complert. Hi predominen les vies de 5c-6a, però podem completar el sector fent els primers llargs de les vies de la Roca de Perles que són més difícils (6b-6c). Recentment aquest sector i tota l’escola en general han vist incrementat notablement el nombre de vies gràcies sobretot a l’impuls d’en Joan Belego. Aquí fem:

AGULLA DE L’ALBA (darrera) o “SEGON PIS”:


Curiosa fita i escalador a Boixeres (5c)

-Boixeres: 5c, 20m. (**). Dificultat concentrada en un fi i vertical començament i un final desplomadet però amb bon canto.
-Lluïsors: 5b, 20m. (**). Més o menys com l’anterior. Jo fins i tot l’he trobat més difícil.
-Boraviu: 5b,20m. (***). Aquesta si, fàcil i maca. Una bona col·lecció de tot tipus de preses. Probablement la més adient per debutants en tot el sector.
-Kamakus: 6a, 25m. (**). Mateixes característiques però més finet i vertical al començament.
-Kalkaris: 6a+, 25m. (**). Bona via principalment d’adherència i equilibri. Dificultats concentrades al començament i a la part superior on cal molta fe en els peus per fer un dels xapatges.
-Putes mosques (L1): 6b, 20m. (**). Força tècnica i vertical i amb l’equipament més “alegre” . Pas clau entre la tercera i quarta xapa (sostret + flanqueig + difícil xapatge). Convé posar una cinta força llarga a la tercera xapa per evitar el fregament. Si ho fem i portem corda de 70 m. també podrem fer el L2.
-Tonerre de brest (L1): 6b, 30m. (**). Variada i sostinguda. Té trams de desplom, diedre, fisures i placa. Seguros bastant separats.

AGULLA DE L’ALBA ( per davant) o “PRIMER PIS”:
(Tot i que visitem aquest sector la tarda del segon dia l’incloc aquí per proximitat geogràfica).
-Kòmics: 5c, 32m. (***). Potser la via més representativa del sector. Puja fins al cim de l’Agulla de l’Alba. Simplement espectacular. Això si, només 8 o 9 seguros en els seus més de 30 metres.

Nesa fent aquesta via
-Central: 5b, 20 m. (*). Poc recomanable. La pujo per posar les cintes al 6c del costat. Només 4 seguros. Rara, discontínua i amb algun bloc sospitós. En aquesta via i l’anterior són clarament visibles els efectes dels varis desequipaments que ha patit la zona ja que podem veure molts parabolts sense xapa i torçats.
- Xiu-xiu: 6c, 20m. (**). Primera part de la via molt vertical i fina, però dura poc. Una bona opció per estrenar-se en el món dels 6cs.
-Punguina: 6b, 20m. (**). Bastant similar a l’anterior. No hi veig un grau sencer de diferència.
...properament: Perles (Capítol 2). Roc d'en Betriu i Sector dels Roures

08 d’octubre 2007

RODA DE TER: ESCALADA URBANA

La paret d’escalada de Roda de Ter o Paret de les Bruixes és com un gran rocòdrom a l’aire lliure (ressenya). Pels que coneixeu la Fuixarda, doncs és quelcom semblant però sense el túnel. La roca és arenisca de no gaire qualitat, però això no importa gaire ja que la majoria de vies tenen preses picades i preses artificials.


Pol i Pere en acció

Jo no hi havia anat mai; la veritat és que fa mandra fer una hora de viatge per anar a un lloc així, tenint tants llocs “naturals” on anar. Però aquest cap de setmana la Gemma i el Pol ens van convidar a la casa de La Roureda, al municipi de Santa Maria de Corcó (l’Esquirol) i vem aprofitar l’avinentesa per obtenir la nostra dosis setmanal de roca el diumenge en aquesta zona. Pel dissabte teníem previst fer altres activitats, no menys interessants, com fer una bona costellada i visitar la Fira del llibre de Muntanya que es celebrava a la mateixa localitat de l’Esquirol.
Aquest bolet més val que no el posem a la graella...

El diumenge se’ns va afegir el Joan Josep que mica en mica torna a agafar el gust per l’escalada:
El retonno de Juanillo, el alpinista de revista
La veritat és que el lloc em va deixar una bona impressió. Hi ha una cinquantena de vies amb dificultats, inclinacions i estils per tots els gustos; plaques verticals amb molt bona presa i amb no tant bona presa, desploms amb grans preses artificials, diedres, fisures, slabs d’adherència... . Per tant la zona pot servir tant per iniciació com per entrenament en varis tipus de tècnica d’escalada. Evidentment l’aproximació és nul·la i el peu de via molt còmode. Alguns punts negatius són: peu de via polsós i terrós que embruta molt tot el material i la lògica massificació.


Nesa obrint vies.

Sobre el grau de les vies, més val que no en feu massa cas. Igual que passa als rocòdroms ,es fa molt difícil de graduar ja que és un tipus d’escalada on no has de pensar gaire perquè hi ha el que es veu i res més i per tant normalment una sola manera de fer els passos. Alguns d’aquest passos són molt morfològics i influeixen decisivament aspectes com l’alçada de l’escalador, la força de tracció o la capacitat de bloqueig sobre dos o tres dits. En general però, si hi aneu per primera vegada sumeu ben bé mig grauet a les graduacions que apareixen a la ressenya que us he linkat.


Pere a una de les vies més espectaculars del sector

L'orientació és est, per tant és un bon lloc per les tardes d'estiu o pels matins d'hivern tot i que la zona és força humida degut a la proximitat del riu Ter.

En definitiva un lloc força recomanable per entrenar. Ara que ja ho conec no descarto tornar-hi.

Pere amb un "polizonte" a l'espatlla dreta

02 d’octubre 2007

LA TRELA CAPADA !

L’estalactita més famosa de kalymnos va passar a la història el passat 18 de juny. L’estalactita formava part de la mítica via Trela (6c+, 40m.), al sector Grande Grota i permetia un descans natural somiat per qualsevol escalador. La prova de la seva popularitat és que Aris Theodoropoulos va triar una foto de Liv Sansoz descansant en aquesta espectacular formació com a portada de la seva nova guia. Pel que fa a la via Trela us adjunto la traducció del comentari que en fa l’esmentada guia:
Trela significa bogeria. Un escalador espanyol va exclamar just després de baixar: "Déu meu, com he pogut existir fins ara sense haver fet aquesta escalada!". La via et transporta a una dimensió diferent. Cap pas aïllat supera el 6b, però l’exposició i la resistència necessària bé mereixen el grau 6c+. Traçada impecablement per trobar el camí més fàcil a través de 40 metres de desplom tot sortejant impressionants formacions rocoses. Imprescindible, però prepareu-vos psicològicament!. Cal treure les cintes expres tot re-escalant la via en tope-rope.
Tot i aquesta advertència, el passat 18 de juny un escalador va intentar treure les cintes al baixar, i en retirar-ne una el pèndol que va efectuar va fer enganxar la corda a l’estalactita tot empenyent-la i provocant el seu trencament. Afortunadament ningú va prendre mal. Probablement la via Trela haurà passat a ser un 7a o un 7a+, però haurà estat capada del seu major encant.