Ja sabreu que la Nesa no és gaire amiga de les
vies llargues ni de les esperes en reunions penjades, així que quan a mi s’em
desperta l’esperit clàssic deborador de metres no em queda més remei que afinar
l’enginy. Una solució bastant pràctica que he trobat és buscar zones amb vies
de 2 o més llargs on sigui possible empalmar els 2 primers. Llavors quan li
toca a la Nesa ,
ella pot optar per fer només el primer. Una de les zones que tenia reservada
per una ocasió així era la cara oest de la Pastereta. Li tenia moltes
ganes a la Sac de paciència i a la Cuervix , i a més
tenia pendent la Zoe ,
a la qual havia fet un intent fracassat fa uns quants anys.
Estudiant
detingudament vàries ressenyes i piulades d’aquesta paret, creia que amb corda
de 80 metres
era bastant factible fer la Sac
de paciència i la Cuervix
d’una sola tirada, i fins i tot despenjar-se des de la seva R2 fins a la R 1 de les pròpies vies.
Curiosament moltes ressenyes donen 80 metres i fins i tot 90 a aquestes vies, però les
mateixes ressenyes parlen d’un sol ràpel de 60 metres per baixar. Era
evident doncs, que aquesta era la llargada real; bé, potser un parell o tres de
metres més comptant les lleugeres esses que fan.
El passat diumenge,
desafiant el fred, el vent i la neu que encara hi havia al peu de via vam fer
cap allà.
Comencem la sessió
“Pastereta Free” amb tres vietes situades a la dreta del tot, al subsector
anomenat La Planeta , mentre esperem que el sol arribi a la
cara oest:
-Lord House, 6a, 15m, (*). Inici
explosiu en desplom i obligant a pujar molt els peus. Un cop superat aquest
començament la via ja tomba i no té més història.
-Mr. K, 6c+, 15m, (*). Similar a
l’anterior, però amb un inici encara més bloquero i durant més metres. Un cop
controlat aquest inici no em sembla pas 6c+.
-Pawne, 6b+, 18m, (**). La més
interessant del trio. Almenys et fa escalar durant un tram de 4 xapes de
verticalitat i continuïtat.
Ens traslladem ja a
la paret principal, on a partir de les 14.00 ja hi fa sol però segueix bufant
un vent força fred i molest:
-Sac de Paciència (L1+L2), 6a, 60m. (***). Gran via en el seu estil i grau. Combina un primer llarg de
finura montserratina amb un segon de roca típica de la cara sud amb abundància
de grans forats i còdols. Tot amenitzat amb un equipament amb algunes excursionetes
entre xapes (les més llargues es poden suavitzar amb un camalot del 0,5 o del
0,75). Tal com preveia arribo bé al final de la via d’una sola tirada i encara
em queden uns 20/25 metres de corda que em permeten despenjar-me fins la R 1 de la Cuervix , on arribo justet.
Si algú s’anima a
repetir aquest operatiu, preveure cintes molt llargues per evitar fregaments,
feu un nus al final de la corda i si no ho veieu clar aneu a la reunió de la Zoe que queda uns 5 metres més amunt.
-Cuervix (L1+L2), 6b, 60m,
(***). Repeteixo l’operació a la
Cuervix amb l’única diferència que en arribar a dalt em
desvio novament cap a la R 2
de la Sac , ja que
la de la Cuervix
queda 7 o 8 metres
més amunt i des d’allí si que seria impossible despenjar-me.
La via torna a ser
molt bona, però menys uniforme que la
Sac , ja que el L1 és bastant més difícil que el L2. La
distància entre xapes torna a ser força “alegre” però en aquesta no hi ha cap
excursió exagerada. Potser el que fa més por és arribar a la primera que està
molt amunt i l’escalada per arribar-hi ja es força exigent.
-Zoe, 6c, 35m, (***). Com que la Nesa ja en té prou de fred i
vent, només baixar de la
Cuervix em poso a la
Zoe sense ni tan sols treure’m els gats per no refredar-me (a
dalt ho pagaré amb un fort dolor de peus!).
Aquesta via és una gran placa montserratina de foradets amb continuïtat
i verticalitat a dojo que em fa patir bastant per encadenar. Està molt ben
assegurada, però al final, quan la cosa ja afluixa, hi torna a haver aire entre
xapes!
Últimes llums d'un dia fred, però clar a la zona de Pollegons - Artiga Baixa
...i a la zona d'Agulles