01 de març 2013

SESSIÓ "PASTERETA FREE"

Ja sabreu que la Nesa no és gaire amiga de les vies llargues ni de les esperes en reunions penjades, així que quan a mi s’em desperta l’esperit clàssic deborador de metres no em queda més remei que afinar l’enginy. Una solució bastant pràctica que he trobat és buscar zones amb vies de 2 o més llargs on sigui possible empalmar els 2 primers. Llavors quan li toca a la Nesa, ella pot optar per fer només el primer. Una de les zones que tenia reservada per una ocasió així era la cara oest de la Pastereta. Li tenia moltes ganes a la Sac de paciència i a la Cuervix, i a més tenia pendent la Zoe, a la qual havia fet un intent fracassat fa uns quants anys.

Estudiant detingudament vàries ressenyes i piulades d’aquesta paret, creia que amb corda de 80 metres era bastant factible fer la Sac de paciència i la Cuervix d’una sola tirada, i fins i tot despenjar-se des de la seva R2 fins a la R1 de les pròpies vies. Curiosament moltes ressenyes donen 80 metres i fins i tot 90 a aquestes vies, però les mateixes ressenyes parlen d’un sol ràpel de 60 metres per baixar. Era evident doncs, que aquesta era la llargada real; bé, potser un parell o tres de metres més comptant les lleugeres esses que fan.
El passat diumenge, desafiant el fred, el vent i la neu que encara hi havia al peu de via vam fer cap allà.

Comencem la sessió “Pastereta Free” amb tres vietes situades a la dreta del tot, al subsector anomenat La Planeta, mentre esperem que el sol arribi a la cara oest:

-Lord House, 6a, 15m, (*). Inici explosiu en desplom i obligant a pujar molt els peus. Un cop superat aquest començament la via ja tomba i no té més història.
-Mr. K, 6c+, 15m, (*). Similar a l’anterior, però amb un inici encara més bloquero i durant més metres. Un cop controlat aquest inici no em sembla pas 6c+.
-Pawne, 6b+, 18m, (**). La més interessant del trio. Almenys et fa escalar durant un tram de 4 xapes de verticalitat i continuïtat.

Ens traslladem ja a la paret principal, on a partir de les 14.00 ja hi fa sol però segueix bufant un vent força fred i molest:

-Sac de Paciència (L1+L2), 6a, 60m. (***). Gran via en el seu estil i grau. Combina un primer llarg de finura montserratina amb un segon de roca típica de la cara sud amb abundància de grans forats i còdols. Tot amenitzat amb un equipament amb algunes excursionetes entre xapes (les més llargues es poden suavitzar amb un camalot del 0,5 o del 0,75). Tal com preveia arribo bé al final de la via d’una sola tirada i encara em queden uns 20/25 metres de corda que em permeten despenjar-me fins la R1 de la Cuervix, on arribo justet.
Si algú s’anima a repetir aquest operatiu, preveure cintes molt llargues per evitar fregaments, feu un nus al final de la corda i si no ho veieu clar aneu a la reunió de la Zoe que queda uns 5 metres més amunt.

-Cuervix (L1+L2), 6b, 60m, (***). Repeteixo l’operació a la Cuervix amb l’única diferència que en arribar a dalt em desvio novament cap a la R2 de la Sac, ja que la de la Cuervix queda 7 o 8 metres més amunt i des d’allí si que seria impossible despenjar-me.
La via torna a ser molt bona, però menys uniforme que la Sac, ja que el L1 és bastant més difícil que el L2. La distància entre xapes torna a ser força “alegre” però en aquesta no hi ha cap excursió exagerada. Potser el que fa més por és arribar a la primera que està molt amunt i l’escalada per arribar-hi ja es força exigent.

-Zoe, 6c, 35m, (***). Com que la Nesa ja en té prou de fred i vent, només baixar de la Cuervix em poso a la Zoe sense ni tan sols treure’m els gats per no refredar-me (a dalt ho pagaré amb un fort dolor de peus!).  Aquesta via és una gran placa montserratina de foradets amb continuïtat i verticalitat a dojo que em fa patir bastant per encadenar. Està molt ben assegurada, però al final, quan la cosa ja afluixa, hi torna a haver aire entre xapes!
Últimes llums d'un dia fred, però clar a la zona de Pollegons - Artiga Baixa
...i a la zona d'Agulles