07 de febrer 2011

PARET DE L'OBAGA NEGRA


La paret de l’Obaga Negra (Alt Urgell) és un dels meus sectors preferits. Els motius? Doncs la majoria de les vies són del “meu grau” i la roca és excepcional. A mi em recorda molt a Vilanova de Meià: planxes verticals d’un calcari ple de franges horitzontals gairebé sempre amb bon canto, excepte alguns passos concrets de les vies més difícils on la cosa es posa més fina i regletera. L’escalada és doncs bàsicament atlètica i de continuïtat.

El major inconvenient del sector és la poca varietat de graus i estil d’escalada una mica repetitiu. Totes les vies bones estan entre el 6a i el 6c i per part meva me les he polit gairebé totes, així que suposo que tardaré a repetir visita. Però les dues vegades que hi he anat n’he sortit eufòric (potser perquè una altra característica del sector és el grau generós!) i no puc deixar de recomanar-lo a tots aquells que us moveu per aquests graus. Aquest diumenge amb la Nesa vam fer:

-Poca feina, 6a, 32 m, (**). Llarguíssima via una mica diferent de la resta, perquè no és gaire homogènia. Els passos difícils es concentren al principi i al final, mentre que al mig segueix una fissura bastant fàcil. Seguros separadets.

-Alegria, 6b, 32 m, (***). Aquesta sí, ja és més plaquera i contínua. Comença molt vertical i atlètica, fins que de cop ve una secció potser menys vertical, però molt més fina. Novament seguros allunyadets...diguéssim que apreten però no ofeguen.

-Aromes de Fígols, 6b, 20m, (***). Placa vertical, contínua i amb bon canto.

-Dits capacitats, 6c+, 20m, (***). El projecte del dia em decep una mica, no perquè la via no sigui bona, sinó perquè em costa menys del previst, de fet encadeno a vista i això no ho acostumo a fer en vies d’aquest grau. El quid de la via és la primera meitat on hi ha algun pas llarguet i de posar-s’hi bé, i diguéssim que no t’hi pots encantar gaire perquè la cosa va cansant. Aquí seguros més junts i grau generós.

-Homus alturgellensis, 6b+, 25m, (***). Més del mateix, però amb una petita diferència: un bombo final amb un pas molt llarg per pillar el canto salvador. De fet diria que aquest pas és molt morfològic i que si ets baixet les deus passar canutes per sortir d’aquest bombo.

Per acabar una puntualització important: el sector és sud, però està just darrera de la Paret Bucòlica i la Cinglera dels Espluvins i ara a l’hivern el sol s’amaga cap a les 15:00. Suposo que a l’estiu hi deu haver ombra a partir de les 16:00 o les 17:00.

Podeu trobar ressenyes i més informació a:

Blog de l’Alturgell (Xavier Grané).

Revista Vèrtex nº 212, en un article del mateix autor.

(Desconec si també apareix a la nova guia “Lleida Climbs”)