PRIORITZANT EL PRIORAT

Recordo que fa uns anys, quan estudiava per mestre a la uni, vam fer una activitat d’aquestes tant modernes on per parlar de la nostra personalitat havíem d’escollir un lloc geogràfic de Catalunya amb el qual ens sentíssim identificats. Jo no ho vaig dubtar gens: vaig escollir el Priorat. Els que aneu seguint aquest bloc ja sabreu que almenys un cop a l’any no puc evitar d’anar-hi, tot i que ens queda a més de dues hores de casa. I es clar, un desplaçament tant llarg convida a reservar-se els ponts per aquesta peregrinació anual. El passat “Puente de la Hispanidad” (...perdoneu, és que com a bon mestre començo a fer pràctiques en el bonic art de “españolizar” als lectors) vam prendre la nostra dosis de roca, paisatges i gastronomia prioratenca. Aquest cop ens vam centrar en el Montsant i alguns dels seus sectors més amagats i poc coneguts. Van ser quatre dies gaudits al 100%, tot i que sense encadenaments destacables ja que el nostre estat físic era bastant lamentable: tant la Nesa com jo sortíem dels típics encostipats i grips de torn.

DIVENDRES (12/10/212) – CABACÉS, SECTOR LO PAREDON

Tot i les nostres múltiples visites a aquesta tranquil·la escola, encara no havíem visitat mai aquest sector, que és un dels principals: 29 vies molt ben repartides en el grau (de V+ a 8b) i també en l’estil d’escalada, tot i que predominen les plaques tècniques de foradets, regletes i “patates”. Com passa a la veïna Margalef, a les vies més dures el grau ve donat per entrades explosives en marcats desploms que donen pas a plaques més verticals o fins i tot tombadetes.

Com que fàcil, fàcil, no hi ha res comencem el dia fent un parell de vietes al Totxo dels Bombers (sector Els Tormegals), just al costat d’on saparca el cotxe:

Capitan Trueno (V+) i Cagant llets (V), les dues boniques i sobre bona roca, però la segona amb xapes força lluny per ser una via d’niciació (només 3 en 10 o 12 metres!).

Nesa a Capitan Trueno (V+) i jo a Il Brigadiere Maestri (6b+)

En dos minuts d’aproximació ens plantem ja a Lo Paredon i comencem per:

-Rododèndrom, 6a+, 25m, (***). Bonic, variat i divertit esperonet, que a vegades s’escala pel seu fil, d’altres per la placa de l’esquerra.

-Estimbamatxos, 6b, 25m, (**). Veïna de l’anterior per la placa de l’esquerra. En general més fàcil però amb una entrada força rara i tècnica que li dona el grau.

Estimbamatxos (6b)

-Il Brigadiere Maestri, 6b+, 20m, (***). Placa de forats seguida d’un diedre perfecte. Assegurances llunyet. Molt bona.

-Jo sóc un cabró, V+, 12m, (**). I deu ni do com n’és de cabrona! Plaqueta que es va posant dreta on no regalen res.

-Tinderticks, 6c+, 25m, (***). Puja el grau i això aquí vol dir que toca apretar de valent a les tres primeres xapes: seqüència explosiva, bloquera i amb forats dolorosos on resulta força difícil parar-se a xapar. La placa que segueix a continuació tampoc permet relaxar-se tot i que la dificultat ja minva considerablement. Encadeno al segon intent (al final resultarà l’encadenament més destacable del pont!).

DISSABTE(13/10/12)-LA MORERA DE MONTSANT, SECTOR LA GRALLERA

En realitat seria més correcte parlar de microsectors de La Grallera, ja que la zona està composta de diversos sectorets bastant separats amb 3 o 4 vies a cada un, situats a banda i banda del Grau de la Grallera. L’excepció és el sector 3.5.5 de la Guia del Montsant, on tenim 8 vies. La principal gràcia del lloc és escalar en un indret inèdit, on molt poca gent escala, i gaudir dels paisatges impressionants del Montsant. Aquí destaquen les Agulles del Rei i la Reina.

Però si ens cenyim als aspectes purament escalatoris el sector ens dóna una bona clatellada, sobretot perquè trobem el grau ajustadíssim i les assegurances llunyíssim.

Tal com havíem fet el dia abans, per tal que la Nesa pugui escalar quelcom del seu grau, comencem el dia al proper sector del Grau de l’Agnet (3.6.1 de la guia) on fem La raja d’Ugidus (V+) i Sandrina (V+). Jo les trobo força bones, interessants i exigents pel grau, però cal parar atenció a algun tram de roca ja que es veuen molt poc tocades.

Passem ja al sector principal de La Grallera on fem:

-Aurea, 6a (per mi 6a+), 15m, (**). Curteta però resultona. Comença per una placa tombadeta de forats típica del lloc i acaba amb un bombo força interessant i divertit.

-Papeo, 6a+ (per mi 6b), 17m, (**). Similar a l’anterior, però amb un punt més d’exigència, sobretot a la placa inicial que és més vertical. (foto dreta).

-Aristóteles, 6c+ (per mi 7a/7a+), 20m, (**). El meu projecte del dia, per sort es pot muntar des de l’anterior ja que les assegurances allunyen molt (crec recordar que només hi havia 5 parabolts en 20 metres!). La via és infernal i molt física: una placa desplomada de forats força allunyats i cap d’agraït (o són massa dolorosos, o són massa roms!). Li dono dos intents per orgull, però al primer ja veig ben a les clares que la via em supera.

Aristóteles(6c+)

-Els Ploramiques, 6b (per mi 6c/6c+), (**). Això és el que semblo jo fent aquesta via: un bon ploramiques! Potser esgotat pels dos intents a l’anterior, però en aquesta torno a flipar amb la distància entre xapes i amb lo ajustat del grau. Novament dos intents sense èxit. Feia molt temps que un 6b no em tombava! Això sí, la via és una bona placa vertical de forats i patatetes made in Montsant.

Agulles del Rei i la Reina amb llum de capvespre.

Marxem amb la cua entre cames, però malgrat tot satisfets per haver descobert aquests raconets i pensant que tot el que no va a la llibreta va al bíceps.

DIUMENGE (14/10/12) – SIURANA, SECTORS ESPERÓ PRIMAVERA I VOLTANTS

Fem una pausa de Montsant i canviem els forats i les patates, per les regletes siuranenques. Tinc un objectiu fotut entre sella i sella: la Viagraman (7a) al Sector  El Pati, però està clar que en aquest sector no puc escalfar amb res i la Nesa ni tan sols pot escalar. Així que comencem el recorregut pel sector Can A Prop, on la Nesa escala Kuka (4+) i Kuko (5). Continuem cap a l’Esperó Primavera:

-Marieta de l’ull viu, 6a+, (***). Preciosa  via que combina placa siuranenca amb una fissura bavaresa de les de gaudir de valent. Un tram una mica bloquero a la part superior li dóna un toc de picantor però li trenca una mica la homogeneïtat.

Marieta de l'ull viu (6a+)

-Lamparós toca el dos, 6b+, (**). Placa de continuïtat sobre regletes i fissuretes laterals. La via és força exigent i requereix a parts iguals tècnica i pila.

-Volta i volta, 6c, (*). Segueix majoritàriament una fisura diagonal que en alguns trams es torna cega i que cap al mig té un pas molt llarg i sobat força lleig i desagraït pel meu gust. Ni surt ni m’hi mato gaire...Segueixo pensant en la Viagraman!

Continuem el recorregut i ara parem al Cargol on fem el L1 de la Purgandus populus (6a): una bona placa de regletes en un lloc espectacular.

I ara sí, arribem al Pati i em comencem a venir fantasmes al cap: estic envoltat de lolos que parlen llengües rares provant vies de jo què sé quins graus i que fan servir el “meu projecte” per escalfar...I a sobre comencen a caure gotes! Però porto tot el dia pensant en aquesta via i ara no em rajaré:

-Viagraman , 7a (...diuen que fàcil!), 30m, (*****). 4 xapes intenses d’escalada poc siuranenca amb fissures laterals, i cantos plans et porten al descans somiat; un balconet que et permet seure i recuperar tant com vulguis. I ara sí, comença una placa vertical de continuïtat amb foradets, regletes i alguna bona fissura bavaresa. El tomàquet es concentra en un xapatge poc afortunat (un pam més avall solucionaria el problema) i el pas següent que és el més bloquero de la via. Aquesta seqüència em tomba durant el primer intent, però després de penjar-me per descansar surt bé. Acabo de posar cintes fins a dalt i baixo a descansar una bona estona. Al segon intent me les prometia molt felices, però arribar al descans ja em costa molt més que el primer cop. Ja veig que em faltarà pila per encadenar els 20 metres de via que encara em queden i efectivament la seqüència punyetera em torna a noquejar. Un altre dia serà!

DILLUNS (15/10/12) – MONTSANT, SECTOR CARRASCLET INFERIOR (RACÓ DELS BOIXETS)

A aquest sector li tenia moltes ganes. Qualsevol escalador que hagi anat d’excursió pel Montsant i hagi passat per aquesta zona no haurà pogut evitar pensar : jo aquí hi haig de venir a escalar algun dia! Finalment aquest dia va arribar i tal com prevèiem només l’excursió per arribar al sector ja val molt la pena.

La Serra Major del Montsant. D'esquerra a dreta: Grau de l'Agnet, la Falconera, Barrots/Balcó del Priorat i Racó dels Boixets (el nostre objectiu).

Però és que a més l’escalada també resulta excepcional. Les vies són llargues, ben equipades i amb una roca molt agraïda i generosa en patates i forats menys dolorosos que en altres zones veïnes. L’únic inconvenient és que pillem un dia força fred i ventós i el peu de les vies de la dreta, (les fàcils) sembla una nevera!

-Carrasclet, 6a, 30m, (*****). La més fàcil del repertori. Per fruir de valent i ideal per escalfar, tot i que amb el fred que carda la Nesa hi queda més aviat congelada!

-Diedro, 6b, 25m, (***). Ens movem cap a l’esquerra buscant el solet i fem aquesta altra clàssica del sector. El nom ja ho diu tot. Molt bona i millor roca del que aparenta des de baix.

-Fa goig, 6c+, 25m, (*****). Potser la via equipada amb més alegria del sector (només té 8 químics, quan les seves veïnes en la mateixa llargada en tenen 12 o 13). Per sort es pot equipar al baixar de l’anterior i m’hi poso algun “escalèxtric”. La via és una placa lleugerament desplomada farcida de bons forats...Pura pila i vista per endevinar quins són els millors. Alguna de les dues coses (...o les dues) em fallen i no encadeno!

-Xino-xano (o això crec, ja que costa bastant identificar les vies en aquest tram de paret), 6a+, 30m, (***). Similar a la Carrasclet, però bastant més exigent, sobretot la primera meitat.

En Jon, un company basc, gaudint de valent amb un dels molts 7as del sector.

Decidim posar fi a la jornada tot fent el retorn pel Grau del Carrasclet, el Balcó del Priorat i el Grau dels Barrots, segurament una de les millors excursions que es pot fer al nostre país, que encara resulta més espectacular amb les llums del capvespre...Això sí: no apte per gent que pateixi vertigen! 

MÉS SIURANA

En els moments que estic escrivint aquestes línies hauríem d’estar a Tailàndia, però les descomunals inundacions que han afectat el país ens han fet retardar el viatge i finalment aquest pont de Tot Sants hem decidit continuar el nostre intensiu siuranenc, que vam començar el passat pont del Pilar. La veritat és que s’ha notat que aquest pont el tenia tothom perquè la zona estava a tope. I malauradament molta gent té el mal costum d’estudiar-se poc la guia i fa allò de “ovejas bobas donde va una van todas”. No acabo d’entendre la penya (fins i tot grups de 10!) que aterrissa en un sector completament saturat i tot i portar la guia a les mans decideix quedar-se allà quan pels voltants tenen altres sectors amb més o menys els mateixos graus i molta menys gent. Tampoc entenc que grups molt nombrosos que van en plan curset trïin un sector on només hi ha dos quarts i la resta de 6a en amunt...però vaja, que hi farem, la solució és ben fàcil: sempre ens podem moure nosaltres, tot i que fa ràbia quan has matinat i has sigut el primer en arribar al sector.

Dia 1 (30/10/2011): CA L’ORRO

Aquest sector és el clar exemple del que acabo de dir. Mentre a Can Paràsit, just a sota a només 5 minutets, hi havia overbooking, aquí vam estar sols. Aquest és un sector relativament nou, equipat majoritàriament el 2006, i en una segona fase el 2010/2011. Unes 25 vies amb força varietat de graus entre el V i el 7a+. Escalada, en general, poc siuranenca, amb moltes fissures, cantos plans i roca poc adherent en alguns trams. Això sí, pel que fa a grau colladet i alegria entre assegurances sí que segueix els “standards siuranencs”. Podríem dir que aquest no és el nostre dia, ni de la Nesa ni el meu; ella no pot ni amb un IV+ (que sembla bastant punyetero, tot sigui dit!) i jo no passo del 6b.

-El belluguet, 6a, 18m, (**). No està malament però és rareta i molt tècnica, amb força passos de fe i bon balanç de pesos.

-Estigues quiet, 6b, 15m, (***). Més lògica, menys tècnica, però més exigent físicament.

-Techulitis, 6b, 15m, (**). Aprofito que la Nesa està provant les vies fàcils del sector per provar aquesta variant de sortida de la Techofobia. Moviments guapos però línia molt forçada i poc lògica.

Nesa a Tranqui tronqui (IV+)

-Techofobia, V+, 15m, (**). Força interessant i variada pel grau, però té un últim xapatge bastant fotut si no tens molta envergadura. Com que la Nesa no pot hi pujo jo i déu ni do com em costa!

- 6a nou a l’esquerra de la Calé, (*). Em poso primer a la Calé (6c) i a la tercera xapa decideixo baixar-me’n; massa alegria entre xapes, massa cantos roms i massa líquen a la roca pel meu gust. Ja que estic per allí li foto per aquesta i resulta un fracàs; feia molts anys que no pringava tant en un 6a. Festival de roms, líquens i “sortides de la piscina”. Súper tècnica i súper de fe.

-El trio calavera, 6b, 12m, (***). Trec el ventre de penes en aquesta atraient línia. Viot, per la seva situació, pels seus moviments i per la seva roca. Llàstima que sigui tant curta.

Aprofito per comentar altres novetats del sector:

- Dos 6bs entre la 14 i la 15 de la nova guia.

- El 6a abans comentat, un 6b i un 6c a la dreta de la Calé.

Dia 2 (31/10/2011): CAN PARÀSIT

Un altre sector de nova fornada (2010), tot i que hi ha un parell de vies del “Chapi” del 1986. Malauradament crec que aquest sector morirà d’èxit. Overbooking total tant el dia anterior com aquest. Per anar-hi passem per sota Can Marges de Dalt i en veure la línia no puc evitar fotre-li un “tiento” a:

-El tiempo se ha reído de los que no han venido, 6c, 18m, (***). La veritat és que no és la millor via per començar, ja que té un inici molt explosiu, però no m’hi puc resistir. Viot: primer terç regletero i potent, segon terç: com dirien els anglesos “a juggy parade” o en català profund “festival de cantos i foradots” i últim terç: bavaresa d’escàndol. Vaja, una joia! Llàstima que estigui tant sobada. Em calen dos pegues per encadenar.

El tiempo se ha reído de los que no han venido (6c)

Ara sí, arribem a Can Paràsit:

-Rasputin, 6a, 20m, (**). Punyetero i força tècnic, però guapa.

-Ateva, 6a+, 22m, (***). Viot, amb un final molt espectacular per un esperonet aeri. Primera xapa molt alta.

-La mala reputación, 6b+, 22m, (*). El sector està a petar i si vull fer més grau només queda aquesta lliure. Resulta un fracàs. Té una part final de diedre-xemeneia molt rara, on la paret t’escup enfora constantment. Normalment aquestes vies se’m donen bé, però en aquesta agonitzo de mala manera i fins i tot haig d’utilitzar un estrep per arribar a un seguro.

-Kagarro malabada, 6b+, 20m, (***). Segueix ocupada però els “okupes” me la deixen provar en tope-rope, i sort, perquè és bastant dura. La primera part segueix una fissura diagonal bastant cega i roma i la segona meitat és un desplom amb bon canto però força tècnic ja que molt d’aquest canto és lateral.

- La viuda negra, 6a, 16m, (**). Una mica frustrat pel fracàs a La mala reputación i pel que m’està costant encadenar grau aquests dos dies baixo les pretensions i em poso en aquesta via que està lliure. Bona via que combina a la perfecció la tècnica i la força.

-La marabunta, 6a+, 16m, (***). Festival de cantos on l’únic que fa falta és una mica de pila i decisió.

- El caganer del ruc, 7a, 18m, (***). Ara les tornes han canviat; els dos 6as anteriors m’han animat i decideixo provar aquest 7a assequible segons la guia. La via és siuranenca 100%; regletes i foratdets dolorosos. Al primer pegue la monto descansant a cada xapatge i amb alguna ajuda de l’antena. El segon li foto en tope-rope i gairebé a l’sprint perquè s’està fent fosc! No ho sé, potser sí que és assequible; pel tute que porto surt força bé, però ja no hi ha temps ni forces per un tercer pegue.

Dia 3 (01/11/11): CAN SUMERA + CAN MAQUIS + GRAU DELS MASSETS BAIX

Comencem el dia a un altre sector de nova fornada. Tant nou, que la part esquerra hi ha tot un sub-sector nou amb 13 vies que no surten a la guia, Can Maquis sembla ser que es diu. Adjunto ressenya:

En total 35 vies, de les quals 22 entre el 6a i el 7a, vaja sobre el paper un paradís per mi. Però a l’hora de la veritat el sector no m’ha acabat d’agradar: roca excessivament abrasiva i recoberta de líquen/terra i vies amb seccions bloqueres concentrades generalment al principi. Molts d’aquests passos superen amb escreix el grau proposat per la via, encara que després sigui fàcil.

-Via 13, V+, 15m, (**). Molt generosament li poso dues estrelles. Ramposa i amb passos fins i estranys sobre “paper de vidre liquenós”. Sort d’algun forat i regleta típics siuranencs que arreglen el tema.

-Via 12, 6a, 15m, (**). Idem.

-Via 6, 6b, 18m, (**). Placa de regletes i foradets

-D’equitllevis, 6b, 27m, (**). Una via llarga, variada, amb tot tipus de passos i preses, llàstima un cop més del tacte dolorós i sobretot liquenós de la roca. Si no fos per això podria ser un “viot”.

Una mica fart de la roca d’aquest sector decidim traslladar-nos al proper Grau dels Massets de Baix. Aquest sí un sector espectacular, on l'única pega és que no hi ha res fàcil.

Un escalador a la clàssica i estètica "Cenar, beber, emborrachar-se, vomitar..."(6c)

-Happy sixties, 6c, 25m, (*****). Viot. Entrada potent i regletera que quan l'acabes et penses que ja tens la via a la butxaca, i no! Queden 15 metres de fissureta punyetera, amb cantos laterals i alguns plans i per acabar un desplomet final. Tot amenitzat amb unes excursionetes d'uns 4 metres entre xapes. A poques vies m'he sentit tant satisfet i alleujat en arribar a la cadena!

-Bombero furgonetero, 6a, 20m, (**). Bona via que ressegueix un estètic esperonet. Les dificultats físiques i tècniques es concentren a la primera meitat. Després arriben les dificultats mentals, perquè l'alegria entre xapes torna a ser considerable a la part final!

-L'esbudellador, 7a, 20m, (**). Nova via marcada com a projecte (nº2) a la guia. Placa vertical de regletes i foradets minúsculs. Li faig un tope-rope sota la pluja bastant patètic, per recuperar una cinta de la R. anterior on no havia aconseguit arribar la Nesa.

En resum, Siurana m'està començant a enganxar, tot i que aquesta vegada ha costat bastant encadenar coses destacables, però ja se sap: tot el que no va a la llibreta va al múscul!

Un amiguet que ens va acompanyar una bona estona.

PER FI SIURANA A FONS

SIU-RA-NA…fa uns anyets aquest nom em posava els pèls de punta. Tot i el seu renom mundial, per mi aquesta escola resultava inabastable. Les poques vies fàcils que havia provat, o estaven molt sobades (Can Marges i Can Melafots) o tenien les assegurances molt allunyades. Entre aquestes primeres visites, fa més de 15 anys, i avui el meu únic bagatge a Siurana eren un parell de dies al Grau dels Massets.

El recentment reformat i reinagurat Refugi Ciríac Bonet.

Afortunadament jo he millorat com escalador i Siurana ha crescut exponencialment. Actualment 60 sectors i més de 1200 vies ofereixen possibilitats a pràcticament tothom. Malgrat tot, crec que Siurana i els seus equipadors han sabut conservar la seva aureola d’escola exigent; el grau està colladet (...però no ofega!) i les assegurances t’obliguen sempre a escalar i anar bé de coco.

Aquest pont del Pilar (...sí ho sento, alguns privilegiats teníem pont! jejeje) hem començat a posar remei a la nostra ignorància siuranenca. Han estat 4 dies d’escalada molt ben aprofitats, i si no els hem exprimit més ha estat per culpa del mal de dits i de la calor. Aquest últim factor ens ha condicionat molt, tant en el grau màxim assolit, com en la tria de sectors:

DIA 1 (09/10/2011): L’HERBOLARI

Aquest és un dels sectors que més ha crescut els darrers anys. Accés i peu de via molt còmodes, roca excel·lent i 20 vies entre el V+ i el 7c+. M’atreviria a qualificar-lo com a sector imprescindible si ens movem entre el 6a i el 7a, i malgrat tot encara no és gaire freqüentat. Aquí fem:

-Azukiki, 6a, 20m (***). Bona via de placa amb un començament força atlètic. Compleix bé la funció d’escalfament.

-DJ. Pallús, 6a+, 25m (***). Més llarga i variada que l’anterior. Placa d’anar-s’ho mirant. Començament una mica expo, ja que cal fer un flanqueig a la dreta quedant sobre un vuit d’uns 10 metres abans de xapar la primera.

-Via del Paquín, 6b+, 25m (**). Bona via de placa i regletes amb una secció sensiblement més dura i bloquera, coincidint amb la superació d’un sostret.

-Via 12 (de la nova guia), 6a, 20m (***). Llarga via de placa molt disfrutona.

-Romaní, 6b, 20m (**). Més del mateix, però aquesta té alguns passos força fins. Començament per un arbre i primera xapa molt alta.

-Aquí hi ha marro, 6c (6c+ a la guia del Toni Arbonés) (*****). Fantàstica via de placa vertical de regletes i foradets, amb una traca final apoteòsica: els millors forats arriben quan més els necessites. Molt tècnica. Viot!

Apurant les últimes llums a l'Herbolari amb la lluna sobre Siuranella sud.

DIA 2 (10/10/2011): CORRAL NOU

Sector ja força conegut i concorregut malgrat ser bastant nou (es va començar a equipar el 2003 i ampliat en una segona fase el 2008). En realitat estem parlant de varis subsectors que ofereixen gran varietat d’estils i graus. Difícilment no hi trobarem el que busquem. Algun inconvenient? Doncs per nosaltres va ser la calor, ja que fins ben entrada la tarda no vam rebre l’ombra. Ens vam centrar en el sector “El Ditot”:

El Ditot i a la via Gurú (6b+).

-Delirium, 6a, 25m (***). Una via força llarga, divertida i variada, amb tot tipus de cantos, però sempre bons. Requereix alguna tibadeta considerable de laterals. Bona per escalfar.

-Faktoria, 6a+, 25m (*). Aquesta m’agafa desprevingut i poc concentrat i de cop i volta em veig pillat en un pas de bloc que no m’he mitrat bé...em penjo!. No m’ha agradat, l’he trobat discontínua , bloquera i dura pel grau.

-Pitxuti 4, 6b, 25m (**). Una via “rareta” però força bona. Abunden els cantos plans i les regletes romes. Al lloro amb algun flanqueig i algun “aleje”.

-Am nyam nyam, V+, 18m (**). A la Nesa se li entravessa i em toca pujar a mi. Ressegueix una fissura i déu n’hi do com s’ha d’apretar pel grau.

-Gurú, 6b+, 32m (*****). 32 metres de viot de dalt a baix! Variada,tècnica i exigent, tant mentalment com físicament. Arribada a la R. molt tensa, ja que quan més fos vas més allarga el xapatge...Personalment em vaig jugar la volada del segle, però és que quan la darrera xapa et queda 3 metres per sota els peus i vas amb la reserva no tens més remei. Va sortir bé la jugada!

-Gradient, 6c, 18m (**). Aquesta via es troba al subsector “Corralet”. Un sectoret completament penjat, on només començar les vies ja et trobes amb el cul a l’aire. La via és molt espectacular, però la trobo duríssima pel grau. M’arrossego de xapa a xapa!

DIA 3 (11/10/2011): SIURANELLA

Probablement la zona més de moda actualment a Siurana, i no és d’estranyar: són metres i metres de balconades amb tàpies de fins a 80 metres. Centenars de vies espectaculars, això sí: res fàcil!

Espectacular i còmode peu de via de la Siuranella Central, amb l'Herbolari al fons.

Nosaltres comencem per Siuranella Central, perquè segons la nova guia, les vies de l’esquerra tenen ombra fins al migdia. La veritat és que arribem a les 10:30 i la majoria ja estan al sol. Per sort bufa ventet i encara podem fer un parell de vies:

-Arròs de llamàntol, 6a, 35m (***). Llarguíssim diedre fissurat, que exigeix tècnica i destresa en el tema. En cas contrari es pot convertir en un autèntic “via crucis”.

-Festa major del 78 (L1), 6a, 25m (**). Primer llarg d’una clàssica del 1978 que encara conserva una roca súper adherent.

Al migdia decidim canviar a Siuranella Est buscant l’ombra. Un altre sector imprescindible si escalem per sobre del 6b:

-Border Line, 6c, 30m (***). Segons la nova guia és una via assequible en el seu grau. La veritat és que jo l’haig de lluitar a mort, però per sort té un bon repòs a la meitat que cal aprofitar. Molt bona, festival de regletes i foradets.

-Mucho Papito, 6b, 20m (***). Relaxat i content per l’èxit anterior em poso en aquesta per acabar el dia tranquil·lament i acabo penjant-me en un pas on m’equivoco de banda. Els tres dies a Siurana i la calor comencen a passar factura: tant a la Nesa com a mi ens fan molt mal els dits.

Siuranella Est i a la via Mucho Papito (6b) d'aquest sector.

Un escalador fent una cursa contra el sol a la via Crosta pànic (7a+) del Pati...Va perdre!

DIA 4 (12/11/2011): ESPERÓ PRIMAVERA I L’APARADOR

El Pati + El Cargol + Esperó Primavera.

Avui ens acompanyen la Gemma i el Pol que han baixat des de Sabadell. Comencem el dia a l’arxipopular Esperó Primavera aprofitant la fresca matutina. Vaig directament al gra i faig:

-Penitenciagite, 6b, 20m, (**). Comparteix entrada amb la via més fàcil del lloc (Primavera V+) i potser per això està força polida de peus. Després s’arregla i esdevé una bona placa siuranenca amb un pas difícil de llegir a vista per superar un bombet final (no sé si donar les gràcies o cagar-me amb qui va deixar la cleca delatora!).

-Berberechín fibrao, 6b+, 22m (**). Entrada tensa i atlètica fins la quarta xapa i després tràmit fins la cadena.

El sol ja apreta i canviem a l’Aparador que està a rebentar de gent fugint de la calor!

Gemma a la via CAB (6a) de l'Aparador.

-Les dos cosines, V+, 15 m (**). És un dels cinquens que més ha agradat a la Nesa. Regletera i roca menys abrasiva (típica de cara nord). Força expo però per fer-la com a via d’iniciació (només 4 parabolts en 15 metres!)

-Gatzara, 6c, 25m (***). Via siuranenca per antonomàsia: placa súper tècnica farcida de miniregletes que només té un inconvenient per no ser un viot: comença a estar polida de peus.

La Gemma i un servidor a la via Tres de deu (6c).

-Tres de deu, 6c, 18m (***). Aquesta veïna de l’anterior no s’assembla de res (excepte en el sobament de peus). Comença molt potent i atlètica i acaba ajaguda i regletera. Encara no sé ben bé com un peu em va relliscar i vaig fer la voladeta inesperada de l’stage.

Retornem a la cara est de l’Esperó Primavera i fem:

-Records oblidats (L1), 6b, 22m (***). Placa siuranenca de regletes i forats bastant bons excepte un parell de passos més fins i tècnics. És increïble lo bona que es manté la roca tot i els 20 anyets de la via.

-Kataplax, 6c+, 22m (***). Tant la Gemma com jo fracassem en aquest festival de verticalitat i miniregletes que ens sembla 7a com a mínim. Jo podria tenir l’excusa de que no em sento els dits, però la Gemma ve fresca de Sabadell i bastant més sobrada de grau que jo i també la troba inhumana....potser no hem enganxat la seqüència correcta?

Pol a Primera línia (6a) i Gemma a Kataplax (6c+).

Bé, i fins aquí la “parrafada siuranera”...no havia fet cap post de la “millor escola del món” però per ser el primer m’he quedat a gust eeee!...li devíem a la Reina Mora...o era la Reina Regleta?

Trobada de gegants a Siurana.