24 d’abril 2008

TOTXO DE PONENT (REVISITED)

Fa un parell de mesos vaig fer una visita llampec al Totxo de Ponent per culminar un dia d’investigació no gaire reeixit. Ja aquell dia em va deixar molt bona impressió, però entre que era tard i que van començar a caure gotes només vaig poder fer-hi tres vies. Em vaig quedar amb les ganes de tornar-hi i el passat dimecres (Sant Jordi), aprofitant que teníem el matí lliure, ens hi vam arribar amb el company de la uni Marc. També tenia ganes de provar algunes vies amb els graus una mica dubtosos, ja que a la guia de Montserrat Sud n’apareixen uns, però una posterior actualització a Onaclimb en diu uns altres amb tendència a pujar moltes vies mig grauet, o fins i tot un grau sencer. Després de l’anterior visita, vaig publicar un post amb una ressenya casolana, que incloïa 3 vies noves i els graus proposats en aquesta actualització, però en Fernando em va deixar un comentari opinant sobre alguns d’aquests “nous” graus (por cierto Fernando si estás leiendo esto, gracias por tu extenso i completo comentario i por dar utilidad a mi modesta reseña!)
Sobre les característiques de la zona, dir que és petita, però amb un bon repartiment de vies si ens movem entre el 6a+ i el 7a. És una escalada força tècnica i fina, amb foradets, regletes i unes curioses (si més no a Montserrat) xorreres. En general, difícil a vista i amb algun parabolt mal ubicat (sobretot a les vies de l’esquerra). Hi tenim ombra fins al migdia. Aquest dimecres vam fer:
-Argan, V+, 15m. (*): L’única via fàcil i per tant vàlida per escalfar i una primera presa de contacte amb la roca del sector.
-Teaman, 6a+, 18m (**): Fina i amb una secció central que no dóna treva. Fa dos mesos em va sortir però aquest cop m’hi encallo. No li dono més importància; simplement l’he repetit per seguir escalfant.
-La oda de mamá (nº 5 de la meva ressenya), 6c, 20m (**). Aquesta via és la que té més discrepància entre el grau original (6b) i el proposat a l’actualització (6c). Tant el Marc com jo coincidim a dir que estem més d’acord amb el segon. La via té un tram central amb 5 o 6 metres de molta continuïtat sobre petitíssimes preses i costa molt d’encadenar a vista. Jo no m’en surto, perquè a més, té els parabolts bastant mal posats. Les mateixes assegurances, però situades un metre més avall anirien molt millor. Menció especial per la, nefastament situada, segona xapa (caiguda sobre repisa assegurada!). Trec tots els passos i deixo un parell d’escalèxtrics muntats per poder xapar més còmodament el tram clau. Al segon intent encadeno amb menys problemes dels esperats.

El Marc fent aquesta via

- Cochamo S. M. (nº 7 de la meva ressenya), 6c, 20m (**). El projecte del dia pel Marc. Al primer intent no li surt, perquè s’encalla al mig, on hi ha un pas llarg i finíssim amb truc (que no desvelaré!) i que costa moltíssim treure a vista. Fins i tot penjant-s’hi i mirant-ho bé li costa uns quants intents descobrir com es fa. La deixa muntada i al cap d’una estoneta l’encadena. Jo la faig amb tope-rope i sabent ja el truc, jejeje.
- How much money, mor or meni? (nº 4 de la meva ressenya), 6c, 20m (**). Em sembla molt similar a la seva veïna La oda de mamá, incloses les males ubicacions dels parabolts. Jo ja no puc amb la meva ànima i no l’encadeno, però al Marc encara li queda pila i se la treu força bé.
Jo mateix provant aquesta via

En definitiva, matí ben aprofitat i encara podríem tornar un dia més al Totxo a acabar la feina pendent!
Aprofito per tornar a penjar la ressenya amb una petita modificació: la via 1 no té reunió pròpia.

18 d’abril 2008

LES BANYADORES (CABRERA DE MAR)

La veritat és que a mi el tipus d’escalada del Maresme (predomini de l’adherència sobre granit rogenc) no m’agrada gaire, però també crec que s’ha de practicar en tot tipus de roca i descobrir paisatges nous sempre és un al·licient suficient per mi. El passat diumenge ens vam llevar tard i es preveien pluges a la tarda, així que vam considerar una bona opció fer la nostra primera visita a aquesta popular zona. Un cop més vam anar amb la Gemma i el Pol i allí ens vam trobar amb un altre insigne blogger: en Pekas.




Pekas en acció (Cri-Crox,5c)

La zona ni em va decebre ni em va entusiasmar; simplement em vaig trobar el que m’esperava: predomini de vies d’adherència bastant curtes, equipament força bo, però amb moltes reunions situades de forma que la corda frega moltíssim (detall important, tenint en compte lo abrasiva que és la roca). En teoria predominen les vies fàcils (V/V+), però si no estem acostumats a aquest tipus d’escalada, al principi costa una mica. Hi ha algunes vies més difícils, però en general són molt rebuscades i poc lògiques, o vies pràcticament de bloc. Els sectors i les vies que vam fer foren:
SECTOR AMAZÒNIA:
-Ondina, 5b, 18m (**). Típica placa tombada de la zona. Ideal per un primer contacte amb la roca i l’escalada predominant del lloc.
-La petita Laura, 5c, 10m (*). Curta i força explosiva.
-De les nenes, 4c, 18m (**). Fàcil i divertida via. Una mica d’adherència al començament, però de seguida enganxem bons cantos.
-De la vespino, 6a+, 18m (**). Finíssima entrada d’adherència i segona meitat molt més fàcil,
-Amazònia, 6a, 18m (**). Similar a l’anterior, però a mi em va costar més, per culpa d’un pas morfològic on em faltava un pamet per arribar a la regleta bona. Això exigia un pas de molta fe en els peus. (foto dreta).
SECTOR CLÀSSIC:
-Aresta final, 5c, 25m (**). Probablement una de les millors i més representatives vies de Banyadores. Final aeri, tècnic i espectacular. Llàstima que la primera meitat desmereix una mica.
-The fly, 6a+, 10 m (**). Curta i explosiva. Roca molt abrasiva amb petites regletes i foradets. Actualment li escauria millor el nom de “the bee” pel niu d’abelles "assassines" (...i si no pregunteu-li a la Gemma) que hi ha a l’esquerra de la reunió.
-Mosquit, 6b+, 10m (**). A l’esquerra de l’anterior. Més del mateix, però encara més explosiva, més abrasiva i amb les abelles més a prop!...tant a prop que una em comença a voleiar pels cabells i m’obliga a baixar. No és excusa, tampoc l'hagués encadenat!...i la veritat no em venia gaire de gust treballar-la.

Pol a Sinuosa (5b)
-Infanticides compulsius, 6a, 10m (*). Per acabar la jornada faig dues vies seguides que tenen com a tònica dominant algun pas aïllat de molta adherència. Aquesta, la primera i més difícil.
-Doctor muerte, 5c, 10m (*)

Per acabar només dir que la Gemma i el Pol també van anar al sector Yosemite i ens van comentar que eren vies molt a bloc.

Pere, Nesa, Pol i el castell de Burriac

Podeu trobar més informació a:
- Blog d’en Mohawk (josep Escoda)
- Guia d’escalada del Maresme, del mateix Mohawk
- Vèrtex nº216, també article de Josep Escoda
-
Ressenyes a Madteam

15 d’abril 2008

CHAMONIX: QUÈ ERA AIXÒ DE LA NEU?



Després de més d'un mes sense piular, perquè la veritat és que d'escalada no tinc masses coses a explicar, m'he decidit a fer aquest post sobre una de les meves altres passions: l'esquí (en totes les seves modalitats). Era un tema que tenia bastant aparcat, més que res perquè els dos últims anys al Pirineu han estat patètics nivologicament parlant. Però la passada Setmana Santa vaig tenir l'oportunitat d'anar a Chamonix, juntament amb dos bons amics (el Pau i la Marta ) a recordar que era això de la neu. I la veritat és que vam quedar ben servits!...I sinó mireu, mireu:

Grands Montets - Gelera d'Argentière - Col du Passon:

(Vídeo resum AQUÍ )





Val d'Arpette - Col des Ecandies (Suïssa):

(Vídeo resum AQUÍ )






Agulla de Midi - Vallée Blanche - Mer de Glace:












Le Brévent:





Paquet increïble (80cm a Argentière i 120cm a Grands Montets):