Després de més de 15 anys escalant, aquest dissabte ha arribat la primera visita a una de les zones més històriques de la Catalunya central: la Moretona. Aquesta és una escola on sempre havia volgut anar, però sempre sortia alguna excusa per aplaçar la visita: que si a mi no m’agrada, que si el grau està molt ajustat, que si les vies són molt a bloc, que si massa fred, que si massa calor...
Ens acompanya per l’ocasió un enamorat de la zona que ens farà d’excel·lent guia: en Mohawk.
El primer bon consell que ens dóna és que aparquem només entrar a la pista, ja que hi ha molt fang i podem tenir problemes al tornar perquè fa pujada.
Els 10 minuts extres de passejadeta ens serveixen per gaudir del magnífic entorn (“entorno canadiense” diu algú, jejeje) i de la primavera en la seva màxima expressió. El bosc emana colors, olors i humitat per tots costats. La veritat és que no sembla que estiguem ja a mitjans de juny.
Ens acompanya per l’ocasió un enamorat de la zona que ens farà d’excel·lent guia: en Mohawk.
El primer bon consell que ens dóna és que aparquem només entrar a la pista, ja que hi ha molt fang i podem tenir problemes al tornar perquè fa pujada.
Els 10 minuts extres de passejadeta ens serveixen per gaudir del magnífic entorn (“entorno canadiense” diu algú, jejeje) i de la primavera en la seva màxima expressió. El bosc emana colors, olors i humitat per tots costats. La veritat és que no sembla que estiguem ja a mitjans de juny.
En Mohawk encadenant "L'ovella negra" (7a+)
Durant la passejada en Mohawk també ens va preparant psicològicament:
“Les vies de la Moretona són un autèntic puzle. Al primer intent semblen impossibles, però després van apareixen una regleta per aquí, un bidit per allà, un lateral, una pinça,...”
“...estan ben equipades, però s’ha d’escalar força entre xapa i xapa; aquí, o puges pels teus propis mitjans o no puges...”
“...són curtetes però fa falta pila; quan et sembla que ja la tens arriba la sorpresa final per entrar a la reunió...”
La veritat és que jo ja ho sabia tot això, però la Nesa i la Carlota comencen a pensar: “Buff, on ens han fotut aquest parell!”
Sense adonar-nos ja estem al peu del sector i comencem per les vies “fàcils”:
-Via nova (nom desconegut), V, (*): a la dreta de “La noia de les bruquis” i just per la dreta d’un arbre que hi ha a mitja paret amb la soca molt terrosa. Segurament la més fàcil del sector, però està molt bruta!
-El passarell, 6a+, (**). Primera lliçó moratonenca. Té totes les característiques que ens havia comentat en Mohawk durant el passeig...i només 6a+! La Carlota se la posa com a repte del dia i se l’acaba traient (al segon pegue crec recordar). Felicitats companya! Estàs progressant molt i molt ràpid.
“Les vies de la Moretona són un autèntic puzle. Al primer intent semblen impossibles, però després van apareixen una regleta per aquí, un bidit per allà, un lateral, una pinça,...”
“...estan ben equipades, però s’ha d’escalar força entre xapa i xapa; aquí, o puges pels teus propis mitjans o no puges...”
“...són curtetes però fa falta pila; quan et sembla que ja la tens arriba la sorpresa final per entrar a la reunió...”
La veritat és que jo ja ho sabia tot això, però la Nesa i la Carlota comencen a pensar: “Buff, on ens han fotut aquest parell!”
Sense adonar-nos ja estem al peu del sector i comencem per les vies “fàcils”:
-Via nova (nom desconegut), V, (*): a la dreta de “La noia de les bruquis” i just per la dreta d’un arbre que hi ha a mitja paret amb la soca molt terrosa. Segurament la més fàcil del sector, però està molt bruta!
-El passarell, 6a+, (**). Primera lliçó moratonenca. Té totes les característiques que ens havia comentat en Mohawk durant el passeig...i només 6a+! La Carlota se la posa com a repte del dia i se l’acaba traient (al segon pegue crec recordar). Felicitats companya! Estàs progressant molt i molt ràpid.
Carlota encadenant "El passarell", (6a+)
-La Panolieta, 6b, (**). Segona lliçó. Aquí ja em calen dos intents per resoldre el puzle.
-La noia de les bruquis, V+, (*). Retornem a les “fàcils” perquè la Nesa ha flipat amb les dues anteriors. La pobra està sortint d’unes angines i no ha estat el millor dia per fer el seu debut a la Moretona. Via sense més història, tret d’una arribada curiosa a la R.
-Sin sosten, 6c, (**). Festival de regletes i bidits. Aquesta me la posa el Mohawk de deures, i a fe de Déu que intento fer-los , però no hi ha manera: li foto 5 pegues en tope-rope i no aconsegueixo encadenar-la. Al final ja la tinc, però ja no em queda pila per aguantar-la seguida de dalt a baix...Ja tinc excusa per tornar! I com diu el mestre “tot el que no va a la llibreta va als bíceps”.
-La noia de les bruquis, V+, (*). Retornem a les “fàcils” perquè la Nesa ha flipat amb les dues anteriors. La pobra està sortint d’unes angines i no ha estat el millor dia per fer el seu debut a la Moretona. Via sense més història, tret d’una arribada curiosa a la R.
-Sin sosten, 6c, (**). Festival de regletes i bidits. Aquesta me la posa el Mohawk de deures, i a fe de Déu que intento fer-los , però no hi ha manera: li foto 5 pegues en tope-rope i no aconsegueixo encadenar-la. Al final ja la tinc, però ja no em queda pila per aguantar-la seguida de dalt a baix...Ja tinc excusa per tornar! I com diu el mestre “tot el que no va a la llibreta va als bíceps”.
En definitiva, escola exigent en un entorn idíl·lic...Crec que li podria acabar agafant el gustet, jejeje!
