26 de gener 2009

BELLÚS


Últim post dedicat a les passades vacances nadalenques per terres valencianes. En aquest us parlaré de Bellús. Una tranquil·la escola situada també a la Vall del riu Albaida, com Aventador. De fet l’escola de Bellús la podríem dividir en dues zones ben diferenciades: la Cova Pechina i el Barranc Fondo. La primera està orientada al nord-oest i per tant no hi vam escalar; és un sector millor per èpoques més caloroses. La segona, el Barranc Fondo, sí que és 100% sud i té una peculiaritat que la fa especial: està completament camuflada dins d’una petita i tranquil·la vall i no la veiem fins que pràcticament no hi som. I això que és un cingle de gairebé un quilòmetre de longitud amb alçades variables entre 10 i 20 metres de calcari excel·lent. Combina zones de placa lliseta d’escalada tècnica amb altres de desplom i bona presa d’escalada més atlètica. Personalment em va agradar força, però no la vaig poder gaudir del tot, perquè el dia abans m’havia fet un tall considerable a un dit escalant a Aventador.


De passeig per la Cova Pechina i vista general del Barranc Fondo.

FITXA DE L’ESCOLA:
· Nombre de vies: Unes 200, entre Cova Pechina, Barranc Fondo i unes noves zones just en front d’Aventador.
· Orientació: sud al Barranc Fondo i nord-oest a Cova Pechina.
· Aproximació: 15 minuts pel Barranc Fondo i 1 minut per la Cova Pechina.
· Roca: Calcari amb força matisos: des de slabs ben finets a desploms amb xorreres, passant per plaques de forats i regletes.
· Graus: Tots entre V+ i 7b (només un parell de vuitens a la Cova Pechina), amb predomini del 6b-6c
· Ressenya:
aquí i aquí

EL MILLOR:
· Tranquil·litat.
· Diversitat d’estils en les vies.
· La qualitat de la roca.

EL PITJOR:
· Algunes vies molt curtes i explosives.
· Absència de vies en els dos extrems de dificultat (ni cinquens, ni vuitens).

Pol a Pistacho (6b)

LES VIES REALITZADES (02/01/2009):
· Airbag, V, 9m
, (*). Petit cinquè testimonial. Vertical i bona roca.
· JB, V+, 9m, (*). Idem. Les monto totes dues per la Nesa, que al final decideix fer-les de primera. Jo ja veig que el dit esberlat em fotrà el dia enlaire!
· Amors, V+, 15m, (**). Busca el terreny més fàcil per una mena de canal poc definida enmig d’una placa força vertical.
· El pastisset, 6a, 16m, (**). Placa vertical de bona presa amb un curiós forat/cova a mitja via.
· Momo, 6b+, 16m, (**). Placa vertical molt més “nyapera”a la dreta del forat/cova. Definitivament el dit em fa veure les estrelles i no encadeno...i plego!



Gemma a Trance (6c)

Bé, gràcies per la paciència als qui hagueu seguit tots aquests “posts valencians” i espero que a algú li facin servei algun dia.

21 de gener 2009

AVENTADOR

Mare de Déu! Quin placot!... Aquesta és la millor definició d’Aventador, una altra de les bones escoles de la província de València i una de les pioneres. Una altra cosa que destaca del lloc és la tranquil·litat que s’hi respira i les bones vistes cap a la vall del riu Albaida i cap al castell de Xàtiva.
Vista general de la paret i preparant-nos per la jornada

FITXA DE L’ESCOLA:
· Nombre de vies: 75
· Orientació: Sud-oest
· Aproximació: 10 minuts
· Roca: Calcari gris i força abrasiu amb foradets, llastretes i rugositats tipus gota d’aigua. Paret lleugerament tombada o vertical amb algun sostret esporàdic a la part superior.
· Graus: Domini dels graus mitjos baixos. De fet l’escola és un paradís pels que es mouen entre el V i el 6a+ (35 vies d’aquests graus!), però també té alguns 6bs i 6cs plaqueros boníssims.
· Ressenya: aquí o aquí

EL MILLOR:
· El paisatge i l’entorn tranquil.
· La qualitat de la roca.
· Les fantàstiques vies de placa.

EL PITJOR:
· Vies molt juntes i un pèl repetitives.
· Assegurances força lluny, cosa una mica perillosa tenint en compte que moltes vies no arriben a la verticalitat.
Gemma i Nesa gaudint de la bona roca i la placa.

LES VIES REALITZADES:
(01/01/2009):

· Dit, 5, 18m, (**). Fàcil placa tombada amb bon canto.
· Idèfix, 5+, 20m, (**). Idem però bastant més fina i més vertical.
· Pegame en to el medio, 6a+, 30m, (***). Fantàstica via molt variada i vertical; trams tècnics i de col·locació combinats amb altres de més atlètics.
· Vent, 5, 24m, (***). Bona via que segueix una fissura discontinua i es va posant vertical. Llàstima que les xapes estiguin massa separades per iniciació.
Nesa en aquesta via.

· Pepet, 6b+, 24m, (**). Placa vertical amb el tram clau força “nyapero” a dalt de tot.
· Has cobrat, 6b, 28m, (**). Una altra placa vertical força variada amb el pas clau a dalt de tot on hi ha un sostre amb canto bo però petit i doloròs...tant que m’esberlo un dit i ho pagaré car l’endemà sense pràcticament poder escalar a Bellús.

(05/01/2009):
· Arcadia, 5, 24m, (**). Placa tombada,...més del mateix.
· Jerònimo, 6a, 26m, (***). Placa vertical rematada per un espectacular sostre amb bona presa.
· Afrodita, 5+, 26m, (**). Més placa, aquest cop rematada per un bon diedre.

Pol al magnífic diedre final d'Afrodita (V+)

· Astrokangrena bucòlica, 6b, 34m, (***). Llarguíssima placa amb una segona meitat molt vertical i fina. Pura continuïtat.
· Vomitada òptica, 6c+, 34, (***). Idem, però encara molt més fina. No encadeno i tot i que em surten tots els passos acabo tant trinxat de dits que no tinc esma per tornar-la a provar. Les excursions entre xapes també m’ajuden a decidir que per avui ja n’hi ha prou!

6c+...em surten tots els passos però no queden forces ni pell als dits per encadenar!

16 de gener 2009

JO TAMBÉ HE ANAT A LA MARXUQUERA!

La Penya Roja de Marxuquera, o simplement Gandia, com l’anomenen les desenes de “guiris” que cada dia d’hivern l’envaeixen, és probablement la millor escola de la província de València...i sembla ser que també ha estat l’escola de moda entre la comunitat blogger aquestes passades vacances. Les seves gairebé 200 vies són del tot variades i sobre excel·lent calcari. Destaquen sobretot llargues plaques vertivals amb grans forats i sostrets esporàdics, però també les nombroses baumes plenes d’estalactites i xorreres.

FITXA DE LESCOLA:
· Nombre de vies: Unes 200, comptant la zona veïna del Bovedón.
· Orientació: Sud
· Aproximació: 10 minuts.
· Roca: Calcari excel·lent en totes les seves variants.
· Graus: De tot, però predominen els graus mitjos i alts, i són precisament les vies de 6b en amunt les especialment bones. Malgrat tot, els amants del V+/6a també tenen feina per un parell o tres de dies. Cuidadín: grau “Marxuquero” (apretaet, apretaet!)
· Equipament: Bo a base de parabolts però amb xapes força allunyades.
· Ressenyes: aquí

Les parets i xorreres de lluny i de prop

EL MILLOR:
· La roca: calcari amb formacions i forats espectaculars.
· La varietat de vies i sectors.

EL PITJOR:
· Sense cap dubte la massificació; no és estrany tenir 5 o 6 grups al voltant i haver de demanar tanda a les vies assequibles.
· La roca sobada. Malgrat tot les vies es segueixen fent bé perquè la majoria de forats i preses són molt grosses i anguloses.
· Ens trobem a la zona més plujosa de la Comunitat Valenciana, i de tot Espanya (increïble però cert: 2000 l/m2 el 2008!) i algunes xorreres tarden força a assecar-se.
· Entre el grau “marxuquero” i les excursions entre xapes difícilment assolirem el nostre grau màxim a vista, però igualment val la pena escalar aquí.

Pol a La Insoportable (6a) i ...Qui és l'últim?

LES VIES REALITZADES
(31/12/2008):
· Milan Kundera, 6a+, 20m, (**). M’hi poso convençut que era 6a i em trobo un 6b com una catedral,...benvingut a Marxuquera Pietro!. Molt bona però.
· Chitri, chitri, 4+, 22m, (*). Fins i tot els quarts fan suar aquí,...i si no pregunteu-li a la Nesa.
· La levedad, 5+, 14m, (*). Placa de forats. Primera part bastant dureta.
· Valentet de valencia, 6a+, 24m, (***). Placa vertical de grans forats i algun sostret. Una autèntica joia.
· El Sol, 6b+, 24m, (***). Una de les vies més repetides. Una altra joia de característiques similars a l’anterior però amb un sostre molt més difícil de passar a dalt de tot.


Jo mateix a Milan Kundera (6a+) i Valentet de Valencia (6a+)

(06/01/2009):
· Peiote de bote, 6b, 22m
(***). Com les seves veïnes (les anteriors) una altra placa vertical de forats amb un principi més fi i un sostre final força difícil.
· Quartet de bany, 5, 20m, (**). Tot i que està molt mullada i el grau baix la frueixo força. Variada i amb bons cantos.
· Amarrada al Pilló, 6b, 22m, (***). Probablement una de les vies més infragraduades de la zona (hi ha qui parla de 6c!). Desplom amb bons forats, però no perdona. Li faig dos intents però no aconsegueixo encadenar-la, en part perquè té un dels cantos clau mullat.
· Pepestroika, 6b, 22m, (***). Desplom amb forats i xorreres + placa de grans forats + sostret amb bon canto + placa fàcil tombada. En aquesta n’hi faig tres d’intents! I a tots se m’atravessa un pas molt llarg per sortir del desplom inicial.
· El ser, 6a, 15m, (**). Placa vertical amb bon canto. Curiosament aquesta està sobrecotada, ja que amb prou feines seria 5+. Una de les més fàcils de l’escola.

L’ANÈCDOTA DEL DIA:
Coneixem a dos escaladors valencians molt veterans (Juan i Jesús), que s’han descuidat la corda i ens demanen amablement la nostra per provar les vies que vaig fent jo mentre, entre pegue i pegue, em recupero. Un dels dos s’està recuperant d’una operació de turmell i va completament coix, però al·lucinem veient com s’enfila pels 6bs amb aparent facilitat...jo de gran vull ser com ells! Ens comenten que han escalat molt per Montserrat, fins i tot amb en Mas (el de la Mas-Brullet). Vaja, tot uns personatges!
El Juan i el Jesús tibant fanàticament!

10 de gener 2009

MONTESA

Comencem per aquesta petita però curiosa i interessant escola situada a mig camí entre Valencia i Albacete. Curiosa perquè no veiem les parets fins que no les tenim davant, per la rara roca calcària de tonalitats ataronjades plena de forats rodons i per l’omnipresència de l’imponent castell vigilant-nos en tot moment. El tema de la roca és sorprenent; tants anys escalant i mai havia vist un calcari així: té un alt contingut d’argila, però la qualitat i adherència són òptimes. Des de lluny té una aparença semblant al sauló de Solius o del Maresme però quan hi escales no té res a veure; aquí la verticalitat és acusada i els foradets constants.
Pol a Pepemite (6a+)

FITXA DE L’ESCOLA:
· Nombre de vies: 100, en general curtetes (màxim 20 m.) i molt ben equipades.
· Orientació: Totes, però domina la sud.
· Aproximació: 5 minuts.
· Roca: Calcari argilós, vertical i ple de forats.
· Graus: predominen el graus baixos i mitjos, només 5 o 6 setens bastant testimonials.
· Ressenyes:
aquí i aquí.

Pol a Pepemite (6a+)

EL MILLOR:
· El comodíssim i acollidor peu de via amb vistes al castell i al poble.
· La curiosa i excel·lent roca.
· Força vies de grau baix però molt bones.
· Equipament de qualitat (parabolts) i bastant generós.

EL PITJOR:
· Massificació, malgrat tot les vies no estan gaire sobades.
· Moltes vies molt curtes i explosives.

LES VIES REALITZADES (30/12/2008) :
· Pic-pic, 5+, 16m, (**). Verticalitat i festival de bons forats.
· Epiliano dels collons, 5+, 16m,(***). Idem.
Nesa en aquesta via

· La colmena, 6a+, 18m, (**). Dificultats concentrades al començament, després forats i fissures a dojo.
· La fura del Deus, 6b, 18m, (**). Primer terç de molta continuïtat sobre foradets i regletes petites. Després la cosa ja es relaxa, fins al final on torna ha haver-hi un passet.
· Dragón, 6b+, 20m, (***). Suo tinta per encadenar aquesta via de pura continuïtat sobre placa vertical de foradets i regletes. Arribada a la reunió molt xunga!
· Ningun Drama, 6c, 20m, (***). Similar a l’anterior, però amb un tram final molt més fi. M’hi poso en tope rope després de veure com li costa a la Gemma i no encadeno.


Seqüència de la Gemma encadenant la via.

· Tuli-lola, 6a, 18m, (**). Tornada a la calma amb aquesta via amb un final força espectacular.
El castell de Montesa rep les últimes llums del dia.

07 de gener 2009

CAP D'ANY I REIS A GANDIA

Fa dos anys vam passar les vacances de Cap d’any i Reis a la Costa Blanca, concretament a Benidorm. La zona ens va deixar molt bona impressió, tant a nivell de climatologia, com a nivell de la gran quantitat i qualitat d’escoles d’escalada que hi ha. Teníem clar que hi tornaríem i ho hem fet aquest any. Aquest cop però ens hem centrat en una altra zona més al nord: Gandia i voltants. I per què Gandia?... doncs és una ciutat gran amb molta infraestructura d’allotjaments i ens va resultar fàcil trobar-hi apartaments de qualitat i econòmics (30 € la nit). A més, en un radi de 50 quilòmetres, tenim un munt de bones escoles, començant per la mateixa Penya Roja de Marxuquera situada a escassos 5 quilometres de Gandia. Aquest cop ens acompanyen també la Gemma i el Pol amb qui, tot i estar a un altre apartament, vam escalar pràcticament tots els dies junts. També vam celebrar el Cap d’any amb ells cruspint-nos un pollastre a la taronja per xupar-se els dits!
El "tiberi" de Cap d'Any...i problemes per localitzar les vies l'endemà!

Aquest any no hem tingut tanta sort amb la climatologia, però no ens podem queixar: de vuit dies possibles hem pogut escalar sis.
Les escoles que vam vistar foren les següents:


En els propers posts aniré informant d’aquestes zones una per una.