03 de setembre 2008

ARIÈGE 4: SINSAT


El quart dia d’escalada (cinquè de l’estada), el sol ens dóna una treva i sense dubtar-ho ens dirigim a l’escola reina de la zona: Sinsat. Impossible anar-hi a l’estiu amb bon temps ja que els sectors d’esportiva estan molt avall i completament orientats al sud. Un autèntic forn! (alguns dies hi havíem passat amb cotxe i la temperatura rondava els 35 ºC). A Sinsat hi ha de tot i bo, sobre un calcari de primera en totes les seves variants: plaques fines i ajagudes, plaques igualment fines però més verticals, fissures, diedres, coves i desploms amb grans preses,... Quan es passa per la nacional és impossible no fixar-se en les imponents tàpies del Quiè de Sinsat, escenari de grans clàssiques com la Pippermint, però aquest cop el nostre objectiu són les més modestes, però igualment bones, zones d’esportiva situades just sobre el riu Ariège.

Ens dirigim directament al sector més proper i probablement més popular de l’escola: La Grande Dalle (foto esquerra). Com el seu nom indica, és una gran placa bastant vertical amb un grapat de vies molt llargues predominantment entre el 6a i el 6c. Com era lògic esperar, les vies estan força sobades i relliscoses. El que ja no m’esperava tant, tractant-se d’una ”falaise ecole” com pregonava una placa metàl·lica en arribar al sector, era que els seguros (químics) estiguessin cada 3 o 4 metres. Bastant incomprensible en vies de placa tombada on una caiguda de 7 o 8 metres et pot deixar uns quants records per tot el cos! Potser per aquest fet i pel sobament abans esmentat vaig trobar les vies d’aquest sector bastant dures:

-Los bire firéal, 5c (*)

-Déodanthrope, 4c

-Les souris ont la peau tendre, 6a (*, 6a+/6b)

-Les souris ont la peau dure, 6b (6b+/6c)


Sectors i vies perfectament indicades

No és que l’escalada a la Grande Dalle no ens estigués agradant, però resulta una mica repetitiva i a la tarda decidim mudar-nos als sectors de sobre el llac, concretament a La Lame Decollee, molt més variat:


-Bloque ton bloc, 5a (5c)

-Attention estrong, 6b (*,6b+)

-Sida merdical, 6c (*, TR)

-Redox, 6a (***)


Jo mateix a l'estètic diedre de Redox (6a) i als desploms de L’homme qui ne daubait plus (6b+)

Una setmana més tard, aprofitant un altre dia de “temps nuageux” retornem a Sinsat aquest cop amb la Gemma i el Pol.

Ens dirigim directament als sectors que ens falten: Do not disturb i Mémorama. Magnífics sectors molt variats i espectaculars: coves, desploms, fissures, ponts de roca, etc. on fem algunes de les millors vies de les vacances:

-Aux frontières du réel L1, 6a (***)

-Do not disturb L1, 6a+ (***)

-Un coup d’encens, 4c

-20 ans déjà, 5b

-L’homme qui ne daubait plus, 6b+ (*)


Seqüència del Pol a Do not Disturb (6a+), una de les millors vies de Sinsat.

Marxem amb la sensació que a Sinsat, entre esportiva i clàssica, hi ha feina per uns quants dies, però millor venir-hi a mig temps. Seria, per exemple, un destí ideal per una Setmana Santa.

Nota: Les anotacions entre parèntesis després de les vies volen dir:

-TR: via realitzada en Tope Rope

-* Via recomanable

-***Via imprescindible

-Incloc també grau sota el meu parer quan aquest s’allunya molt del proposat per la ressenya

1 comentari:

en Pol ha dit...

Ei Pietro!
Merci pel reportatge fotogràfic! El cert és que aquestes vies fàcils amb desplom són tan fotogèniques que per poc que faci l'escalador...
Vam disfrutar molt!