Aquest dissabte aprofitem l’excusa que els mentiròlegs pronostiquen el millor temps de tot Catalunya cap a ponent per fer una bona quilometrada i anar a descobrir Sorita, a la comarca de la Llitera, ja a Aragó. Després de dues hores de viatge el sol brilla per la seva absència i fot un airet més propi de principis de març que no pas de mitjans de maig. Sort que a mesura que va transcorrent el dia els núvols van minvant i acabem amb un bon sol.
Gemma a Dios de boira (6b) i Óscar a Rayos y truenos (6a)
Els intrèpids viatgers som 4: Óscar, Gemma, Nesa i jo mateix. L’escola ens ha agradat força: bona roca, bones vies, bon equipament i entorn agradable i tranquil. Per posar-li algun inconvenient trobem que alguns trams de paret tenen força liquen, si més no al sector “Comando Zurita” que és el que triem, tot i que es nota que els equipadors han fet una intensa labor de neteja.
La feina del dia per part meva ha estat:
La feina del dia per part meva ha estat:
-Rayos y truenos, 6a, 25m, (**): Bona via, llarga i força variada: fissures i plaques. No li poso tres estrelles per l’excés de liquen que té a la part superior.
Nesa en aquesta via
-Dios de boira, 6b, 25m, (**): Molt similar, però amb una part final més vertical i fina.
-Fragati rock, 6b, 20m, (**). Aquesta ja em costa més. Molt vertical i fina. Hi ha força foradets, però la majoria són roms i moltes vegades el truc és fer pinça agafant-ne dos.
-Jabalí, 7a+, 25m, (***): Tot i que he començat el dia sense gaire motivació per un encostipat que arrossego i perquè fa dies que no escalo a tope, la Gemma em convenç perquè provi aquesta via. Ella l’acaba de fer en tope rope i creu que és un 7a+ assequible. Pos vinga som-hi, primer intent a vista a un 7a+! La via comença amb una preciosa placa vertical de calcari taronja amb els forats justos (en nombre i en mida!) per anar tirant fins a sota un sostre on ja arribes ben cuit. Per superar el sostre cal tibar de valent de cantos petits però vius i el problema és com pujar els peus. Conscient que estic davant l’oportunitat de la meva vida i que si faig aquest pas ja tinc la via li foto amb tota la ràbia concentrada als dits però sóc incapaç d’aguantar tres moviments seguits amb aquests minicantos i els peus “pendulant”,...voladeta i el 7a+ haurà d’esperar!
Ara és el torn de la Gemma que l’encadena amb aparent facilitat i elegància tot i que ella jura que al pas del sostre li ha anat d’un pel...
Jo mateix en aquesta via
-La perra de la Laia, 6a+, 25m. (***): Excel·lent via amb una mica de tot: diedres, fissures i plaques
-La fisura, 6b, 20 m, (**): Fa 100% honor al seu nom. Només per amants del tema (...i jo ho sóc, jejeje).
Jo mateix al pas clau de la fisura
Bé, tot i la quilometrada, segur que tornarem a Sorita perquè ens han quedat ganes de provar el Sector Curiós que també es veia molt guapo.
Ressenyes:
-A la revista Vèrtex 222
-A lanochedelloro.com
Un escalador francés a Tres rasteres (6b)
