MORELLA 6: RÀFELS

Ràfels (Ráfales) és probablement l’escola d’escalada esportiva més veterana i coneguda de totes les properes a Morella (40 km). Es troba ja a l’Aragó, a la comarca del Matarranya, i és un lloc força concorregut sobretot per escaladors d’Alcañiz. Això no vol dir pas massificat, ni molt menys. Aquesta ja la coneixia, però no m’atrevia a anar-hi perquè a l’única ressenya que tenia (llibre Els Ports Rock) només hi apareixien 15 vies de grau bastant alt. Però actualment l’escola ja compta amb 65 vies situades a banda i banda d’un camí en un indret molt tranquil anomenat Els Estrets.

Les ressenyes les vaig aconseguir a la web dels Montañeros del Bajo Aragón on tenen penjades la paret principal (49 vies) i el Totxo del Parking (7 vies). A l’ajuntament ens van donar unes altres ressenyes bastant rudimentàries on aparèixen 3 sectorets més, un dels quals ideal per iniciació (Placa de Dalt: 8 vies de IV i V).
Nosaltres ens vam quedar a la paret principal, on hi ha una mica de tot (fins a 8c!), però atenció: les vies fins a 6b tenen el grau força ajustat, sobretot els cinquens. La paret és gairebé tota entre vertical i desplomada i és d’un calcari força bo i abrasiu amb regletes i foradets, molts dels quals picats.

Ens deixem els dits a:

-Jota Riglera, 5c, 10m, 4 parabolts, (*): Aquesta via i les seves tres veïnes estan situades a l’extrem dret de la paret, al sector anomenat “La Galleta” (gran llastra despresa i repenjada a la paret principal). Són totes molt “nyaperes” i amb el grau molt ajustat. (foto esquerra)

-Aquí no hay playa, 6a, 10m, 4 parabolts, (*)

-La noche me confunde, 5b, 10m, 4 parabolts, (*)

-El diablo de tracmania, 5c, 10m, 4 parabolts, (*)

-El nido de Quinn, 6a+, 8m, 3 parabolts, (*): Via curta i explosiva de passos molt llargs per anar a caçar els pocs forats que hi ha. Per mi va ser la via més difícil del dia i l’única que no vaig encadenar. Crec que si no ets gaire alt pot ser tranquil·lament un 6c.

-Furgoneta lover, 6b, 10m, 4 parabolts, (**): Placa desplomadeta amb regletes i forats.

-Masilla attack, 6b+, 14m, 6 parabolts, (***): Similar a l’anterior però més llarga i desplomada.

-Plis plas, manyana mas, 5c, 18m, 6 parabolts, (**): Primera xapa força alta i un pas molt exigent a la meitat per ser només 5c!

-La trullipandi, 6b, 18m, 7 parabolts, (**): Placa de foradets i nyapes, per acabar de rematar els ditets!

MORELLA 5: DEVESA DEL FORCALL

Si mai passeu per la carretera que va de Morella al Forcall, difícilment podreu evitar de donar un cop d’ull a les impressionants parets que s’estenen a mà dreta, sigueu o no escaladors. Recordo que ja de ben petit em cridaven molt l’atenció uns immensos forats rodons i baumats que hi ha per tota la paret. Semblava talment com si un gegant hagués deixat les seves ditades a la roca; de fet aquesta era la llegenda que m’explicaven els meus avis i jo m’ho creia! Ja de més gran em seguien interessant, però ara sí, des del punt de vista escalador: -Aquí hi ha d’haver vies segur-, em deia a mi mateix. No va ser fins fa un parell d’anys que vaig poder confirmar les meves sospites al llibre “112 propuestas de escalada en la Comunidad Valenciana”. En aquest llibre apreixen 5 vies d’aquesta paret, totes elles perfectament equipades amb parabolts: dues al sector Devesa del Forcall (La fuga dels parabolts i Cantavieja Woman) i tres a la Penya Alta (Ito Dito, Gitana i Andrea).

Aquesta paret, que correspon a la cinglera sud-oriental de la Mola d’Encamaràs, s’exten durant gairebé 3 quilòmetres amb alçades modestes (entre 20 i 100 metres) però amb trams força espectaculars. La roca és un calcari de qualitat més aviat discreta, però de tant en tant hi ha trams més aprofitables per on discorren la dotzena de vies existents. A l’extrem dret de la cinglera també tenim un sectoret d’escalada esportiva amb una dotzena de vies més. Un inconvenient de la zona és que no hi ha camins ben definits d’accés i haurem d’arribar a peu de vies seguint la nostra intuïció.

La via que vam triar per fer el nostre debut a la zona va ser La fuga dels parabolts (80m , V+). És una via molt vertical i sostinguda en el V+, fins i tot diria que amb alguns passos de 6a. Va seguint gairebé sempre fissures-diedres força atlètics i està perfectament equipada amb parabolts i reunions rapelables. La roca és acceptable però, com passa a molts llocs per aquestes terres, té trams força bruts de liquen i terra. Està clar que no es repeteix gaire sovint.
La vaig trobar molt interessant i divertida tot i la seva poca longitud, però si no es domina la tècnica d’escalada en diedres i bavareses pot esdevenir una petita tortura. Això és el que li va passar a la Nesa que va arribar a dalt ben trinxadeta.

Nesa a la R1 i al L2
El meu torn de patir va arribar al baixar, quan després de fer un primer ràpel de 40 metres fins a la R1 no vam poder recuperar les cordes. Em va tocar pujar fins dalt a base de prusiks a les tres del migdia, sota un sol de justícia i sense aigua! El més curiós del cas és que la corda no s’havia enganxat enlloc, simplement tenia un parell de voltes sobre ella mateixa i al mateix temps fregava molt la roca prop del reenviament; tot plegat suficient per fer la guitza.
Al baixar ens vam distreure una estona amb la fauna de la zona:

MORELLA 4: BESEIT - LA TOSQUERA

Si el que busquem és un dia relaxat d’escalada esportiva en un lloc poc conegut, uns comodíssims accés i peu de via i, de propina, acabar el dia amb una remullada al riu Matarranya aquest és el nostre lloc. Situada a 2 quilòmetres de Beseit en direcció al Parrissal aquesta petita paret compta amb una quinzena de vies entre 4c i 6b+ de 10 a 20 metres, una aproximació de 3 m. (en aquest cas la “m.” no és de minuts sinó de metres!) i ombra fins ben entrada la tarda. La roca és un calcari molt compacte amb foradets més o menys bons i amb un tacte una mica relliscós, cosa que complica l’escalada en els passos d’adherència que són bastants a les vies més difícils. L’escalada és doncs bastant tècnica. El major inconvenient de la zona és l’intens trànsit que haurem d’aguantar al peu de via dels cotxes que van i venen del Parrissal.
La ressenya la vam treure de la guia Els Ports Rock de Josep E. Castellnou i Xavier Riera, però vam veure que hi havia vies noves així que aprofito per penjar una actualització de la pàgina 96 de l’esmentada guia:

Vam fer moltes vies i la Nesa en va fer un grapat de primera:

-Via 16 (nova), 5b, (*): Pas dificilet a l’entrada.

-Petakintos, 5c, (*): Idem.

-A kasa NO!!!, 4c, (*): Només la fa la Nesa.

-Cuidadin con las Gacelas, 6a, (**): Un pas finet a la meitat.

-Giuse Giuseppin, 5b, (***): Segons la Nesa (jo no la vaig fer) una via molt divertida i maca de foradets.

-Via 1 (nova), 5b, (*): Una mica bruta, li falten repeticions.

-Via 4 (nova), 5c/6a, (***): Bona placa de forats. El més difícil: l’entrada.

-Aquí estás tú, 6a+, (**): Segurament la via més vertical de la paret.

-La tosquera, 5b, (**): Grau apretadet i seguros allunyadets.

-La andaluza, 6b, (**): Adherència i passos llargs per anar a buscar els pocs foradets i regletes que hi ha.

-Noguera-Canalda, 6b+, (**): com l’anterior però amb una seqüència molt fina de peus a la meitat.

I no podíem acabar el dia sense un ritual que ja comença a ser habitual cada cop que passem per Beseit: El bany a la “piscina natural” del riu Matarranya:

MORELLA 3: TORREDARQUES

Sector dret del Racó del Tio Miguel

Torredarques ha estat una de les sorpreses més agradables de les vacances. Sembla mentida que després d’anys anant a Morella no m’hagi assabentat de l’existència d’aquesta escola, a només 20 quilòmetres en direcció a Alcañiz, fins aquest any: una setantena de vies perfectament equipades sobre un magnífic conglomerat. Un cop més internet té la “culpa” d’aquest descobriment. Primer gràcies a aquesta web i després gràcies a la web dels Escaladores del Bajo Aragón vaig poder actualitzar la informació. A Torredarques hi ha tres sectors completament independents i allunyats entre si: Les Brugidores, el Racó del Tio Miguel i el Molí o Kokin.

Per la primera visita vam triar Les Brugidores que semblava el millor sector, si més no el que compta amb més vies (31) i la millor roca: un conglomerat molt vertical ple de forats. També perquè és el millor sector d’estiu ja que l’ombra i arriba a les 14:00. I no ens vam equivocar, tot perfecte, fins i tot la mini-ferrata d’accés al sector:

Per posar-li algun inconvenient, les vies són molt curtetes (10-12 metres) i a la banda dreta, que és la més ombrívola, algunes estan brutes de líquen i una mena de sorra relliscosa. Potser amb més afluència de públic aquest aspecte milloraria, però francament veig gairebé impossible que la zona rebi mai massa gent; no hi ha cap ciutat gran en 150 quilòmetres a la rodona! Prova d’això és que tot i les virtuts del sector no vam trobar ni rastre de magnesi a cap via. Bé, la Nesa potser no estaria d’acord amb tants elogis perquè totes les vies són de tibar de valent i va patir força pobra! Vam fer:

- Con Gregor y a lo loco, 6a, 10m , 4 parabolts, (**): Placa/esperó vertical de forats que representa una bona introducció a la tònica dominat del sector. (foto esquerra).

- O.N.G.E.S., 6a+,11m, 4 parabolts, (**): Més placa, més vertical, però menys forats, si més no, més roms.

-Caries mental, V, 11m, 4 parabolts, (*): Tanscorre per la mateixa placa que les anteriors però un diedre a la dreta suavitza el tema. Malgrat tot un V+ no li quedaria malament.

-El barrer no es para mi, 6b, 12m, 5 parabolts, (**): Més placa de forats, ara amb algun tram que ja desploma i algun altre de forats roms.

-Conversación de besugos, 6c, 12m, 5 parabolts, (**): Necessito tres intents per encadenar aquesta via. El primer i el segon pràcticament els dedico a netejar de sorra i liquen el tram clau (que a més de ser finíssim està brut) i a treure la seqüència d’aquest tram. A la tercera i, després d’un bon repòs, va la vençuda.

-El canto del siglo, V+, 10m, 4 parabolts (*): Realment fa honor al nom,...però un cinquè desplomat no em quadra massa! Un 6a com una catedral!

-Báilame el agua, IV, 8m, 3 parabolts: Totalment prescindible. Rara i discontínua.

-De puente a puente, 6a, 12m, 5 parabolts (***): Una altra que fa honor al nom. Potser la millor que vam fer.

Una setmana més tard, aprofitant un dia força fresc, decidim anar a l’altre sector estrella de l’escola: El Racó del Tio Miguel. Aquest és un sector millor per l’hivern ja que el sol i espetega de ple a partir de les 12, però aquest final d’Agost no va ser gens calorós per aquelles terres i ho vam aprofitar. Al Racó hi tenim 26 vies més amb un conglomerat novament excel·lent, aquí potser encara hi ha més foradets, però més petits. La roca em va recordar moltíssim la de Margalef tant pel tacte com per l’aspecte de les parets. Aproximació mínima i peu de via comodíssim, amb pinets i oliveres, i tranquil·líssim; normal tenint en compte que el lloc està completament perdut de la mà de Déu. Per arrivar-hi cal fer 5 quilòmetres de pista en un estat regular i amb molts trencants. Això sí, a la majoria d’ells trobem uns rètols de fusta que ens van indicant “escalada”. Francament sorprèn bastant que algú hagi descobert aquestes parets i s’hagi currat l’equipament excel·lent que hi ha: parabolts i reunions amb cadenes i mosquetons mimètics (a Les Brugidores també). Si per casualitat llegeix això: felicitats i gràcies!

Aquí vam fer:

- Tócame el haba, 5b, 10m, 4 parabolts, (**): Foradets bons a dojo.

- Presquero, 4c, 9m, 4 parabolts, (*): Més tombada, però menys forats.

-Pamplinas, 6a, 12m, 5 parabolts, (***): Dificultats concentrades fins a la segona xapa. Després ja tomba i esdevé un festival de forats boníssims. A sota la Nesa fent aquesta via:

-Teruel existe, 6b, 12m, 5 parabolts, (***): Igualeta que l’anterior però amb la secció difícil més llarga i dura. Forats més petits i roms.

-La Pobleta, 6b+, 12m, 5 parabolts, (**): Entrada molt dura i després continuïtat sobre foradets petits en una placa molt vertical.

-Rams, 4c, 10m, 3 parabolts, (*) : Rampa força fina.

-Redolan, 6a+, 10m, 4 parabolts, (**): Força fina i vertical. A mi em sembla 6b.

-Corroncho, 6c+, 10m, 4 parabolts, (**): Finíssima i vertical. Forats molt petits i roms i passos llargs. Dolorosa pels dits de mans i peus. L’intento dues vegades però no encadeno.

-Rechinchaulos, 5c, 10m, 4 parabolts, (*): Ramposa i fineta excepte un pas més vertical cap al final.

-Vilma, 6b, 12m, 4 parabolts, (**): Una altra placa vertical de foradets petits.

MORELLA 2: ROQUES DEL MASMUT - ARESTA G.A.S.

…I evidentment, estant a Morella no podia faltar la visita de rigor a les Roques del Masmut. Un lloc cinc estrelles d’escalada clàssica a només mitja horeta de casa! Per aquesta ocasió escollim una de les vies més assequibles i més repetida, encara més des del recent reequipament: l'Aresta del G.A.S. (165m, V+). Va ser una tria poc ambiciosa, però és que feia molt que no fèiem via llarga d’aquest estil, sobretot la Nesa (més d’un any) i no ens volíem complicar la vida. A més, com diuen per allí, “Masmut és Masmut”, i el lloc imposa molt: la solitud, el silenci, el vent, el vol dels voltors... Prova de la popularitat d’aquesta via és que per primera vegada al Masmut trobem dues cordades més i les dues a L’Aresta G.A.S. I el més increïble és que la cordada del davant em sona molt...ostres són els Kutrescaladors (l’Antxi i el Llorenç)! Ens estem acostumant a trobar-nos als llocs més inversemblants: primer va ser al Gran Diedre de l’Agulla Superior d’Amitges i ara aquí.

Pere al L2

Pel que fa a la via, decidim entrar per la variant directa (V+ o Ao) i sortir per la variant de la dreta fàcil però molt espectacular i aèria. Amb aquestes dues variants la via queda molt homogènia en el IV+/V. Està completament equipada amb parabolts i ponts de roca (bagues i cables d’acer) i només cal portar 10 cintes (algunes de llarguetes). Però al tanto, com és habitual al Masmut, en alguns trams s’ha d’escalar bastants metres entre seguros! La via és força mantinguda i de tant ens tant cal superar les típiques panxetes de la zona, per sort sempre amb bons cantos. La roca molt més bona del que aparenta a simple vista, de fet, entrant per la variant directe, gairebé la podríem qualificar d’excel·lent.

L'Antxi i el Llorenç al L3 i la Nesa al mateix llarg

En definitiva, va ser una bona tria i vam gaudir força de la via i de l’ambient del Masmut.
Podeu trobar la ressenya d'aquesta via i molta més informació del Masmut en aquesta web.

MORELLA 1: LA SARRATELLA

La Sarratella és una petita escola que encara està en plena expansió i de fet nosaltres portàvem una ressenya amb 15 vies i en realitat en vam trobar unes 25 entre 5c i 7b. També vam trobar una corda fixa lligada en una reunió, cosa que demostra que algú encara hi està treballant. Un dels últims en deixar-hi empremta va ser en Luichy que ens ho va explicar aquí. Això pel que fa al sector d’escalada esportiva de Les Escales o Placa de l’Ermita, perquè a La Serratella també hi ha un parell més de sectors amb vies de 2 o 3 llargs.

Geogràficament queda situada a la Serra d’en Galceran, prop del municipi d’Albocàsser i a uns 60 km. al sud-est de Morella. És un bon sector per les tardes d’estiu ja que està força elevat i hi arriba l’ombra de les 14:00. La roca és un calcari molt compacte i vertical però, per sort té algunes fissures i llastretes que faciliten l’escalada a les vies “fàcils”. A les més difícils l’escalada és molt tècnica, de ditets i de continuïtat, ja que els únics punts dèbils són foradets i regletes romes,... tot bastant dur!

El grau ens va descol·locar bastant perquè a la ressenya que portàvem posava una cosa, però a la paret, amb pedres sikades i pintades, en posava una altra de ben diferent; entre mig i un grau més sempre!. En general vaig trobar més encertat el grau pintat in situ, tot i que era bastant heterogeni; en alguns casos encara trobo que es quedava curt mentre que en d’altres era massa generós. Si hi aneu millor que us agafeu la graduació de forma molt orientativa i no trieu les vies en funció d’aquesta graduació sinó de les vibracions que us donin. Això sí, l’equipament molt generós i bo a base de parabolts. Vam fer les següents vies:

-Up skirts, 6a, 15m, (*). Rareta, moltes coses romes. Ens posa en situació.
-Algocacer, 5c, 12m, (*). Un pas tonto al final.

Nesa a Algocacer (5c) i les parets amb l'evident Fissura Maestrat

-Show must go on, 6a+, 10m, (**). Verticalitat, llastretes i passos llargs i tècnics.
-Fissura Maestrat, 6a+/6b, 20m, (**). Bona via de fissura amb un pas molt més difícil i tècnic que la resta.
-Arkadio, 6b+, 20m, (***). Excel·lent via, molt variada. Supera un sostre i desprès segueix una placa vertical i fissurada.
-JoseyMaite, 5c, 20m, (*). Fàcil fins al final on hi ha un passet.
-No Svares, 6c, 20m, (**). A la ressenya només posava 6b i a la paret 6b+/6c. A mi em va semblar una duríssima via de finura i continuïtat. Molt dolorosa pels peus! No la vaig encadenar tot i fer-li dos intents.

En resum, bon sectoret que es mereixeria altres visites, però sobre el qual ens caldria més informació,...algun voluntari?

VACANCES (2a part): MORELLA

La segona part de les vacances la vam passar a Morella. La capital de la comarca dels Ports (Castelló) no és que sigui un destí típic d’escalada, però a un radi d’una horeta de cotxe tenim un grapat de zones interessantíssimes tant d’escalada esportiva com de clàssica. A més, un detallet important, la meva família hi té casa de tota la vida i tampoc és qüestió de desaprofitar-ho!
A Morella mateix hi ha un grup de gent força actiu en temes de muntanya, la Societat Esportiva Espemo, que mica en mica estan divulgant informació sobre zones d’escalada al municipi: la paret de la Font Donzella, la Penya Alta (Mola d’en Camaràs)...I segur que encara queden altres “secretius” que jo desconec. A la mateixa ciutat de Morella, a les parets de sota el castell, hi ha unes quantes vietes testimonials. La característica dominant de totes aquestes zones és la tranquil·litat absoluta (difícilment coincidirem amb altres cordades) i un ambient salvatge i sever presidit pel vol dels voltors, o la mirada atenta d’alguna cabra hispànica.

Mapa amb les zones d'escalada properes a Morella

No cal dir que a la zona no li manquen altres atractius per passar-hi uns quants dies: pobles arrapats de forma increïble a dalt de muntanyes, castells, festes, tradicions i gastronomia típica de la zona, etc.
En els propers posts us presentaré algunes de les zones d’escalada que hem visitat aquests dies.

ARIÈGE 6: AUZAT

I si Sibada va ser el nostre comodí pels matins calorosos, Auzat ho va ser per les tardes. La principal característica d’Auzat és el seu granit fosc d’altíssima qualitat. D’entrada podria semblar que al tractar-se de granit la majoria de vies haurien de ser slabs d’adherència, però no! A Auzat l’escalada és força variada i també trobem moltes vies verticals amb bons cantos, fissures i diedres. Hi ha més de 200 vies repartides en 5 sectors però el més popular és la Falaise Ecole, per la seva curta i còmoda aproximació, per ser el primer que rep l’ombra i per l’abundància de vies fàcils i ben equipades que té. A vegades massa popular i tot ja que hi acostumen a haver cursets que organitzen els mateixos càmpings de la vall. Tot i aquesta massificació sorprèn lo adherent i poc polida que s’hi manté la roca.
Auzat també va tenir una altra funció per nosaltres i és que la Nesa s’hi va poder treure l’espina de frustracions sofertes a altres escoles fent moltes vies de primera. Aquí ni el grau estava ajustat ni els seguros lluny! En dues tardes vam fer les següents vies:

Sector Ecole – Roxanne/ Pipounette:

-Poupinette, 4a+ + L2 de Le Monge, 5b

-La fêlure, 5b + L2 de Clin d’Oeil, 5c (*)

-Mangatsik, 4c

-Pris d’court, 5b

-Dièdre prilou, 5c (*) (foto dreta)



Sector Ecole – Sabine/ Raboutou:

-Grimsel, 6a

-La Sabine, 5c+ (*)

-Jolie môme, 6a (*) (foto dreta)

-Salambo, 6b (*)

-Le sceptre et le sort, 6c (*)

I per acabar amb aquesta sèrie d’articles sobre l’Ariège unes quantes imatges de la faceta turística del viatge:

Castell de Montsegur


Gorges de la Frau


Carcassonne


Estanys de Fontargenta...o això sembla

Mirepoix

ARIÈGE 5: NIAUX (SIBADA)

Niaux és un petitíssim poblet que passaria completament desapercebut si no fos per dos elements que l’han tret de l’anonimat: d’una banda les Coves de Niaux que segons diuen contenen unes pintures prehistòriques d’un valor semblant a les d’Altimira i de l’altre les magnífiques parets d’escalada esportiva que hi ha (no només al municipi de Niaux sinó també als veïns d’Alliat i Génat). I una de les perles és el sector Sibada. La veritat és que des de que vam arribar tenia moltes ganes de visitar aquest sector, però vam esperar fins al cinquè dia d’escalada per anar-hi ja que l’absència de vies fàcils (graus predominants entre 6b i 7b) feia recomanable anar-hi amb un cert rodatge. El sector és ideal pels matins d’estiu ja que hi tenim ombra fins les 14:00. Es caracteritza per la verticalitat i els desploms amb un calcari boníssim i força variat. A les vies més fàcils hi ha bones preses i són bastant de pila mentre que a les més difícils ja predomina més la finura i l’escalada tècnica i de ditets. L’equipament és generós i a base de parabolts i químics.

Pol a Baby Robert (6b) amb el poble de Niaux al fons i a Les anneaux de Saturne (6b+)

Al final hi vam anar dos matins el primer dels quals també van venir la Gemma i el Pol i en total vam fer les següents vies:

-Séraphin, 6a
-La primitive, 6a (*)
-Baby Robert, 6b (*)
-Les anneaux de Saturne, 6b+ (***)
-Macalou, 7a (*, TR)
-Tocos y se gauzo, 6a+ (6b)
-Mona, 6b+ (6c, TR)


Gemma a Les anneaux de Saturne (6b+), la gran clàssica del sector


Nota: Les anotacions entre parèntesis després de les vies volen dir:

- TR: via realitzada en Tope Rope
- * Via recomanable
- ***Via imprescindible
- Incloc també grau sota el meu parer quan aquest s’allunya molt del proposat per la ressenya

ARIÈGE 4: SINSAT

El quart dia d’escalada (cinquè de l’estada), el sol ens dóna una treva i sense dubtar-ho ens dirigim a l’escola reina de la zona: Sinsat. Impossible anar-hi a l’estiu amb bon temps ja que els sectors d’esportiva estan molt avall i completament orientats al sud. Un autèntic forn! (alguns dies hi havíem passat amb cotxe i la temperatura rondava els 35 ºC). A Sinsat hi ha de tot i bo, sobre un calcari de primera en totes les seves variants: plaques fines i ajagudes, plaques igualment fines però més verticals, fissures, diedres, coves i desploms amb grans preses,... Quan es passa per la nacional és impossible no fixar-se en les imponents tàpies del Quiè de Sinsat, escenari de grans clàssiques com la Pippermint, però aquest cop el nostre objectiu són les més modestes, però igualment bones, zones d’esportiva situades just sobre el riu Ariège.

Ens dirigim directament al sector més proper i probablement més popular de l’escola: La Grande Dalle (foto esquerra). Com el seu nom indica, és una gran placa bastant vertical amb un grapat de vies molt llargues predominantment entre el 6a i el 6c. Com era lògic esperar, les vies estan força sobades i relliscoses. El que ja no m’esperava tant, tractant-se d’una ”falaise ecole” com pregonava una placa metàl·lica en arribar al sector, era que els seguros (químics) estiguessin cada 3 o 4 metres. Bastant incomprensible en vies de placa tombada on una caiguda de 7 o 8 metres et pot deixar uns quants records per tot el cos! Potser per aquest fet i pel sobament abans esmentat vaig trobar les vies d’aquest sector bastant dures:

-Los bire firéal, 5c (*)

-Déodanthrope, 4c

-Les souris ont la peau tendre, 6a (*, 6a+/6b)

-Les souris ont la peau dure, 6b (6b+/6c)

Sectors i vies perfectament indicades

No és que l’escalada a la Grande Dalle no ens estigués agradant, però resulta una mica repetitiva i a la tarda decidim mudar-nos als sectors de sobre el llac, concretament a La Lame Decollee, molt més variat:

-Bloque ton bloc, 5a (5c)

-Attention estrong, 6b (*,6b+)

-Sida merdical, 6c (*, TR)

-Redox, 6a (***)

Jo mateix a l'estètic diedre de Redox (6a) i als desploms de L’homme qui ne daubait plus (6b+)

Una setmana més tard, aprofitant un altre dia de “temps nuageux” retornem a Sinsat aquest cop amb la Gemma i el Pol.

Ens dirigim directament als sectors que ens falten: Do not disturb i Mémorama. Magnífics sectors molt variats i espectaculars: coves, desploms, fissures, ponts de roca, etc. on fem algunes de les millors vies de les vacances:

-Aux frontières du réel L1, 6a (***)

-Do not disturb L1, 6a+ (***)

-Un coup d’encens, 4c

-20 ans déjà, 5b

-L’homme qui ne daubait plus, 6b+ (*)

Seqüència del Pol a Do not Disturb (6a+), una de les millors vies de Sinsat.

Marxem amb la sensació que a Sinsat, entre esportiva i clàssica, hi ha feina per uns quants dies, però millor venir-hi a mig temps. Seria, per exemple, un destí ideal per una Setmana Santa.

Nota: Les anotacions entre parèntesis després de les vies volen dir:

-TR: via realitzada en Tope Rope

-* Via recomanable

-***Via imprescindible

-Incloc també grau sota el meu parer quan aquest s’allunya molt del proposat per la ressenya