28 de setembre 2009

PER FI RIUGRÉIXER

Després de dos estius intentant trobar el dia per anar a Riugréixer per fi vam coincidir tots els interessats (Pol, Gemma, Nesa i jo mateix). Sempre hi havia alguna excusa per rajar-nos: que si farà massa fred, que si massa calor, que si massa cua de boletaires a la carretera, que si no estem prou en forma per les seves dures vies,…

La veritat és que l’espera ha valgut la pena, perquè l’escola ens ha agradat força, tot i que la primera impressió la podríem qualificar de tèbia perquè ni la roca ni el lloc convencen gaire a primera vista. Però només fer la primera via ja ens adonem que la roca és molt millor del que aparenta i que la carretera que tenim just a tocar és molt tranquil·la. L’escalada és força variada, però predominen les vies atlètiques i de continuïtat. També tenim alguna placa vertical força tècnica i regletera. En general hi ha molt bona presa però moltes vegades els cantos són o petits o plans, cosa que implica tenir una bona força de dits. A destacar com aspecte negatiu que alguns d’aquests plans de les vies més repetides (les fàcils) ja comencen a estar força sobats pels peus, cosa normal tenint en compte l’èxit de l’escola tot i la seva joventut.
Finalment dir que les vies, en general, són llarguetes i molt ben equipades.

Gemma a Directa Pim Pam (6a+) i a Derbi (6b)

Podeu trobar les ressenyes i molta més informació sobre les vies noves al blog del pare de la criatura i al blog de l'Iban.
En aquesta primera visita, lògicament ens centrem en les vies més clàssiques i fàcils:

-Pim Pam, 6a, 15m (**). Bona via per escalfar i acostumar-nos a la peculiar roca de la zona. Tres estrelles si fós més llarga.

-Matapà, 6a+, 18m (**). De característiques similars a l’anterior.

-La Minyona, 6b+, 18m (*). Bona però més tècnica i “nyapera” que les anteriors. Pas clau bastant de bloc i força agònic coincidint amb el segon xapatge.

-L’Orfe esquerra, 6a+, 34m (***). Viot ! llarga, variada i molt divertida. Seria una via 5 estrelles si no fos perquè té un parell de repises que en trenquen la continuïtat. (fotos al principi i final de l'article)

-L’Orfe del mig, 6b+/6c, 34 m (***). Entrem per la nova variant de la dreta, menys sobada que l’habitual però bastant més difícil. Queda així una via força homogènia que per mi frega el 6c. Arribes a dalt ben calent i llavors....alejeeee!. No encadeno, em calen un parell de descansos.
Jo mateix en aquesta via

-Derbi variant, 6b+, 17m (***). Més fina i tècnica que les de l’altre banda, però amb unes fissures bavareses d’escàndol.

-Plakenika, 6c+, 15m (**). Placa ultrafina, ultratècnica i ultranyapera. No surt a vista i com que tampoc és l’estil de vies que m’agraden no li faig cap més intent.

Marxem convençuts que l’estiu vinent tornarem ja que encara ens han quedat força vies dels nostres graus per fer, i a més la zona no para de Riucréixer !


Pere a La Minyona(6b+) i Gemma l'Orfe esquerra (6a+)

5 comentaris:

Gemma ha dit...

L'espera va valdre la pena, totalment d'acord! Segur que tornarem l'estiu que ve, em vaig quedar amb les ganes de provar algunes vies de la cara nord...
I que Riucreixi, que encara queda molta paret! :)

jclaramunt ha dit...

Eiii que encara queden unes quantes setmanes per a poder-hi escalar...almenys on hi toca el sol. Ja veig que a l'ombra no us h veu posar.
Hi he estat un parell de cops però no hi he escalat mai encara, ho veig massa dur per a mi!
Salut

Xavi ha dit...

Hola Pere! A mi l'escola em va agradar força, tot i que a primera vista no sembla que les vies siguin molt bones. A l'estiu s'hi està molt bé, i a prop de casa. Potser tampoc hi aniré moltes vegades ja que tampoc hi ha gaires vies de grau mig, però l'any vinent segur que li faré alguna visita.
Ens veiem!

Pol Cruells ha dit...

Jo vaig trobar la Derbi bastant durilla... Segur que hi tornarem!

Anònim ha dit...

Your blog keeps getting better and better! Your older articles are not as good as newer ones you have a lot more creativity and originality now keep it up!