Novament permeteu-me utilitzar el topònim de Cavallers en el títol d’aquest post tot i que la zona en qüestió no hi té res a veure, tret de ser uns dels recursos més habituals per escapar del mal temps a Cavallers.
Jo ja tenia previst que algun dia hi acabaríem, i la via que havia triat per fer amb la Nesa era la Saca molla. Una via relativament segura, ràpida i com s’acostuma a dir “disfrutona” amb una dificultat màxima de V+. Vaja, el que per la blogsfera s’acostuma a anomenar “love climbing”. Lo de relativament segura ho dic perquè tot i que els parabolts són abundants hi ha excursionetes de 5 o 6 metres en IV+/V. De totes maneres la via segueix en tot moment sistemes de fissures on els tascons i friends entren a dojo. Nosaltres només vam posar un parell de tascons, més que res per no dir que els havíem traginat per res. Un altre tema a tenir en compte respecte la seguretat és que tot i que la roca és bona (molt adherent i amb cantos a dojo) s’ha de parar compte amb alguna llastra bellugadissa, sobretot als dos darrers llargs.
Jo ja tenia previst que algun dia hi acabaríem, i la via que havia triat per fer amb la Nesa era la Saca molla. Una via relativament segura, ràpida i com s’acostuma a dir “disfrutona” amb una dificultat màxima de V+. Vaja, el que per la blogsfera s’acostuma a anomenar “love climbing”. Lo de relativament segura ho dic perquè tot i que els parabolts són abundants hi ha excursionetes de 5 o 6 metres en IV+/V. De totes maneres la via segueix en tot moment sistemes de fissures on els tascons i friends entren a dojo. Nosaltres només vam posar un parell de tascons, més que res per no dir que els havíem traginat per res. Un altre tema a tenir en compte respecte la seguretat és que tot i que la roca és bona (molt adherent i amb cantos a dojo) s’ha de parar compte amb alguna llastra bellugadissa, sobretot als dos darrers llargs.
Finalment dir que la via està equipada per fer en 5 llargs (25+25+30+35+35), però nosaltres vam entrar per una línia de parabolts que arrenca just a l’esquerra de l’Esperó dels Elfos, cosa que allarga la via uns 20 metres més (en línia discontínua a la foto de la dreta). I pel que fa als llargs vam anar empalmant de dos en dos, quedant un total de 3 llargs (45+50+65). Si es vol fer així, preveure corda de 70 m. i unes 20 exprés.
Aaa, i per rematar la jornada un interessant descens meitat espeleo, meitat ferrata!
6 comentaris:
Enhorabona, per l'activitat. Aquest pany hi ha tantes vies que ecertar-la pot ser complicat, aquesta la volia fer. Hi ha alguna característica que permeti saber que ets a la via? Gràcies
Salut
Hola Mingo, sí la via és fàcilment identificable per vàris detalls. En primer lloc perquè comença just a la segona gran corba de les escales a un lloc on hi ha un replà amb restes d'obra i cables. Tot i així és recomanable començar per la variant d'entrada que he dibuixat a la foto i que està just a l'esquerra de l'Esperó dels Elfos. A partir d'aquí la via no té pérdua, només has de seguir els parabolts i un evident sitema de fissures que ratlla la paret de dalt a baix.
Bona sort si hi vas!
Ep, una via prou maca, amb una aproximació aventurera no? com estan les escales per baixar?
Hola Jaume, sí totes les vies d'aquesta paret són força maques i divertides. Les escales no estan per tirar cohets, però estan millor del que sembla des de lluny. A més per sort, en un 90% del recorregut hi ha cable per anclar-se tipus via ferrata.
Quina activitat més intensa per la Vall de Boí.... No t'hi vas rostir aquí, a l'estiu? A aquesta hi vaig anar per Setmana Santa i ja apretava la calor!
Home, tant com rostir no perquè vam triar un dia que feia bastanta fresca i ventet i a més a les 13:00 ja haviem acabat la via. Però vaja, no és la millor época no l'estiu per aquesta paret.
Publica un comentari a l'entrada