PER FI RIUGRÉIXER

Després de dos estius intentant trobar el dia per anar a Riugréixer per fi vam coincidir tots els interessats (Pol, Gemma, Nesa i jo mateix). Sempre hi havia alguna excusa per rajar-nos: que si farà massa fred, que si massa calor, que si massa cua de boletaires a la carretera, que si no estem prou en forma per les seves dures vies,…

La veritat és que l’espera ha valgut la pena, perquè l’escola ens ha agradat força, tot i que la primera impressió la podríem qualificar de tèbia perquè ni la roca ni el lloc convencen gaire a primera vista. Però només fer la primera via ja ens adonem que la roca és molt millor del que aparenta i que la carretera que tenim just a tocar és molt tranquil·la. L’escalada és força variada, però predominen les vies atlètiques i de continuïtat. També tenim alguna placa vertical força tècnica i regletera. En general hi ha molt bona presa però moltes vegades els cantos són o petits o plans, cosa que implica tenir una bona força de dits. A destacar com aspecte negatiu que alguns d’aquests plans de les vies més repetides (les fàcils) ja comencen a estar força sobats pels peus, cosa normal tenint en compte l’èxit de l’escola tot i la seva joventut.
Finalment dir que les vies, en general, són llarguetes i molt ben equipades.

Gemma a Directa Pim Pam (6a+) i a Derbi (6b)

Podeu trobar les ressenyes i molta més informació sobre les vies noves al blog del pare de la criatura i al blog de l'Iban.

En aquesta primera visita, lògicament ens centrem en les vies més clàssiques i fàcils:

-Pim Pam, 6a, 15m (**). Bona via per escalfar i acostumar-nos a la peculiar roca de la zona. Tres estrelles si fós més llarga.

-Matapà, 6a+, 18m (**). De característiques similars a l’anterior.

-La Minyona, 6b+, 18m (*). Bona però més tècnica i “nyapera” que les anteriors. Pas clau bastant de bloc i força agònic coincidint amb el segon xapatge.

-L’Orfe esquerra, 6a+, 34m (***). Viot ! llarga, variada i molt divertida. Seria una via 5 estrelles si no fos perquè té un parell de repises que en trenquen la continuïtat. (fotos al principi i final de l'article)

-L’Orfe del mig, 6b+/6c, 34 m (***). Entrem per la nova variant de la dreta, menys sobada que l’habitual però bastant més difícil. Queda així una via força homogènia que per mi frega el 6c. Arribes a dalt ben calent i llavors....alejeeee!. No encadeno, em calen un parell de descansos.

Jo mateix en aquesta via

-Derbi variant, 6b+, 17m (***). Més fina i tècnica que les de l’altre banda, però amb unes fissures bavareses d’escàndol.

-Plakenika, 6c+, 15m (**). Placa ultrafina, ultratècnica i ultranyapera. No surt a vista i com que tampoc és l’estil de vies que m’agraden no li faig cap més intent.

Marxem convençuts que l’estiu vinent tornarem ja que encara ens han quedat força vies dels nostres graus per fer, i a més la zona no para de Riucréixer !

Pere a La Minyona(6b+) i Gemma l'Orfe esquerra (6a+)