04 d’octubre 2009

DOBLET AL MASMUT


Com cada any que fem una estada per Morella no podia faltar la visita a les Roques del Masmut. Aquest lloc cada cop em té més captivat i si a això li sumem que cada dia hi ha més vies que permeten ser escalades sense patir gaire per l’equipament no puc evitar treure-hi el cap quan estic per Morella, a només una mitja horeta de camí.
Aquest any he tingut ració doble: un parell de matins a l’ombra fent dues d’aquestes noves vies:


PRIMEROS PASOS, 6b (V obl.), 100m.
Via nova de trinca (desembre del 2008) que probablement és ara per ara la via més “love climbing” del Masmut: curta, ràpida, ben equipada amb parabolts i ponts de roca i amb un sol pas de 6b apurable en A0. 5 minuts d’aproximació. Ideal per un matí d’estiu (L1 ombra fins les 11:00, L2 i L3 ombra fins les 12:00) o per una tarda d’hivern, o per combinar amb alguna altra via.

L1 genial, sobre roca excel·lent (o excepcional per ser al Masmut!) i molt mantingut en el V/V+ amb un parell de panxes típiques de la zona força espectaculars.
L2 de tràmit amb roca no tan excel·lent i arribada a una reunió sabinera per un tram terrós.
L3 altre cop molt bo, tan la roca com l’escalada, amb el pas de 6b que el podríem qualificar de finura montserratina.
La Nesa la fa tan ràpida que fins i tot se’ns fa curta!...però el sol ja peta de valent i anem cap al Bar Societat a piar i menjar!

Nesa al L1 de la Primeros Pasos i Gemma i jo al cim de la Fisura Carrasca

FISURA CARRASCA, 6b (V+ obl.), 130m.
En aquesta m’hi va acompanyar la Gemma, mentre la Nesa es va quedar al pàrking llegint, fent fotos i fent-nos d’intèrpret (curiosament la sentíem molt millor a ella que no pas entre nosaltres).
Aquesta, sense arribar a ser molt difícil, ja no és tant “love climbing” ja que té tres passets que déu ni do: dos 6as i un 6b. Tots tres són bastant semblants: la fissura-canal que anem seguint es posa desplomadeta i t’escup enfora i el pas de 6b a més és molt i molt fi. Això sí, tots els podem trampejar amb A0s ja que la via està molt ben equipada amb parabolts. No va ser el nostre cas, ja que vam aconseguir treure tota la via en lliure. Un altre ingredient que afegeix una mica de tensió a l’assumpte és que la roca no és tant bona com l’anterior; per una banda hi ha algun tram amb força líquen i per l’altre hem d’anar aplicant la màxima “masmutiana” de “trucar abans d’entrar”, i si no pregunteu-li a la Gemma que va arrencar un parell de còdols.
La via està equipada per fer en cinc llargs de 25-30 metres, però nosaltres com fan la majoria de cordades, la vam fer en tres: L1+L2 (45m), L3+L4(55m) i L5(30m). Preveure unes 15 cintes bastant llargues si es vol fer així.

Gemma al L2 (L1 per nosaltres) i al pas de 6b de la Fisura Carrasca

11 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Ep Pere! es veuen molt atractives aquestes vies, però no semblen pas fàcils, almenys la segona, que vosaltres esteu molt forts!

Joan B ha dit...

Felicitats per les vies i gràcies per la informació, aquestes les apuntem a la llista i ja tenim l'excusa per coneixer aquesta zona

salut i a tibar

Llorenç ha dit...

je je je!! es una zona que enamora! i molt! la tranquilitat, les vies, el paissatge...arribar a l'aparcament amb la por al cos de no saber massa bé quin equipament i trobaràs i si tots els cantos aguantaran!!!

La fisura carrasca la recordo dureta..sobretot el primer pas de via..un 6a molt apretat i en fred i l'entrada a reunió! el pas de 6b si que es un Ae com una casa! je je je! i un pas cap a l'esquerra al sortir de reunió que t'has de posar a sobre d'una llastra a pelo...una via molt maca i que es deixa fer!!!

Felicitats!!!

Gemma ha dit...

La fisura Carrasca és d'aquelles que deixa bon sabor de boca, tant per la roca com pels 3 passos durs que té. Fer-la en lliure ens va deixar molt satisfets :)
Ara, Pere, dir còdol al què vaig arrencar és quedar-se curt, eh? Que una mica més i tiro mitja paret avall! Je je je...

Pietro ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pietro ha dit...

Jaume: Home, la Fisura Carrasca és més exigent que la Primeros Pasos, pel grau, per l'ambient, per la roca,etc, però el grau de compromís és baix i els tres passos difícils són factibles en A0, especialment el 6b. Tal com diu en Llorenç potser el més putilla és el del començament.
Joan: apunta, apunta, que aquesta zona no pot faltar al currículum escalatori!
Gemma: ejem, és que no volia espantar al personal, que després el Masmut agafa mala fama,...va ser culpa meva de no avisar-te de la màxima sagrada masmutiana: "trucar abans d'entrar"
Llorenç: aquest cop no ens vam trobar eee, però ja veig que tu també comences a tornar-te adicte a aquest lloc,...ara que vas un esglaó per sobre, perquè la Angelo Dibona tela eee!

Llorenç ha dit...

..si que enganxa aixó del Masmut!! i ar amb le snovs aperures més! ara..e nivell res!!! la angelo Dibona, si ho arribo a saber no m'hi poso ni fart de vi!!! el patiment el tens al primer llarg, tot seguit la cosa millora tot i que no deixa de ser sempre una mica exposadet..je je je!

A veure si tornem a coincidir per aquelles terres!

Anònim ha dit...

Quina pena, el masmut era un lloc encara sense la malaltia plagabolt, ni aquest temple heu respectat...

Pietro ha dit...

eeee!!?? comor? jo no n'he posat ni un de parabolt, i he escalat vàries vies al Masmut sense ni una expansió, però vaja tampoc tinc res en contra dels nous equipaments sempre i quan es respectin les antigues línies, cosa que crec que s'està fent.
Per cert pots firmar tranquil·lament el teu comentari, la teva opinió és tant respectable com qualsevol altre,...o potser no firmes pq no estàs convençut del que dius?

Anònim ha dit...

1.no he dit en cap moment que tu haguessis posat aquests parabolts, només que igual que tu creus que no hi ha problemes en equipar amb parabolts i seguros a prop a Masmut, jo crec que això fa perdre màgia a un lloc autèntic amb una escalada molt especial.

2. només faltaria que no es respectessin les antigues línies

3. poso anònim perquè no entenc com funciona aquest programa i no ho sé posar, disculpa'm

Em pots dir Fortunato, el sagristà espavilat

Pietro ha dit...

Molt bé Sagristà Espavilat, encantat de coneixe't (tens alguna cosa a veure amb la via que porta aquest nom?, ets algún dels seus obridors?). No tinc ganes d'entrar en cap polèmica absurda d'aquestes que corren per internet. Com ja et vaig comentar respecto la teva opinió, tot i que no la comparteixo. Jo crec que els dos tipus d'escalada poden conviure al mateix lloc i de fet a mi m'agraden tots dos. També crec que pots estar tranquil perquè el Masmut difícilment es convertirà en una Roca dels Arcs o un Terradets. Està massa lluny de tot i l'austeritat del lloc, la roca, etc...segueixen imposant molt respecte.
Salutacions i gràcies per llegir el meu blog.