Com ja va sent habitual els darrers anys, la segona part de les vacances la passem a Morella (Castelló). La veritat és que cada any vaig descobrint noves escoletes properes a casa, cosa previsible tenint en compte l’enorme potencial de la zona, i ja tinc feina per l’any que ve, jejeje.
Després de repetir a algunes escoles ja visitades l’any passat (Ràfels i Torredarques), anem a Atzeneta del Maestrat i ens emportem una de les sorpreses més agradables de les vacances. Aquesta petita escola amb prou feines té una anyet de vida (de fet encara està en ple procés d’equipament), però ja us asseguro que en sentireu parlar força els propers anys.
Segurament és la millor escola per l’estiu a la província de Castelló, Montanejos a part. L’orientació és nord-oest, però tot i que el sol comença a entrar a mitja tarda, sempre tenim algun raconet del sector a l’ombra. Calcari de qualitat excel·lent (curiós en una paret nord!) i vies llarguetes i molt ben equipades amb parabolts i químics. Predomina l’escalada plaquera amb dos tipus d’estils: o canto a dojo, o finura total amb gotetes d’aigua i adherència.
Ara per ara les úniques ressenyes disponibles les podeu trobar al blog del Nene escalador, gràcies al qual vaig descobrir la zona.
Després de repetir a algunes escoles ja visitades l’any passat (Ràfels i Torredarques), anem a Atzeneta del Maestrat i ens emportem una de les sorpreses més agradables de les vacances. Aquesta petita escola amb prou feines té una anyet de vida (de fet encara està en ple procés d’equipament), però ja us asseguro que en sentireu parlar força els propers anys.
Segurament és la millor escola per l’estiu a la província de Castelló, Montanejos a part. L’orientació és nord-oest, però tot i que el sol comença a entrar a mitja tarda, sempre tenim algun raconet del sector a l’ombra. Calcari de qualitat excel·lent (curiós en una paret nord!) i vies llarguetes i molt ben equipades amb parabolts i químics. Predomina l’escalada plaquera amb dos tipus d’estils: o canto a dojo, o finura total amb gotetes d’aigua i adherència.
Ara per ara les úniques ressenyes disponibles les podeu trobar al blog del Nene escalador, gràcies al qual vaig descobrir la zona.
Nesa a Xodosville, un 6a cinc estrelles!
Abans de comentar les vies realitzades he de dir que fa poc vaig inagurar la categoria 5 estrelles en aquest bloc. Fins ara crec recordar que només 3 vies havien merescut aquest reconeixement. Doncs bé, a Atzeneta he estat temptat de posar 5 estrelles a gairebé totes les vies, però al final m’he moderat i he reservat aquest qualificatiu per “només” 3 vies:
-Podalotondralus, V+, 23m , 11 parabolts, (***). Magnífica via amb un començament una mica explosiu, però de seguida es suavitza el tema i podem començar a gaudir de la roca i els increïbles cantos d’aquest calcari. Ideal per escalfar i per una primera presa de contacte amb el sector.
-La fama del infame, 6a+, 23m , 12 parabolts, (***). Similar a l’anterior però amb algun tram de canto bastant més petit i més vertical.
-Skultural, 6a+, 25m , 11 parabolts, (*****). Entusiasmant successió de cantos, més grossos com més dreta es posa la cosa. Al principi té algun passet més tècnic coincidint amb la superació d’un sostret.
-La bruja Lebogira, 6c, 25m, 13 parabolts, (***). Continua el festival de cantos, però en aquest cas, el grau de la via és a causa d’un tram molt fi de microregletes i pràcticament tècnica d’adherència amb els peus.
-Una palabra amable, 6c, 20m , 10 parabolts i químics, (*****). Segurament el millor 6c que he fet mai a vista. Espectacular placa desplomadeta amb cantos immillorables. L’únic truc és tenir la pila suficient i no titubejar en cap moment...tireu amunt el canto salvador segur que apareix!
Abans de comentar les vies realitzades he de dir que fa poc vaig inagurar la categoria 5 estrelles en aquest bloc. Fins ara crec recordar que només 3 vies havien merescut aquest reconeixement. Doncs bé, a Atzeneta he estat temptat de posar 5 estrelles a gairebé totes les vies, però al final m’he moderat i he reservat aquest qualificatiu per “només” 3 vies:
-Podalotondralus, V+, 23m , 11 parabolts, (***). Magnífica via amb un començament una mica explosiu, però de seguida es suavitza el tema i podem començar a gaudir de la roca i els increïbles cantos d’aquest calcari. Ideal per escalfar i per una primera presa de contacte amb el sector.
-La fama del infame, 6a+, 23m , 12 parabolts, (***). Similar a l’anterior però amb algun tram de canto bastant més petit i més vertical.
-Skultural, 6a+, 25m , 11 parabolts, (*****). Entusiasmant successió de cantos, més grossos com més dreta es posa la cosa. Al principi té algun passet més tècnic coincidint amb la superació d’un sostret.
-La bruja Lebogira, 6c, 25m, 13 parabolts, (***). Continua el festival de cantos, però en aquest cas, el grau de la via és a causa d’un tram molt fi de microregletes i pràcticament tècnica d’adherència amb els peus.
-Una palabra amable, 6c, 20m , 10 parabolts i químics, (*****). Segurament el millor 6c que he fet mai a vista. Espectacular placa desplomadeta amb cantos immillorables. L’únic truc és tenir la pila suficient i no titubejar en cap moment...tireu amunt el canto salvador segur que apareix!
Seqüència de la Gemma en aquesta via
-The spook, 6c+, 20m , 10 parabolts, (***). La via anterior m’ha deixat exhaust, i tot i que descanso mitja horeta, a aquesta m’hi poso en tope rope. No l’encadeno i la trobo bastant més dura que l’anterior. És similar però té un tram al mig força desplomat i amb canto bastant més petit.
La zona ens va agradar tant que quatre dies després hi tornem amb la Gemma que va baixar a fer-nos una visita de tres dies. Fem:
Al següent sectoret que trobem al arribar (en podríem dir sector 2):
-Mr. Hyde Encantador, 6c , 20m, 11 parabolts, (***). Potent via molt variada on trobem trams de placa fina amb gotes d’aigua, un parell de desploms explosius amb canto bastant petit per sortir-ne, i una part final amb cantos de totes les mides i formes (alguns de petits i dolorosos). Bastant difícil a vista.
La zona ens va agradar tant que quatre dies després hi tornem amb la Gemma que va baixar a fer-nos una visita de tres dies. Fem:
Al següent sectoret que trobem al arribar (en podríem dir sector 2):
-Mr. Hyde Encantador, 6c , 20m, 11 parabolts, (***). Potent via molt variada on trobem trams de placa fina amb gotes d’aigua, un parell de desploms explosius amb canto bastant petit per sortir-ne, i una part final amb cantos de totes les mides i formes (alguns de petits i dolorosos). Bastant difícil a vista.
Jo mateix en aquesta via...
...i la Gemma a la mateixa via
-The king of the paint, 6b+, 20m, 11 parabolts i químics, (***). Estètica via que comença seguint un sistema de fissures diagonals i acaba sortint per un aeri esperonet. Un canto picat i el fàcil “escaqueig” per un 6a de la dreta són els únics punts febles d’aquesta via.
Al següent sector (amagadet darrera una vistosa agulla):
-Xodosville, 6a, 26m , 10 parabolts (*****). Espectacular i divertidíssima. Comença superant fàcilment un sostret i després típic festival de cantos de la zona fins dalt, incloent un tram de roca vermellosa treballadíssima, pràcticament cristal·litzada diria jo!
Al següent sector (amagadet darrera una vistosa agulla):
-Xodosville, 6a, 26m , 10 parabolts (*****). Espectacular i divertidíssima. Comença superant fàcilment un sostret i després típic festival de cantos de la zona fins dalt, incloent un tram de roca vermellosa treballadíssima, pràcticament cristal·litzada diria jo!
-Kantuky fried chicken, 6a+, 23m , 11 parabolts (***). No em vull fer pesat,...més placa farcida de cantos. Pas finet que li dona el grau per arribar a la R.
Segurament cauran moltes més visites a Atzeneta perquè gairebé totes les vies de l'escola (50 de moment) són del nostre rang de graus (V a 7a). No us la perdeu si us van els 6as... n'hi ha uns 15 i tots boníssims!
8 comentaris:
Ep Pere! aquesta zona me l'apunto, a veure quan muntes una "social" del CAS i ens i trobem tots/totes i la fem petar a part d'esmolar els dits!
És una escola amb molt futur, si amb un any de vida ja té vies de 5 estrelles, estic segura que en sentirem a parlar molt!
La "una palabra amable" és un peaso via fantàstic, totalment d'acord amb la categoria que li has donat.
Com sempre, vau ser uns guies excepcionals i em vau descobrir racons fantàstics a prop de Morella. Hi tenim feina per anys!
Doncs hi haurem d'anar, per les fotos no imagines que és Castelló.
Molt bones les seqüències de fotos!
Fa bona pinta la zona, però si les altures estan bé, coses com 20 metres 11 parabolts o 26 metres 13 parabolts vol dir que estan un xic cosides les vies no???
salut
Anònim: sí, les alçades estan bé, metre amunt metre avall, i per tant a la majoria de les vies les xapes estan molt aprop, una cada dos metres més o menys. En qualsevol cas, és una decisió totalment respectable de l'equipador, i jo no ho considero pas un inconvenient, sinó més aviat el contrari, jejeje.
Josep: gràcies per lo de les fotos. En realitat, almenys un 50% de les felicitacions haurien d'anar per la Gemma i la Nesa, que fan molt de fotògrafes!
Hola, sóc un dels equipadors d'aquesta zona. Ens alegra molt que us hagi agradat el sector.
Respecte a l'equipament... doncs n´hi ha una mica de tot... segons quina via feu la distància entre seguros variarà en funció de l'equipador. A partir de sètè grau trobareu alguns alejes en trams fàcils (parlo de vies meves).
Trobareu més ressenyes i informació si remeneu una mica en la web del club de muntanya de Castelló www.clubtrepacastellet.com
Que vagi bé!
Hola Joaquín, encantat de coneixe't. Felicitats i gràcies per aquest gran sector que us esteu currant! Tornarem segur!
Ja faré una ullada a aquest link que em passes.
Publica un comentari a l'entrada