PILA, PILA I DE POSTRES PILA

(Voldria dedicar aquest post a la Cristina. Suposo que com molts de vosaltres, no la coneixia personalment però seguia amb interès les seves vivències al seu blog, del qual recordaré sempre més la frase de capçalera: “Persigo la felicidad. Y la montaña responde a mi búsqueda"...una gran paradoxa avui. Et trobarem a faltar Cristina!)

Pila, pila i de postres pila, aquest és el millor resum que puc fer de l’escola que vam visitar el diumenge: el Castell de les Dames a Gombrèn (Ripollès).

Em va costar trobar algú per anar escalar el diumenge, perquè la majoria dels meus companys habituals o estan de vacances o estan lesionats (que us recupereu aviat!), però al final em vaig apuntar amb el Marc de la uni i la seva colla: Arnau, Emili i Jordi.

En arribar al sector, després d’una agradable passejada de 15 minutets des de Gombrèn, ens vam quedar tots amb la boca oberta: això desploma moooolt, sembla molt dur! A part d’aquesta característica que destaca a primera vista, el sector té altres punts forts com són: ombra tot el dia, equipament a prova de bombes (tot i que amb algun “alejillu” interessant) i entorn idíl·lic. Com a punts més negatius destacaria l’excessiu “sobament” de la majoria de vies i la massificació ara a l’estiu; ja se sap les zones fresques van molt buscades.

Vam començar pel sector de baix. L’Arnau, l’Emili i jo vam fer les dues vies “fàcils”:

-Nº 12 de la guia: 6a+, 12m (*). La triem per escalfar i déu n’hi do com ens escalfa! Molts forats, però tots roms. Sort que és curteta. Quedo una mica acollonit: si aquesta és la més fàcil em sembla que avui patirem!

-Esquellot: 6b, 15m (*). Via una mica forçada i rara. Dificultats concentrades a la primera meitat, especialment en un pas. Surt bé.

Mentrestant el Marc i el Jordi es posen directament al millor dels dos 6c+ del sector: El tripartit. El Jordi encadena sense problemes, però el Marc cau al pas clau.

Seqüència del Jordi a El Tripartit (6c+)

Canviem ràpidament al sector de dalt, que ens han dit que és millor i novament quedem amb la boca oberta: és molt més gran i espectacular que el sector de baix i, tot i que potser no és tant desplomat, impressiona encara més.

En aquest sector, escalo tota l’estona amb l’Emili i fem:

-Nanses Ganses: 6b+, 25m (**). La gran clàssica del sector. Jo proposo allargar-li el nom per “Nanses ganses i sobades amb sorpresa final". Efectivament la via va sortint fins al final perquè les nanses, tot i estar molt polides, són tant grans que es segueixen agafant bé, però al final, a un metre escàs de la reunió s’acaben i ni l’Emili ni jo vam ser capaços d’arribar a la cadena. La veritat és que tampoc ens hi vam obsessionar massa perquè quedava molt dia per endavant i moltes vies per fer.

-2xF: 6b, 15m (*). El fracàs anterior, ens fa baixar el llistó i tornem novament als 6bs. Curta, però amb una primera part molt exigent que em fa tibar de valent. Encadeno bastant apurat.

Arnau al 6a+ i Emili a 2xF (6b)

-Cagalàstics: 6b, 18m (**). Probablement la més fàcil del sector: més verticalitat (vull dir que desploma menys) i bona presa sempre. Tanta tibada em comença a fer estralls i novament encadeno més apurat del que m’hagués agradat.

-Terra lliure: 6c, 25m (**). Similar a l’anterior, però més llarga i amb dos passos llargs, molt llargs, massa llargs per mi. L’Emili aconsegueix treure’ls en estàtic, però jo, tot i que me’ls canta, no hi arribo i els haig de resoldre a base de llançaments. No encadeno ja que em penjo a descansar i a mirar-me aquests dos passos abans de fer-los.

-Meriju: 7a, 20m (**). Aquesta via ha estat el gran repte del dia per l’Arnau i el Marc. Tots dos li han fet tres “pegues” i l’han acabat traient: felicitats companys! Jo tinc la sensació que ja no m’aguanto els pets i que em vindrà gran així que decideixo posar-mi en tope-rope. Al final però, m’arrossego menys dels que m’esperava; si no recordo malament només vaig haver de fer un descans. Això sí em van “flaixejar” fins el més mínim detall!

Marc a l'intent definitiu a Meriju (7a) i Jordi a un descans natural de La Llei de Newton (7b+)

El millor botí del dia se l’emporta el Jordi que en aquest sector encadena aquesta via a la primera i a més a més: Esclatasangs (7b) i la Llei de Newton (7b+).

L’Arnau, l’Emili i el Marc són insaciables i encara els queda moral per tornar novament al sector de baix a provar El Tripartit:

-El Tripartit, 6c+, 17m (***). Posats a rebentar del tot també m’hi poso en tope-rope. La trobo “xunguíssima”. Té canto tota l’estona però els passos són molt llargs i desploma molt. Fins a la tercera xapa es deixa fer, però allí hi ha un pas que se’ns entravessa a tots. La veritat és que tots coincidim a dir que és igual o més difícil que el 7a anterior (Meriju).

Seqüència del Marc a El Tripartit (6c+)

En resum: dia fanàtic a tope en el que personalment he tibat com poques vegades ho havia fet!...és el preu d’anar amb quatre bous d’aquest calibre ;)