22 de juliol 2008

PILA, PILA I DE POSTRES PILA

(Voldria dedicar aquest post a la Cristina. Suposo que com molts de vosaltres, no la coneixia personalment però seguia amb interès les seves vivències al seu blog, del qual recordaré sempre més la frase de capçalera: “Persigo la felicidad. Y la montaña responde a mi búsqueda"...una gran paradoxa avui. Et trobarem a faltar Cristina!)

Pila, pila i de postres pila, aquest és el millor resum que puc fer de l’escola que vam visitar el diumenge: el Castell de les Dames a Gombrèn (Ripollès).

Em va costar trobar algú per anar escalar el diumenge, perquè la majoria dels meus companys habituals o estan de vacances o estan lesionats (que us recupereu aviat!), però al final em vaig apuntar amb el Marc de la uni i la seva colla: Arnau, Emili i Jordi.

En arribar al sector, després d’una agradable passejada de 15 minutets des de Gombrèn, ens vam quedar tots amb la boca oberta: això desploma moooolt, sembla molt dur! A part d’aquesta característica que destaca a primera vista, el sector té altres punts forts com són: ombra tot el dia, equipament a prova de bombes (tot i que amb algun “alejillu” interessant) i entorn idíl·lic. Com a punts més negatius destacaria l’excessiu “sobament” de la majoria de vies i la massificació ara a l’estiu; ja se sap les zones fresques van molt buscades.

Vam començar pel sector de baix. L’Arnau, l’Emili i jo vam fer les dues vies “fàcils”:

-Nº 12 de la guia: 6a+, 12m (*). La triem per escalfar i déu n’hi do com ens escalfa! Molts forats, però tots roms. Sort que és curteta. Quedo una mica acollonit: si aquesta és la més fàcil em sembla que avui patirem!

-Esquellot: 6b, 15m (*). Via una mica forçada i rara. Dificultats concentrades a la primera meitat, especialment en un pas. Surt bé.

Mentrestant el Marc i el Jordi es posen directament al millor dels dos 6c+ del sector: El tripartit. El Jordi encadena sense problemes, però el Marc cau al pas clau.

Seqüència del Jordi a El Tripartit (6c+)

Canviem ràpidament al sector de dalt, que ens han dit que és millor i novament quedem amb la boca oberta: és molt més gran i espectacular que el sector de baix i, tot i que potser no és tant desplomat, impressiona encara més.

En aquest sector, escalo tota l’estona amb l’Emili i fem:

-Nanses Ganses: 6b+, 25m (**). La gran clàssica del sector. Jo proposo allargar-li el nom per “Nanses ganses i sobades amb sorpresa final". Efectivament la via va sortint fins al final perquè les nanses, tot i estar molt polides, són tant grans que es segueixen agafant bé, però al final, a un metre escàs de la reunió s’acaben i ni l’Emili ni jo vam ser capaços d’arribar a la cadena. La veritat és que tampoc ens hi vam obsessionar massa perquè quedava molt dia per endavant i moltes vies per fer.

-2xF: 6b, 15m (*). El fracàs anterior, ens fa baixar el llistó i tornem novament als 6bs. Curta, però amb una primera part molt exigent que em fa tibar de valent. Encadeno bastant apurat.

Arnau al 6a+ i Emili a 2xF (6b)

-Cagalàstics: 6b, 18m (**). Probablement la més fàcil del sector: més verticalitat (vull dir que desploma menys) i bona presa sempre. Tanta tibada em comença a fer estralls i novament encadeno més apurat del que m’hagués agradat.

-Terra lliure: 6c, 25m (**). Similar a l’anterior, però més llarga i amb dos passos llargs, molt llargs, massa llargs per mi. L’Emili aconsegueix treure’ls en estàtic, però jo, tot i que me’ls canta, no hi arribo i els haig de resoldre a base de llançaments. No encadeno ja que em penjo a descansar i a mirar-me aquests dos passos abans de fer-los.

-Meriju: 7a, 20m (**). Aquesta via ha estat el gran repte del dia per l’Arnau i el Marc. Tots dos li han fet tres “pegues” i l’han acabat traient: felicitats companys! Jo tinc la sensació que ja no m’aguanto els pets i que em vindrà gran així que decideixo posar-mi en tope-rope. Al final però, m’arrossego menys dels que m’esperava; si no recordo malament només vaig haver de fer un descans. Això sí em van “flaixejar” fins el més mínim detall!

Marc a l'intent definitiu a Meriju (7a) i Jordi a un descans natural de La Llei de Newton (7b+)

El millor botí del dia se l’emporta el Jordi que en aquest sector encadena aquesta via a la primera i a més a més: Esclatasangs (7b) i la Llei de Newton (7b+).

L’Arnau, l’Emili i el Marc són insaciables i encara els queda moral per tornar novament al sector de baix a provar El Tripartit:

-El Tripartit, 6c+, 17m (***). Posats a rebentar del tot també m’hi poso en tope-rope. La trobo “xunguíssima”. Té canto tota l’estona però els passos són molt llargs i desploma molt. Fins a la tercera xapa es deixa fer, però allí hi ha un pas que se’ns entravessa a tots. La veritat és que tots coincidim a dir que és igual o més difícil que el 7a anterior (Meriju).

Seqüència del Marc a El Tripartit (6c+)

En resum: dia fanàtic a tope en el que personalment he tibat com poques vegades ho havia fet!...és el preu d’anar amb quatre bous d’aquest calibre ;)

8 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Pere, vaja pal l'accident de la Cristina!!! em sembla que tot el mon blogger ens hem quedat fututs, i molt però que molt fututs, la seva alegria l'encomanava a travers del blog i es feia estimar.
Una llàstima tot plegat.

Pietro ha dit...

Ja ho pots ben dir Jaume. A mi també m'ha colpit molt, tant per la persona com pel lloc.

Fernando ha dit...

H,

Creo habéis escalado en un buen sitio y que ha sido disfrutón. ¡Envidia cochina!
Ya puestos creo que a la izquierda han abierto dos o tres vías nuevas. ¿Podéis decirme algo sobre ellas?
Salu2

salva ha dit...

Quin bon grapat de vies que et vas endur...però com ho feu per aguantar tant? si jo amb dos (les mes curtes) ja anava inflat.

Fernando, oí comentarios sobre esas vías pero tampoco estaba muy al caso y quien lo comentaba tampoco lo tenía muy claro.Creo que rondaban el 6c la de más a la izquierda y el 7a+ la de la derecha (a la izquierda de la 2xF)...pero no te fies

Fins ara

Pietro ha dit...

Hola Fernando,
Tal com diu el Salva, jo tampoc vaig fer les vies noves, però també crec que debien rondar el 7a i es veien bastant més llargues que el 6bs que tenen a la dreta i el darrer tram es veia força deplomat.

salva ha dit...

Almenys el 7a o lo que sigui...la de la dreta, un bou que la va probar va comentar que era força llarga (crec que al voltant dels 30) i una mica podridota per el mig.

Fernando ha dit...

Gracias por la info

Pekas ha dit...

Més que pila... jo aquest finde he descobert que lo millor es que corri el vinagre per les venes...
:-))))))))

( per alló d'estar més fort que el vinagre.. ) :-)))))

Salut i moltes muntanyes...