Per aquest diumenge el pla era molt senzill: anar a buscar l’ombra i com més a prop millor que per la tarda es preveien tempestes. La solució, com gairebé sempre, Montserrat. Només feia tres setmanes de la meva última visita a la Cova de l’Arcada però ja tenia ganes de tornar-hi. Allí trobaríem la desitjada ombra fins a les dues i després canviaríem a
Enfilem cap a la Cova de l’Arcada amb un cel bastant amenaçador i una humitat altíssima que ens fa suar de valent durant l’horeta d’aproximació. Un cop allí coincidim amb la florinata de la blogsfera: Òskar, Jortx, Salva i Zombi.
Zombi a Pit i Collons (7a+) i les vies 17 a la 26 de la Desdentegada
La Nesa i jo ens quedem a les primeres vies que trobem; les de l’esquerra i faig:
-Pas a pas: 6b, 30m, (**). Em poso directament a aquesta via perquè de fet no tinc res més fàcil a triar si no vull repetir la Debutants que ja vaig fer fa tres setmanes. L’inici és molt vertical, fi i amb passos llargs. La resta de la via és la típica placa de continuïtat i finura montserratina...potser massa finura i tot pel meu gust! Acabo la via força cansat i amb els peus traient fum. La Nesa s’hi posa en tope-rope però a la tercera xapa ja en té prou...ha estat un començament massa explosiu!
-Namaste: 6b+, 28m, (***). En aquesta ja començo a fruir. El començament és més relaxat, i tot i que després s’han de superar dos petits bombos té bastant millor presa que l’anterior. Francament trobo més 6b+ la primera que aquesta, però potser és que m’ha enganxat fred. Aquí la Nesa arriba a la cadena en tope-rope, després de lluitar més d’una hora. Ha quedat rebentada pobra!
-Microones: 6c, 28m, (**). Aquesta és meu el projecte del dia. Li poso les cintes al baixar de l’anterior, i em fixo, tal com m’havia comentat la Gemma, que coincidint amb el tram clau hi ha un xapatge potencialment perillós per caiguda sobre repiseta. Decideixo solucionar el tema posant un “escalèxtric” a la xapa en qüestió. De passada assajo
A la tarda anem a buscar l’ombra i alguna via més adequada per la Nesa a la Desdentegada, i fem les llarguíssimes i ja clàssiques 14 (V+) i 12 (6a+), aquesta última a l’esprint perquè tenim els trons a sobre!
La Desdentegada des de la Cova de l'Arcada
7 comentaris:
ostres tiu!!!kina allargada de vies....amb tink ke posar les piles amb la conti!!!!!gracies per la fotu bou!!!fins un altre......
salut i roka!!!!!!!!!
Osti, veient la senyora foto del Zombiako suposo que devíeu tenir tribuna pel meu vol a un pam i mig de la reunió de la via veïna!
L'Arcada és ideal per millorar la pilaca... i per superar la por a volaaaaaaaar!
Fins aviat ;)
Molt guapes les fotos!
Quan baixabem nosaltres va començar a tronar i a baixar la boira, suposo que devieu baixar amb tota la boira.
Fins ara
Maresmenyus: aquestes vies deuen ser gairebé bigwall per valtrus ;)
Sí, a mi els trons també em van enganxar en un 6a+ de la Desdentegada, però al final molt soroll per no res.
Jortx: No vam veure la teva caiguda no, però ja hem llegit la crònica dels fets. A mi em va passar el dimarts passat al Gruyere, però encara pijor: vaig caure xapant la reunió de la Parentesis amb la corda a la mà! quina ràbia! Per sort el dijous hi vaig tornar i la vaig encadenar!
Apa salut i a tibar tots!
Ups!!
I a la Parèntesis les xapes tampoc estan precisament a prop que diguem!
D'això se'n diu fer teràpia!
Bones víes i en bona companyia, espero que la temperatura també acompanyés, màquines!
Ei Pietro! espero que no us pedregués al damunt... arribant a Sabadell va caure un xàfec impressionant amb calamarsa inclosa!
ens veiem
Publica un comentari a l'entrada