02 de juliol 2008

TARTAREU


El passat dissabte vam fer la nostra primera visita a aquesta escola lleidatana i la impressió que ens vam emportar va ser molt bona, ens va agradar pràcticament tot: la roca, l’equipament, les vies, la tranquil·litat de l’entorn i l’ombreta que hi fa a partir de la una. De fet, la paret és molt llarga i fa algunes raconades on tenim ombra tot el dia. La roca és un calcari gris o vermell amb força formacions tipus xorrera, forats cantelluts, llastretes, etc. Tot i la seva qualitat, precisament la gran quantitat d’aquestes formacions, fa que a vegades es trenqui alguna coseta, però molts dels cantos potencialment perillosos estan sikats.

Les vies són completament verticals o desplomades, fins i tot els pocs V+ que hi ha tenen algun pas que tira enrere ( això va ser l’única cosa que no va agradar a la Nesa !) i fan entre 15 i 20 metres com a norma general. En aquesta primera visita ens vam decantar pels sectors superiors o de la dreta on hi ha més vies fàcils i vam fer:

-El merengue: V+, 12m , (**). Aquesta via, juntament amb les seves veïnes que comentaré a continuació, constitueix una bona opció per una primera presa de contacte amb les característiques de la zona. Curteta, però amb tot tipus de preses i ja un pas de tibar força.

Nesa en aquesta via

-Goriles a la sabina: V+, 12m , (**). Pràcticament idèntica a l’anterior.

Nesa al peu d'aquestes vies i obrint la Goriles a la sabina

-Divertió: 6a, 12m , (**). I més del mateix, però aquí ja hi ha més d’un pas de tibar.

-La berruga assassina: 6b, 12m , (**). Ara, a la tibantor, s’hi afegeix una mica més de finura al pas clau.

-Frenesí al tambó: 6a+, 16m , (***). Espectacular diedre desplomat amb cantos genials tota l’estona.

-Blow job: V+, 19m , (***). Un dels cinquens més espectaculars que he fet. Ressegueix tota una aresta-xemeneia adossada a la paret principal (veure foto inicial del post), al principi pel mateix fil, al mig per dins i a dalt per la mateixa paret principal després d’haver fet un pas al buit.

Seqüència a la Blow Job

-Johnny Babuchas: 6b, 17m , (***). Placa desplomada plena de bones preses i forats. L’únic secret és tenir pila suficient ...i no equivocar-se de canto quan aquesta pila s’acaba!

Jo mateix a Johnny Babuchas (6b)

-Cuina lleugera: 6c+ , 17m , (***). El gran repte del dia. L’equipo al baixar de l’anterior i després de veure com m’ha costat la Johnny Babuchas decideixo provar-la en tope-rope. Tibada constant per arribar a una última secció més desplomada, amb passos més llargs i algun canto “romillo”. No encadeno, tot i que tots els passos acaben sortint. Després de descansar mitja horeta li faig un segon intent, però la cosa va pitjor, se m’han acabat les forces!

5 comentaris:

Xavi ha dit...

Hola Pere!
Ja veig que no pares. Guapos els fotomuntatges de Tartareu! Jo encara no hi he escalat mai. Tinc ganes de fer-li una visita, però les temperatures que està fent últimament no motiven massa per baixar a la Noguera, allò és un forn.
Records!

Pietro ha dit...

Eii Xavi, quan de temps! has estat de vacances o què?
No creguis, a Tartareu el cap de setmana passat s'hi estava força bé i això que la calor apretava a tot Catalunya. La Nesa fins i tot en algun moment es va penedir de no haver agafat una suadora (...clar que això tampoc és molt significatiu, jejeje). Vinga, fins aviat!

Jaumegrimp ha dit...

Té molt bona pinta Tartareu! bon reportatge fotogràfic, i pel que sembla estaveu sols o casi no? això de la temperatura sembla extrany, creus que encara si pot anar?
Nosaltres diumenge vàrem fer la Xelo-Bam, te la recomano, però no pas ara, que tot i ser cara nord, la calor hi va ser important, a la tardor pot ser una bona època.Ens veïem! Per cert com va anar dimarts a la tarda?

Pietro ha dit...

Hola Jaume, sí encara que sembli estrany us asseguro que ara és bona época per anar a Tartareu.De fet la guia del Salvatge Oest ja ho diu: "Aquesta zona és un dels pocs oasis de frescor que trobem per escalar a les caloroses tardes d'estiu a les comarques lleidatanes". Tenint en compte que des de Sabadell tenim dos hores ben bones, difícilment comences a escalar abans de les 12, que és quan comença a fer-hi ombra.
El dimarts molt bé, amb l'Arnau i la Montse Martínez, vam anar al Gruyere i avui hi tornem!...a veure quan pots venir!

Gemma ha dit...

Ep, Pere! Ja veig que Tartareu �s una bona zona... La roca es veu molt guapa i ja est� b� que sigui vertical o lleugerament desplomat (encara que a la Nesa no li agradi ;))
Amb el Pol li farem una visita des de can Sisquet, segur�ssim!
Quina enveja aquestes tardes a la Font Soleia... jo estic lliure a partir de la setmana que ve i m'apunto!!!!
Molta sort a la Nesa, aquest migdia li he enviat bons pensaments ;)
Ens veiem diumenge!