ÀGER: BARRANC DELS GRILLONS

Fa un meset en Luichy ens va presentar aquest nou sector d’Àger, del qual ell mateix i l’Albert Cortés foren els màxims impulsors. La cosa tenia molt bona pinta, però calia esperar a que arribés la fresqueta per fer-hi una visita. No hem pogut esperar gaire i aquest diumenge hi vam anar juntament amb la Gemma, el Pol, la Carlota i l’Òscar.
Sembla que força gent va fer el mateix pensament perquè a l’aparcament hi havia 7 o 8 cotxes. Però el sector és prou gran per acollir a 10 o 12 cordades.
A ben segur que en sentirem parlar molt d’aquest sector perquè ho té tot per triomfar:

-Aproximació curta i còmode
-Peu de via també còmode
-Vies molt llargues i ben equipades
-Bona representació de tots els graus entre IV i 7a+ (encara hi ha algunes vies pendents de confirmar)
-Roca acceptable
-Bon paisatge

Carlota a Chaufee qui peut (6a) i una mostra de lo actual que és el sector

Respecte la roca, dir que aparentment és molt bona: un calcari molt treballat per l’erosió amb molts forats i regletes i un tacte molt abrasiu (potser massa i tot). El que passa és que se’ns van trencar força puntes i llastres. Suposo que amb el pas d’escaladors la cosa anirà millorant, però ara per ara, és imprescindible portar casc per estar al peu de via.
L’escalada, en general, és sobre placa vertical de bastanta continuïtat amb forats i/o regletes, però sense passos extrems. Atenció a la llargada d’algunes vies perquè necessitarem corda de 80 m. o bé fer reunions intermèdies al despenjar-nos (ja hi ha vies amb anella a la tercera xapa per fer-ho).

Gemma intentant sense èxit l'encara pendent de grau Tarta Tatin i jo mateix a A ne pas rater (6b+)

En aquesta primera visita faig:

-Inyección de liquidez, 6a, 25m, (*). No està malament però té una terrasseta molt terrosa al mig que provoca que l’inici de la via estigui força brut.

-A ne pas rater, 6b+, 35m, (***). Viot. Placa interminable de forats. No li poso 5 estrelles perquè encara s’ha de netejar una mica.

-Apadrina un banquero, 6c, 42m, (***). Un altre viot de característiques similars a l’anterior, però amb algun pas més finet i amb un tram final de fissura boníssim. No sé si el grau és generós, o a mi se’m donen molt bé aquestes vies, però la trobo fàcil i tot.

Jo mateix en aquesta via

-Morlaco, 7a, 42m, (**). Aprofito que acaba a la mateixa reunió que l’anterior per provar-la en tope-rope. Va sortint fins passada la meitat, però llavors se’m peta un canto i gairebé mato un noi que passava per baix. Curiosament aquest noi havia portat casc tot el dia, però en aquest precís moment ja no el portava perquè ja marxava. La pedra li cau a poc més d’un metre! Em ratllo i a partir d’aquí, que justament és on es concentra el bacallà de la via, ja m’haig de penjat vàries vegades a descansar. Bona, però aquesta sí que encara li falta una bona neteja.

-Chaufee qui peut, 6a, 18m, (**). Bona via de fissura i muret final. Tècnica i atlètica al mateix temps.

-Panceta, 6b+, 22m, (*). Per mi la pitjor via del dia. Potser perquè la faig a última hora i els meus peus ja diuen prou. També té un tram força brut i descompost. Però no em feu gaire cas, la Gemma la va trobar força bona.

En definitiva, un sector que mereix unes quantes visites més a l’hivern, però potser esperarem a que es netegi una mica més.

"Hi ha dues matemàtiques a dalt de la paret,...però si una matemàtica caigués per mala sooort..."