TRILOGIA AL MONTSANT

Trilogia perquè ja és la tercera vegada en el que portem d’any que aprofitem un cap de setmana llarg per fer estada al Montsant, i trilogia perquè aquest cop hem visitat tres sectors en majúscules: L'ENDERROCADA, ELS CINGLES DE SANT JOAN i EL RACÓ DE MISSA. La veritat és que després de tants intensius pel Montsant ja m’atreveixo a definir l’escalada que s’hi practica amb una sola paraula: EXIGENT! Exigent perquè el grau està més aviat ajustadet, exigent perquè les assegurances estan més lluny que a prop, i fins i tot exigent perquè la majoria d’aproximacions superen la mitja hora de camí costerut. Malgrat tot deixar d’escalar-hi seria pràcticament un pecat perquè el Montsant conta amb alguns itineraris apoteòsics i uns paisatges sublims.
Pel que fa a l’estil d’escalada, també m’atreviria a definir-lo amb dues paraules: CONTINUÏTAT i FORADETS. La majoria de vies discorren per interminables plaques verticals farcides de forats de totes les mides. És curiós com moltes vegades el millor no és justament el que ho aparenta, cosa que dóna lloc a una escalada força difícil a vista.
En aquesta estada de tres dies hem repetit nits i àpats al Refugi de Cal Ferrer on la Isa, el Ferran i companyia ens han atès de primera com sempre! També hem coincidit tots els dies escalant amb el Pol i la Gemma, tot i que ells dormien a Prades.
Anem per ordre amb la descripció de sectors i vies:

DIA 10/10/09: L'ENDERROCADA

El menys bo dels sectors visitats, que no pas dolent. Vies més curtes del que és habitual pel Montsant i algunes amb començaments força explosius en desploms amb foradets dolorosos. Aproximació una mica incòmode perquè el camí està força brut de matolls punxosos. Es nota que és un sector poc freqüentat.
-Aigua del karma, 6a,15m, (*). Dura pel grau i amb seguros molt allunyats.

Gemma a Aigua del karma (6a)

-Anti gros, V+, 15m, (*). Encara més dura pel grau, podria ser tranquil·lament 6a+. Té un pas molt fi a la meitat.
-Moxibustión, 6b, 18m, (**). Bona via amb els dos trams difícils al començament i al final, aquest últim força difícil de resoldre a vista.
-La castanya, 6c, 15m, (**). Una altra de bona. Torna a concentrar les majors dificultats al principi, molt fi i vertical. Encadeno al segon intent després d’haver provat el començament vàries vegades.

Jo mateix a La castanya (6c)

DIA 11/10/09: CINGLES DE SANT JOAN

Repetim a aquest fantàstic sector que ja vam visitar el passat maig, i que només té un petit inconvenient: la llarga i dura aproximació.
Atenció perquè ja hi ha vies noves respecte a la guia recentment apareguda. Concretament vam localitzar nous itineraris entre les vies 52 i 53 i també una altra a l'esquerra de la 11.
-Via 38 de la guia, 6a+, 30m, (***),. Durilla i amb seguros allunyadets. Té un parell de flanquejos poc evidents a vista i un tram final força dur. Atenció: 30m. i no pas 20 com diu la guia.
-Esparraca-vents, 6b, 30m, (***). Molt bona via d'anar fent, piano piano i sense deixar-nos impressionar per la distància entre seguros. Per mi el pas més difícil és el començament i curiosament el primer químic està molt amunt, massa!

Gemma a Esparraca-vents (6b)

-Corda fluixa, 6b+, 36m, (*****). Viot. M'hi poso pensant que era un 6c i no encadeno. La via és una successió de forats de totes les mides i formes i en algun pas costa encertar el bo a vista. Arribo al pas clau canviat de mans i caic. Després, sabent-ho, li faig un altre intent i encadeno. Dos pegues a vies d'aquest grau i llargada em deixen ben cuit i ja plego.

Nesa a la 38 (6a+) i un escalador alemany a A dojo (6c)

Decidim baixar pel GR que passa pel Grau del Tomaset, una baixada més llarga, però més agradable i bonica, especialment amb la llum de la tarda.

Baixant pel grau del Tomaset

DIA 12/10/09: RACÓ DE MISSA

Benvinguts al que per mi és el millor sector d'escalada esportiva de Catalunya; quines parets! quines vies! quina roca! quin paisatge i quin ambient! Clar que si sou fans de l'escalada de bloc i explosiva, o atlètica i de grans cantos oblideu-vos del lloc,... això és el paradís de la continuïtat i dels forats. Per mi la zona només té un petit inconvenient: hi ha vies de tots els graus excepte 6a i 6a+, per tant si us moveu bàsicament en aquest grau també podeu prescindir d'anar-hi.

Un escalador alemany a Diedre (7a)
-Via 20 (L1), 6a, 15m, (*). No és una bona via per escalfar. De fet és el L1 d'un 7a+ i comença molt vertical i explosiu, amb foradets petits i dolorosos. Molt dura pel grau.
-Així de bé, 6b+, 31m, (***). Via supermantinguda, que només dóna treva al cap de 25 metres, quan ja només queden dos xapes. Com ha estat habitual aquests tres dies en totes les vies de més de 6b encadeno al segon pegue.
-Via 28, 6b, 32m, (*****). Quan portes tres dies seguits escalant bones vies, n’arriba una que et fa caure la baba,...per vies així vaig inventar la categoria 5 estrelles! Quina col·lecció de bons forats!...però no us podeu entretenir gaire a trobar el bo que la cosa està dreta! Aquesta via es mereix un nom!
-Abans d’entrar deixeu sortir, 6c, 25m, (***). Últim dia a última hora, tinc els peus adolorits i els dits pelats, mal moment per probar un 6c! Evidentment no encadeno, tot i que crec que en un segon intent hauria caigut al sac, però ja no tinc forces. Queda de deures, jejeje.

Racó de missa dreta o Cingle de Sacs

Cada dia sóc més fanàtic del Montsant i del Priorat, de l’escalada, però també dels paisatges, dels vins, del olis i de la seva gent. Ja estic buscant una nova data a l’agenda per tornar-hi!

Sant Joan del Codolar