22 de juliol 2009

AIXÒ ÉS LA PERA!



El nom, la Pera, li escau a les mil meravelles a aquest sector de Camarasa; sens dubte un dels millors que he visitat últimament. Equipament de primera; a les vies, a l’accés, al peu de via (perfectament condicionat amb terrassetes aguantades amb taulons de retenció de terres) i fins i tot en el nom de les vies. En voleu més? Doncs aquí va el millor: la zona es troba situada en un passadís de no més de 3 metres en el seu punt més ample orientat de nord a sud, amb la qual cosa només rep el sol entre les 14:00 i les 16:00, i no pas a tot arreu. Si a això li afegim el corrent d’aire que s’hi acanala el resultat és un paradís per l’estiu (…i suposo que una cambra de tortures a l’hivern!). Les vies no desmereixen el lloc: totes entre 20 i 35 metres, molt verticals i plaqueres i amb roca calcària gairebé sempre excel·lent. Només un petit inconvenient: degut a la mateixa morfologia de la zona els primers metres de les vies gairebé no reben el sol en tot l’any i tenen un tacte una mica terrós i poc adherent.

Agulla de la Pera i miniferrata d'accés al sector

Aquest diumenge, li vam fer la primera visita però segur que en vindran més. Fins i tot a la Nesa, que en principi no les tenia totes perquè les vies més fàcils són de 6a, va gaudir de valent amb el lloc i va escalar un 6b, en tope rope però sense fer cap trampa ni descans!
I una altra cosa increïble i inesperada: vam estar sols tot el dia!
Aquí van els deures realitzats:

-No em toquis la pera, 6a, 20m, 8 seg. (**): Potser no és la millor via per començar ja que té un inici força “peleon” tot seguint una fissureta que fa de mal agafar i amb peus relliscosos,...o això sembla quan encara no et coneixes la roca. La trobo dura pel grau.

-Dancing trip, 6b, 25m, 10 seg. (*****): Viote, reprenc la categoria cinc estrelles (iniciada al Cingle de Sant Joan al
Montsant). Una autèntica dansa vertical a través d’una placa de roca excepcional on cal anar buscant pacientment foradets i regletes salvadores que sempre acaben apareixent. Cap pas difícil però molta continuïtat. Qui diu que l’escalada esportiva és avorrida? (foto esquerra)

-Second Life, 6b+, 25m, 10 seg. (***): Veïna de l’anterior i de característiques molt similars, però menys homogènia ja que té un parell o tres de passos sensiblement més difícils, especialment l’arribada a la reunió. Amb aquestes dues vies quedem completament satisfets per tot el dia però encara ens queda tota la tarda.

-Clàssica Cortes-Luque a la Pera, 6a, 30m, 11 seg. (***): Antiga via, ara reequipada per a l’escalada esportiva que arriba al cim de La Pera pel seu punt més dèbil; una fissura on podem aplicar les tècniques en qüestió (ramonage, empotraments en X,...) amb l’al·licient d’arribar a dalt de l’agulla. Bé, de fet la reunió està a uns tres metres del cim, però arribar-hi és fàcil i recomanable.

Nesa a No em toquis la pera (6a) i la Cortés-Luque (6a)

-Es Pera, 6a/b, 32m, 13 seg. (***): A aquesta via no sabria molt bé si posar-li 3 estrelles o cap! Tampoc 6a o 7c o A2! M’explico: la via podria haver estat la millor del dia (roca excel·lent amb cantos de totes les mides i formes i superacions de panxetes molt espectaculars), però de sobte arriba un pas morfològic llarguíssim on em falten ben bé un parell de pams per caçar l’evident canto que s’intueix i no trobo cap possibilitat alternativa entremig perquè és llis com una mala cosa. Solució: m’acabo construint un estrep casolà per arribar a la nansa salvadora.

Abans d’acabar un avís i una felicitació:
La carretereta d’accés a la central elèctrica de Camarasa està tancada per una cadena (no sé si transitòriament o definitivament). Intueixo que és a causa d’un despreniment. Així que toca fer un passeig d’uns 2 km. addicionals.
La felicitació és evidentment pels restauradors i equipadors del sector: chapeau companys!
Més informació
aquí i aquí .

La PuntaVíctor i la seva ombra i el fresquet peu de via

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Respecte a que és una càmara de tortures a l'hivern, tens tota la raó.
Pensa que la clàssica es va obrir al Desembre del 63 i feia tan fred que els aperturistes de la via van fer una enorme foguera per tal d'escalfar la roca !!!

Celebro que us hagi agradat.

Albert Cortés. Lleida.

Aleix ha dit...

Mmm molt bona pinta té aquest sector, ja fa temps que el tenim apuntat a la llista... haviam si li fem una visita aviat!

Mingo ha dit...

Una camara de tortures a l'hivern,..i a l'estiu a la tarda també. Al matí s'està de conya. Per cert ja deixen passar amb el cotxe? o encara fan obres?. Felicitats per l'activitat

Jaumegrimp ha dit...

Ei Pere, es veu interessant aquest sector! quan vulguis tornar-hi ja m'avisaràs, però per a fer les més faciletes eh!

Pietro ha dit...

Albert: tot un luxe rebre comentaris d'un dels pares de la criatura. Felicitats i gràcies.
Per cert, la clàssica deu ser del teu pare no?
Mingo: bé a l'estiu només hi ha una horeta de sol i sempre tens algun punt a l'ombra a la paret de l'esquerra. De fet nosaltres hi vam ser fins a les 19:00 i sempre escalant a l'ombra. La carretera continua tallada.

jclaramunt ha dit...

Eii nanu! La vaig veure en un Escalar de no fa massa...tinc ganes d'anar-hi però crec que amb el crio no és un bon lloc. Hi hauré d'anar de Rodríguez!
Ja hem tornat de vacances, a veure si poso el blog al dia!
Salut

Anònim ha dit...

Sí, va ser cosa del meu pare i el Victor Luque (RIP).

Pel que fa a la carretera, el diari Segre d'ahir deia que l'ajuntament de Camarasa destinava 55.000 euros per arreglar la carretera a la Central... No veig una apertura al públic inmiment... suposo que volen reforçar el talús de la serra de Sant Jordi...

Albert Cortés.