PATACADA A MONT-RAL

La relació que tinc amb aquesta vella escola tarragonina la podríem qualificar d’amor i odi. Amor perquè aquí vaig realitzar algunes de les meves primeres escalades amb els companys de la U.E. de Sabadell i tinc molt bon record d’aquelles sortides. El laberint de parets i agulles que emergien d’entre espessos boscos de pi i alzina em tenien captivat. Odi perquè en les meves últimes visites no hi he encadenat res de bo i aquell laberint de roques que tant m’agradava cada vegada se’m fa més pesat quan vull canviar de sector. A més cada cop m’agrada menys la roca de Mont-ral, un calcari molt abrasiu i amb infinits foradets i punxetes molt doloroses per les mans. Curiosament, tot i aquesta complexa textura, els passos de peus obligats ja estan molt polits. Si a això li sumem graus molt ajustats a alguns sectors el resultat és un còctel explosiu que pot fer estralls en la nostra moral.
Això, més o menys és el que ens va passar el passat diumenge a la Gemma i el Pol, el Marc R. i la Nesa. També debuta a la colla en Pere F., un company de la Gemma que ha passat a engrandir la llista de Peres escaladors que conec!...curiós que havent-hi tan pocs Peres n’hi hagi tants d’escaladors. Serà que Pere ve de pedra en llatí?

Gemma a Mala Vida (6a+) i Marc a La pastera del dimoni (6a+). Pere F. a la mateixa via.

Amb la Nesa parem al sector Terranegra, on ella pot fer un parell de vietes de primera: L’il·luminat i El tio lila, dos IV+ de 3 xapes.

Seguim cap a l’Arrepenjada i l’Esperó N.O. on provo:

-Si plou fas grau, 6a+, 22m, (**). Va sortint fins al final on hi ha un pas que se’ns entravessa a tots els que la provem (Pol, Marc i jo mateix). Sospitós que tres persones amb el 6b consolidat pringuin al mateix punt!

-Yu-yu, 6a+, 12m, (*). Un altre 6a+ que “se las trae”. Vertical o desplomadeta, amb passos “regleteros”, “nyaperos”, llargs i a sobre sobats. Tampoc encadeno.

-Ta, 6b+, 12m, (**). Mateixa tònica que l’anterior, però més desplomada i potser amb més canto. Després dels “èxits” anteriors m’hi poso en tope-rope i ni així encadeno. Malgrat tot no la veig gaire més difícil que les seves predecessores.

-La Pandilla, V+, 18m, (**). La Nesa fa estona que no escala i jo necessito encadenar alguna cosa! Així que ens posem en aquesta via. Tampoc li quedarien malament un o dos plusos més!

-La pastera del dimoni, 6a+, 18m, (**). Bona via, amb un pas força explosiu a la meitat. Per fi surt alguna cosa amb cara i ulls.

-El bloqueig del guaje, 6b, 21m, (**). Un altre regalet montralenc en forma de passos explosius sobre forats i regletes doloroses. Ja n’estic fart, no m’ho estic passant gens bé així que després d’arribar a dalt d’aquesta via amb penes i treballs decidim plegar.


Pol a Si plou fas grau (6a+) i Gemma a Ta (6b+)

S’ha de dir a favor de Mont-ral que he escalat a d’altres sectors on els graus són molt més “normals” i la roca menys dolorosa com per exemple El Riu i els Gegants per davant, ambdós amb llargues i bones vies. Un altre punt a favor és la multitud d’orientacions que possibiliten trobar ombra tot el dia. I finalment també tenim a tocar el riu Glorieta que és ideal per banyar-se.