AIXÒ ÉS LA PERA!

El nom, la Pera, li escau a les mil meravelles a aquest sector de Camarasa; sens dubte un dels millors que he visitat últimament. Equipament de primera; a les vies, a l’accés, al peu de via (perfectament condicionat amb terrassetes aguantades amb taulons de retenció de terres) i fins i tot en el nom de les vies. En voleu més? Doncs aquí va el millor: la zona es troba situada en un passadís de no més de 3 metres en el seu punt més ample orientat de nord a sud, amb la qual cosa només rep el sol entre les 14:00 i les 16:00, i no pas a tot arreu. Si a això li afegim el corrent d’aire que s’hi acanala el resultat és un paradís per l’estiu (…i suposo que una cambra de tortures a l’hivern!). Les vies no desmereixen el lloc: totes entre 20 i 35 metres, molt verticals i plaqueres i amb roca calcària gairebé sempre excel·lent. Només un petit inconvenient: degut a la mateixa morfologia de la zona els primers metres de les vies gairebé no reben el sol en tot l’any i tenen un tacte una mica terrós i poc adherent.

Agulla de la Pera i miniferrata d'accés al sector

Aquest diumenge, li vam fer la primera visita però segur que en vindran més. Fins i tot a la Nesa, que en principi no les tenia totes perquè les vies més fàcils són de 6a, va gaudir de valent amb el lloc i va escalar un 6b, en tope rope però sense fer cap trampa ni descans!

I una altra cosa increïble i inesperada: vam estar sols tot el dia!
Aquí van els deures realitzats:

-No em toquis la pera, 6a, 20m, 8 seg. (**): Potser no és la millor via per començar ja que té un inici força “peleon” tot seguint una fissureta que fa de mal agafar i amb peus relliscosos,...o això sembla quan encara no et coneixes la roca. La trobo dura pel grau.

-Dancing trip, 6b, 25m, 10 seg. (*****): Viote, reprenc la categoria cinc estrelles (iniciada al Cingle de Sant Joan al

Montsant). Una autèntica dansa vertical a través d’una placa de roca excepcional on cal anar buscant pacientment foradets i regletes salvadores que sempre acaben apareixent. Cap pas difícil però molta continuïtat. Qui diu que l’escalada esportiva és avorrida? (foto esquerra)

-Second Life, 6b+, 25m, 10 seg. (***): Veïna de l’anterior i de característiques molt similars, però menys homogènia ja que té un parell o tres de passos sensiblement més difícils, especialment l’arribada a la reunió. Amb aquestes dues vies quedem completament satisfets per tot el dia però encara ens queda tota la tarda.

-Clàssica Cortes-Luque a la Pera, 6a, 30m, 11 seg. (***): Antiga via, ara reequipada per a l’escalada esportiva que arriba al cim de La Pera pel seu punt més dèbil; una fissura on podem aplicar les tècniques en qüestió (ramonage, empotraments en X,...) amb l’al·licient d’arribar a dalt de l’agulla. Bé, de fet la reunió està a uns tres metres del cim, però arribar-hi és fàcil i recomanable.

Nesa a No em toquis la pera (6a) i la Cortés-Luque (6a)

-Es Pera, 6a/b, 32m, 13 seg. (***): A aquesta via no sabria molt bé si posar-li 3 estrelles o cap! Tampoc 6a o 7c o A2! M’explico: la via podria haver estat la millor del dia (roca excel·lent amb cantos de totes les mides i formes i superacions de panxetes molt espectaculars), però de sobte arriba un pas morfològic llarguíssim on em falten ben bé un parell de pams per caçar l’evident canto que s’intueix i no trobo cap possibilitat alternativa entremig perquè és llis com una mala cosa. Solució: m’acabo construint un estrep casolà per arribar a la nansa salvadora.

Abans d’acabar un avís i una felicitació:
La carretereta d’accés a la central elèctrica de Camarasa està tancada per una cadena (no sé si transitòriament o definitivament). Intueixo que és a causa d’un despreniment. Així que toca fer un passeig d’uns 2 km. addicionals.
La felicitació és evidentment pels restauradors i equipadors del sector: chapeau companys!
Més informació

aquí i aquí .

La PuntaVíctor i la seva ombra i el fresquet peu de via