15 de juliol 2009

ESPERÓ DEL MÍSTIC, UNA VIA QUE S'HA D'ESCALAR!

Si busqueu una vieta ni molt curta ni molt llarga, a l’ombreta d’una tarda d’estiu, amb una roca de primera i una aproximació ben còmoda, aquesta podria ser la via que busqueu! Inconvenients?...doncs francament no en trobo cap. Fins fa poc la via estava equipada amb espits força deteriorats i espaiats i era poc repetida, però ara s’ha reequipat amb parabolts (reunions amb anelles) i la gent l’ha començat a redescobrir. Això sí, s’han respectat escrupolosament els emplaçaments originals dels espits i per tant continuen les excursionetes entre xapes quan el grau baixa de V+. Malgrat tot no la considero una via exposada, ja que totes les sortides de reunions, que acostumen a coincidir amb els trams més difícils i verticals, estan perfectament equipades.

Jaume al L1 (6a) i al L2 (V+/6a)

El Jaume (amb qui m’ha fet molta il·lusió tornar a fer cordada després de la seva lesió i comprovar que s’està recuperant perfectament) i un servidor, com a bons porucs que som, hem estat dels que hem esperat al reequipament, i la via ens ha sorprès molt gratament. No ens esperàvem trobar una roca tan excepcionalment bona en aquesta part de Montserrat (sobre el càmping). Tota la via és un festival de còdols i forats de totes les mides i formes. A més té una adherència poc freqüent a Montserrat.
Jo mateix al L2 (V+/6a) i al L4 (V+)
Tot i el nom de la via, més que un esperó, és una successió de plaques enllaçades intel·ligentment tot buscant la millor roca de la zona. Tots els llargs ens han agradat molt, però destaca el L2 per la seva verticalitat i continuïtat. És curiós, però per mi el més difícil ha estat trobar el camí correcte entre tant bona presa, ja que fins que no veus el següent parabolt no saps ben bé per on tirar-li de tantes possibilitats que s’obren davant teu.
En definitiva una via que s’ha d’escalar...I ho dic com a recomanació però també com a avís, perquè no la regalen pas!
Jaume al L3 (V)

FITXA TÉCNICA:
-Longitud: 130m (20+35+30+30+15)
-Dificultat: 6a (obligat) i un pas morfològic al final de tot que podria ser 6b pels baixets.
-Material: 10 cintes. Algun friend petit opcional per algun dels forats que hi ha. (Nosaltres portàvem aliens petits i ens haguessin anat millor friends del 1 o el 2). Possible fer la via amb corda simple de 70 i baixar-la rapelant.
-Ressenya: a
Onaclimb i al blog d’en Joan B.

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Ep Pere! bona piulada, oi tan que s'ha d'escalar entre xapes...sort que vaig triar bé i els llargs més compromesos et van tocar a tú!
Fins la propera, a mí també em va fer il.lusió poder compartir la via amb tú.

Gemma ha dit...

Ep, si aquesta la recomanes, senyal que s'ha de fer!
Ja veig que el Jaume està en plena forma, m'alegro de veure-us junts de nou formant cordada :)

Joan B ha dit...

Felicitats per la via,
Sabia que us agradaria la roca i la via, encara que com molt bé dius, cal escalar entre xapa i xapa !!

Salut i a tibar

Mingo ha dit...

Enhorabona parella per l'activitat, encara que el Jaume es queixi, però no pare.
Salut