VILANOVA DE PRADES

(Dies 27,29 i 30 d'Agost)

Tot i que a les vacances ens ho hem passat molt bé, ja trobem a faltar esgarrapar una mica de roca. Així que decidim aprofitar els dies que ens queden per anar a escalar. La idea és passar 5 dies a un lloc amb un bon “camp base” on parar la tenda i poder escalar a l’ombra almenys 4 o 5 hores diàries,...i si és possible la resta del temps descansar tot prenent un bany. No em cal pensar gaire, el lloc escollit serà el càmping de Vilanova de Prades. Les parets d’aquesta escola estan orientades majoritàriament al sud-est, però la seva configuració per zones separades per diedres i esperons fa que sigui fàcil trobar-hi ombra fins i tot al matí. Per descomptat a la tarda, a partir de les 16:00 tenim ombra a tot arreu. Dels 5 dies que passem al càmping 3 escalem a Vilanova mateix i 2 a Cabacés i Margalef (propers articles en aquest blog). Aquestes sessions d’escalada a Vilanova ens han servit per confirmar dos fets:
1) Un mes sense escalar passa factura, físicament i psíquicament.
2) El grau vilanoví està molt, però que molt apretat, i és poc homogeni, sobretot a les vies “fàcils”. M’explico millor: Sembla com si totes les vies de dificultat inferior o igual a 6a estiguin graduades com a 4rts o 5ès sense massa lògica. Això dóna lloc a fets curiosos com per exemple que hi hagi 4rts que semblin 6as i al mateix temps d’altres que són 3ers. O que un 4rt que està just al costat d’un 5è sigui més difícil que aquest. En graus superiors la cosa segueix molt apretada però almenys és més homogènia. No em fas res reconèixer que Vilanova de Prades és l’únic lloc del món on tinc algun cinquillo “pendent d’encadenar” i que no he aconseguit passar mai del 6a+.
Aclarit tot això dir que tan ens fa,...Vilanova de Prades igualment ens agrada molt!...pel paisatge, per la roca, per l’equipament, per la temperatura, per la multitud de sectors i vies...
Els sectors que hem visitat aquest dies han estat: la Solana, la Penya Alta, la Cova de les Bigues, la Cogulla i el Càmping (mapa dels sectors aquí). Seria molt llarg i avorrit enumerar totes les vies que hem fet així que simplement unes recomanacions:
-Via Oscar matador a la Penya Alta: 6a+, 20m. Entrada explosiva (crec que més difícil de 6a+) i després continuïtat sobre un estètic i vertical esperonet amb bons forats. Ambient immillorable.

Dues imatges d'aquesta via...entrada explosiva i esperonet

-Via Classicmanía a la Cogulla: 6a, 20m. Llarga i vertical via que va seguint un fissura de dalt a baix.
-Via Pitufo Ros al sector Càmping: 5+, 20m. La via més assequible d’aquest sector. Bona el·lecció per una primera presa de contacte amb l’escalada a Vilanova de Prades. Divertida i homogènia, sense cap pas difícil. En la meva opinió uns dels pocs 5+ ben graduats de l’escola.
-Via Campinglàndia al mateix sector: 6a, 20m. Diedre moooolt tècnic i vertical. Pot esdevenir un autèntic calvari si no dominem la tècnica de diedre ja que té trams molt fins.
Per acabar aprofito per penjar algunes actualitzacions de noves vies que no apareixen a l’última edició de la guia. (La numeració seria la que li correspondria a l’esmentada guia):

1) A la Penya Alta:

*12': Ring Ring, 4, 12m. Podria ser tranquilament 5è.

*12'': Damian, 4, 12m. Podria ser tranquilament 5è.

Aquestes 4 vies de les quals desconec el nom estan situades al final de tot de la Penya Alta i per ara són les vies més fàcils de tota l'escola. En aquest cas fins i tot el grau 4 és molt generós!

2) A la Cova de les Bigues:

Tres noves vies també de nom desconegut, situades a l'esquerra d'aquest sector. Fàcils i curtes.