Avui he tingut dos companys d’alçada, en Marc i en Xavi. Ens hem sortejat els llargs a la palleta més llarga i el resultat ha estat:
L1: Xavi. El més difícil sobretot per l’entrada, on hi ha tres o quatre metres finets i verticals (6a) que t’enganxen en fred. La resta segueix sostingudet però la qualitat de l’escalada de seguida t’atrapa i no et deixa pensar en les dificultats. Els abundants parabolts també ajuden a despreocupar-te de tot i gaudir de la roca.
L2: Pere. Segueix la tònica. Magnífica placa de roca excel·lent plena de forats, tomàquets, cigronets, ous i altres espècies. Potser els parabolts estan una mica més separats, però el llarg no passa de V+ i l’escalada segueix tant divertida que ni t’hi fixes.
Xavi al L2 i Marc al tram de 6a+ del L4
L3: Marc. El més fàcil (IV+). Segueix tot igual, però la paret perd verticalitat . Voliem empalmar-lo amb el L4, però la corda frega massa just quan s’ha d’afrontar el pas de 6a+.
L4: Fem reunió i continua en Marc. A la sortida de la reunió hi ha el pas més difícil de la via (6a+). És la típica panxa montserratina. El pas és força morfològic ja que que cal caçar un forat a l’esquerra que costa de veure i depenent de com l’agafes és més o menys bo. Els baixets ho tenim una mica més cru ja que per arribar a l’esmentat forat ens cal fer un bloqueig intermig agafant-nos d’algun romu.
Superat el desplomet, rampa i cim!
Pere al L2 i al L4
Per posar-li algun inconvenient a la via, dir que es fa curta, cosa que podem solucionar fent-ne alguna de les veïnes com la Tomàquets d’amagatotis o la Pere Segura de característiques similars però amb bastants menys assegurances, sobretot la Tomàquets.
El descens l'hem efectuat en tres ràpels (50m. + 35m. + 30m.). Remarco els metres perquè si esteu temptats a empalmar els dos últims sapigueu que us quedareu a un parell o tres metres del terra, a l'alçada del primer bolt, i no és fàcil desgrimpar!. La cordada de davant nostre ho ha pogut comprovar.
El descens l'hem efectuat en tres ràpels (50m. + 35m. + 30m.). Remarco els metres perquè si esteu temptats a empalmar els dos últims sapigueu que us quedareu a un parell o tres metres del terra, a l'alçada del primer bolt, i no és fàcil desgrimpar!. La cordada de davant nostre ho ha pogut comprovar.
7 comentaris:
Guapes les dos víes comentades...
:-))))))))
La Tuaregs ja la coneixia ... ( i las d'aquests sector.. ) peró la Chachi piruli... una bona opció...
Será cuestió de deixar-se caure...
:-)))) ( en sentido figurado...of course..!!! )
Ep Pere, molt disfrutona la Tuaregs, jo la vaig fer una tarda de Juliol i tot i la calor si estava prou bé. Com va anar diumenge?, jo vaig anar a l'Anglada de Terradets, em va agradar molt, però a la feixa vem tirar avall, feia una calor insuportable i francament ja en tenia prou.
Pekas: si noi, més val que no et deixis caure a la Chachi Piruli perquè aniries a parar a la plaça del monestir i espantaries els turistes, jejejeje.
Jaume:Diumenge vem anar al Joc de Pilota (Serra de Catllaràs). La Gemma va tiomfar amb un 7a i jo em vaig haver de conformar amb un 6b i un 6b+ de segon,...vies de molta pila. Jo a l'Anglada ja fa uns anyets també em vaig baixar a la Feixa, també feia molta calor!
Ei!
Fa molt bona pinta aquesta roca! La Palleta es el següent destí que tinc previst el dia que vagi per cara sud. Encara no hi he estat mai i sentint el comentaris que en fa la gent de la roca em ve de gust treure-hi el cap.
Salut i tàpies
Jo sempre he baixat en 2 ràpels, un de 50 m i l´altre de 60m, justet però amb el xiclet arrives be, però si son 58 potser no.
Celebro que la via es torni tant popular.
Salut i a tibar-li.
Doncs si que és popular la via, hi vem anar entre setmana i encara vem haver de fer cua per pujar!!!
Your blog keeps getting better and better! Your older articles are not as good as newer ones you have a lot more creativity and originality now. Keep it up!
And according to this article, I totally agree with your opinion, but only this time! :)
Publica un comentari a l'entrada