25 de setembre 2007

CHACHI PIRULI

No, no, us juro per Snoopy que no m’he tornat piju ni sóc fan de la Leticia Sabater. Chachi Piruli és el nom d’una gran clàssica situada a l’Elefantet, just sobre el Monestir de Montserrat. I ha estat la via que hem escollit aquest dilluns (La Mercè) amb en Raimon.
Croquis i ressenya de la via obtinguts (sense permís) d'Onaclimb.
Amb verd la variant d'entrada que hem seguit.
La via va ser reequipada el 2005 i actualment compta amb parabolts tot i que es segueixen utilitzant alguns burins (suposo que només es van substituir les peces més deteriorades), especialment a les reunions on només hi ha un parabolt acompanyat de tres o quatre burins vells. Més que suficient per sentir-se segur. La via és maca i amb bona roca especialment els trams de placa. Malgrat tot li he trobat a faltar una mica de continuïtat (hi ha dos trams molt fàcils i amb vegetació) i perquè no dir-ho també m’ha sobrat el soroll del Monestir. Val a dir que en aquest sentit no hem estat gaire de sort ja que estaven fent obres i hem hagut d’aguantar el pica-pica constant d’un martell pneumàtic tota la via!
Actualment tenim tres opcions per començar la via:
1ª) L’entrada original per una canal fàcil i amb força vegetació.
2ª) Entrada per un projecte de via que va per un esperó situat a l’esquerra. Ben equipat i molt més vistós.
3ª) Entrar per la via original, però saltar-se la primera reunió tot deixant-la a mà dreta i continuar per la canal fins a la segona reunió del projecte abans citat.

Raimon al L2 (variant 6a+) i Pere a l'inici del L3.
Nosaltres hem fet aquesta darrera opció. D’aquesta manera hem evitat el molest segon llarg del projecte que és un curt flanqueig descendent no gaire atractiu i hem pogut fer el 6a+ del tercer llarg del projecte. Bé, queda bé explicat així, però la realitat és que en Raimon s’ha passat de llarg la R1 i ha anat a parar a aquesta altra reunió,...diguem-li R1bis. La qüestió és que gràcies a aquest “error” hem pogut gaudir d’un fantàstic segon llarg de finura i continuïtat montserratina.
Un altre punt una mica perdedor és el L4, on després d’uns metres per una canal terrosa hem d’anar clarament a la dreta a buscar una placa entre arbres equipada amb tres parabolts. A partir d’aquí la via ja no té pèrdua i la roca és fantàstica. A destacar un alejillo punyetero a mig L5 en un tram força fi (V+/6a) que et fa posar bastant les piles. En definitiva, bastant recomanable,... però espereu que acabin els obres si hi voleu anar!
Pere a la R5 i cordada al L5 de la via.

3 comentaris:

Mohawk ha dit...

Ei Pietro, va ser breu la trobada de dissabte, però encantat d'haver-te conegut, espero que a la següent poguem xerrar més estona...

A tibar-li fiera!

PGB ha dit...

Carai, es veu chachi! :P
Una altra via apuntada a la llista :)

I si.. com ha dit el Mohawk a veure si a la propera el temps ens acompanya i podem estar escalant tots junts tot el dia! ;)

jaumeppiqueras ha dit...

Sembla una bona via, haurem de fer-la. A veure quan tornem a coincidir.