10 de setembre 2007

COLÒNIA PUIG

(02-09-2007)
Primera visita a aquesta zona de la qual havia sentit parlar bastant però la manca d’informació m’havia frenat sempre. Cal dir que es tracta d’una zona força veterana que va viure la seva època daurada a principis dels 90. Avui en dia està una mica oblidada, però de ben segur que l’aparició de la nova guia canviarà aquesta situació. La primera impressió ha estat bona. Vies molt llargues, bona roca i equipament acceptable a base d’espits i parabolts, tot i que alguns comencen a notar el pas del temps i també trobem alguna “excursió” entre xapes, sobretot als trams superiors de les vies. Com a punts febles de la zona, destacar el soroll permanent de cotxes i cremallera, algun peu de via envaït per la vegetació i algun tram de via brut de terra i/o líquen. La feina feta:
-Mainard: V+, 25m. Bona via, ideal per una primera presa de contacte amb el sector. Llarga i estètica. Discorre per un esperonet i no per un diedre tal com diu la guia.


Nesa a Mainard (V+) i Pere al tram clau de Kendermore (6b)
-Xavier: 6a+, 25m. Una altra bona via amb les dificultats concentrades a la primera part, sobretot en la superació d’una panxeta. Llàstima d’algun tram brut que es netejaria si es repetís més. Aquesta comença per un diedre i no pas per un esperó tal com diu la guia (comentaris intercanviats amb l’anterior).
-Deixalles no, gràcies: V+, 35m. Llarguíssima via, típicament montserratina de placa i amb alguna panxeta que té com a màxima dificultat l’esgotament físic i psicològic que provoca la seva longitud. Reunió intermitja possible. (Foto a la dreta)
-Kokinski: 6a, 35m. Més del mateix , però amb una entrada sensiblement més difícil en desplom i un tram superior amb assegurances força espaiades (uns 4 metres). Reunió intermitja possible.


Pol a dos moments d'aquesta via.
-Kendermore: 6b, 30m. La més difícil que hem fet. Placa fina i vertical amb el tram clau entre la tercera i quarta xapa on cal fer un parell de passos primer agafant dos forats petits i romos i després dues “nyapes” típiques montserratines, no tan romes però igualment petites. Tot coincidint amb el tram més vertical de la via. Em cal molta fe, força de dits i ànims de la Gemma per superar el tram però surt a la primera.

7 comentaris:

Pol ha dit...

Ei Pietro! Grandiós reportatge fotogràfic el que em vas enviar: gràcies! El cert és que és un bon sector per la llargada de les vies, oi?
Ens veiem ! (records a la Nessa)

Jortx ha dit...

Per fi!

Algú altre també diu que les observacions de les vies estan equivocades.

Jo en el seu moment em vaig ben parir la pitxa un lio a la Colònia Puig, fins al punt que no sabia ni què escalava.

Per cert, queda molt més ben parit el blog així reformat, però es troba a faltar allò de turistico-escalada-gastronomia :)

Pietro ha dit...

Ei Jortx,...ja vaig llegir el teu post amb el comentari de les observacions i precisament per això ja anava avisat i m'hi vaig fixar.
Tens raó, m'he carregat alló del turisme i la gastronomia, però és que em vaig adonar que aquesta part l'estava deixant una mica abandonada. Però no et preocupis, si algun descobreixo bons vins, bons bars o algun lloc interessant de veure ho seguiré informant ;)

jaumeppiqueras ha dit...

Renoi Pere, es veu prou interessant el lloc, la llargada de les vies ben diferent que al Piteu!

K. ha dit...

Per que no li envieu les correccions a onaclimb? Tenen una secció per anar recollint les errades

Records

Piju ha dit...

Bones fotos i excelent blog.
Si passeu aquestes correccions a onaclimb, ho penjaran al apartat d’errades.
Per ampliar informació: la guia marca camí tapat de la nº 6 a la nº 1. Ara es passa perfectament. Alguna branca de podes anteriors molestava però ja la vam retirar.
No hi ha pràcticament diferència respecte la resta de camí.

Jortx ha dit...

Jo vaig decidir no enviar-ho perquè era bastant probable que m'equivoqués jo interpretant la Guia... A part vaig consultar amb en Piju, però com que m'explico com un llibre tancat no ens vam entendre!

Sort del Pietro que ja ha fet la feina ;)