MONTSERRAT NORD - LA GRANOTA

Continuem visitant zones de Montserrat Nord que teníem oblidades (...si més no jo) tot i la seva proximitat, veterania, facilitat d’accés i qualitat. Primer va ser la Colònia Puig, després Piteu i aquest dimarts, els hi ha tocat el torn a les zones situades pels volts de l’esperó i mirador del Fra Garí (Camping-Via-Crucis segons la guia).

Panoràmica dels sectors i aquests mateixos des de més a prop.

Un cop més, com a la majoria de sectors propers al Monestir, jo era bastant reticent a anar-hi; que si les vies són massa antigues, que si no tinc bona informació, que si no suporto el merder del monestir, que si massa gent. I resulta que ara no se’ns ocurreix res més que anar-hi l’onze de setembre, dia per excel·lència pels “pixapins”, “saltamarges” i “kamacus” per anar a Montserrat. Està clar que un dels mèrits que hem d’atribuir al Luichy amb les seves guies és la seva contribució a rescatar de l’oblit algunes zones,...esperem que sigui per bé!. Per evitar pagar el peatge i aparcar just després de passar la barrera anem bastant d’hora, però no aconseguim anar gaire més enllà de 200 o 300 metres. Així que primer consell: si no voleu matinar gaire, millor agafeu el cremallera que per 6 € anar i tornar (5,40 amb tarja de federat) us deixarà a peu de camí. Després de patejar tot el pàrquing, enfilem el camí del Fra Garí poc després de passar l’estació del funicular de Sant Joan. Aquest camí, al principi és molt ample i empedrat i posteriorment passa a ser de terra però segueix ample i bo. Passa per sota de tots els sectors de la zona: Esperó del Fra Garí, Placa del Salme, Agulla dels Micos, La Rampingui, Alta Tensión, La Granota,.... Finalment acaba a l’impressionant mirador del Fra Garí on podem gaudir d’una magnífica vista sobre el monestir i sobre la zona de Sant Benet.

Espectacular vista des del mirador del Fra Garí cap a Sant Benet i sobre el monestir
Just abans d’arribar a aquest mirador passem per sota dels sectors La Granota i La Carabina, on ens quedem a escalar. Aquests sectors és caracteritzen per tenir força vies de dificultat baixa (V a 6a) i estar molt assegurades (espits i parabolts). Són vies llargues, estètiques i amb ambient. Algunes són d’un sol llarg i d’altres continuen fins a dalt de tot. Per posar-hi algun inconvenient potser esmentar el pas d’alguns turistes curiosos pel peu de via i reunions a base d’espits una mica envellides. Aquí fem:
-X-13: V, 27m. Llarga, fàcil i superassegurada amb espits.
-Moco de pavium (L1): 6a, 27m. Primer llarg d’aquesta via. Un parell de passos més complicats que l’anterior. Equipada amb parabolts pintats de groc no tant junts com a la resta de vies dels sector.
-Clara: V, 20 o 35m. (possible continuar fins a la primera reunió de “Que pum que pam”. Guapa via d’iniciació. Llarga i variada amb un tram de diedre inclòs. Molt equipada amb espits.

La Nesa obrint Carla (V).

-Que pum que pam (L1): V+, 35 m. Primer llarg d’aquesta via. Curiosa graduació ja que l’entrada és molt explosiva, sens dubte superior a V+, i després tomba i esdevé una rampa fàcil, sens dubte inferior a V+. Equipada amb parabolts.
-Paripé: 6a, 15m. Parabolts. Entrada bestial de tibar a sac d’un bon forat,...el problema és arribar-hi, ...a mi em faltaven 5cm, així que va tocar fer trampes tibant de la primera cinta i d’una placa metàl·lica que hi ha a l’inici (...mmm,...pregunta: agafar-se a una placa metàl·lica és Ao o és correcte ;) ?)
A la tarda canviem als sectors veïns Alta Tensión i Los Primos, on hi ha la Gemma i el Pol que han arribat més tard. Allí fem:
-Bricolux: V+, 25m. Parabolts. Ramposa però amb algun pas finet. La Nesa em sorprèn intentant-la 3 vegades fins que l’encadena de primera!
-El sotàno: V+, 25 m. Parabolts. No tan trivial com sembla i bastant més fina que l’anterior. Aquí falla quelcom,...o l’anterior és simplement V o aquesta és 6a!
-Doping: 6b. 30 m. Espits i parabolts. Fantàstic 6b tot i que des de baix no ho sembla. Comença amb una rampa fàcil, però es va posant dreta i més dreta fins arribar a la verticalitat. Sort d’alguns foradets salvadors en els moments crítics. Assegurances bastant allunyades.
-Pantani: 6b. 30 m. Espits i parabolts. Molt semblant a l’anterior, però amb menys foradets i algun tram de roca dubtosa. Vaja, que potser no és més difícil però requereix més fe. Assegurances igualment allunyadetes.

Resumint: Tot i que no hem apretat gaire de grau hem fet moltes vies i la zona m’ha deixat un bon gust de boca. Segur que tornarem per algun dels molts altres sectors!