LA PALLETA - VIA TUAREGS (120m. 6a+)

Tot i que que la via Tuaregs no té ni un any d’edat, podríem dir que ja està esdevenint una clàssica,...els motius: equipament generós, roca immillorable, entorn salvatge i espectacular i grau assequible. El llibre de registre al cim de la Palleta així ho fidedigna, ja que el 90% de les piades corresponen a aquesta via. Per cert, aquest llibre de registre també és la prova de que molta gent no ha respectat el període de restriccions per nidificació de falcons de gener a juny. Voldria creure que ha estat per desconeixement, però se’m fa difícil perquè totes les ressenyes de la via informen del tema (Pericoloso, si estàs llegint això et deuen xiular les orelles!). Tampoc ens ha estranyat gaire tobar una altra cordada a la via tot i sent dijous.
Avui he tingut dos companys d’alçada, en Marc i en Xavi. Ens hem sortejat els llargs a la palleta més llarga i el resultat ha estat:
L1: Xavi. El més difícil sobretot per l’entrada, on hi ha tres o quatre metres finets i verticals (6a) que t’enganxen en fred. La resta segueix sostingudet però la qualitat de l’escalada de seguida t’atrapa i no et deixa pensar en les dificultats. Els abundants parabolts també ajuden a despreocupar-te de tot i gaudir de la roca.
L2: Pere. Segueix la tònica. Magnífica placa de roca excel·lent plena de forats, tomàquets, cigronets, ous i altres espècies. Potser els parabolts estan una mica més separats, però el llarg no passa de V+ i l’escalada segueix tant divertida que ni t’hi fixes.

Xavi al L2 i Marc al tram de 6a+ del L4
L3: Marc. El més fàcil (IV+). Segueix tot igual, però la paret perd verticalitat . Voliem empalmar-lo amb el L4, però la corda frega massa just quan s’ha d’afrontar el pas de 6a+.
L4: Fem reunió i continua en Marc. A la sortida de la reunió hi ha el pas més difícil de la via (6a+). És la típica panxa montserratina. El pas és força morfològic ja que que cal caçar un forat a l’esquerra que costa de veure i depenent de com l’agafes és més o menys bo. Els baixets ho tenim una mica més cru ja que per arribar a l’esmentat forat ens cal fer un bloqueig intermig agafant-nos d’algun romu.
Superat el desplomet, rampa i cim!

Pere al L2 i al L4

Per posar-li algun inconvenient a la via, dir que es fa curta, cosa que podem solucionar fent-ne alguna de les veïnes com la Tomàquets d’amagatotis o la Pere Segura de característiques similars però amb bastants menys assegurances, sobretot la Tomàquets.
El descens l'hem efectuat en tres ràpels (50m. + 35m. + 30m.). Remarco els metres perquè si esteu temptats a empalmar els dos últims sapigueu que us quedareu a un parell o tres metres del terra, a l'alçada del primer bolt, i no és fàcil desgrimpar!. La cordada de davant nostre ho ha pogut comprovar.