Si si,...heu llegit bé: intent,...perquè no hem aconseguit arribar al peu de via. Segons la nova guia de Montserrat Nord (i transcric lieralment) ...subir por la malla metàlica, a la derecha. Encontraremos un camino transversal que seguiremos a la derecha... . Doncs bé, ho hem intentat por la derecha, por el centro i por la izquierda i no hem trobat cap camí. Cada cop que arribàvem al final de la malla metàl·lica la denssísima i punxant vegetació ens impedia seguir. L'únic que hem aconseguit amb tantes pujades i baixades pel coi de malla metàl·lica ha estat jugar-nos el físic i fer una bona suada! Al final hem decidit ajornar la idea d'anar a la Fundició per un altre dia (per favor, algú sap per quin punt exacte de la malla s'ha de pujar o si hi ha alguna altra manera d'arribar-hi?) i aprofitar que ja estàvem en aquesta zona per anar a un altre sector: La Canal del Diable,...però això ja us ho explicaré un altre dia. Aaa, per cert els spidermans de la malla metàl·lica erem el Marc, el Josep i un servidor, tots alumnes crescudets de la UAB aprofitnat una de les últimes tardes d'estiu!
...Al final hem escalat al sector Canal del Diable (Pere a Jaume, 6a+, i Marc a Sarcoma ,6b+)
7 comentaris:
Bones, jo també vaig estar intentant trobar l'accés sense sort. Fins i tot vaig provar per el sector de la dreta flanquejant i res de res.
La veritat es que a la guia no esta ben explicat.
Doncs jo algún dia hi volía anar, a veure si algun alma caritativa ens explica el camí (o serà que no hi ha camí?)
Jo hi vaig anar fa un parell d'anys i recordo que hi vam arribar, però després de 20 minuts lluitant amb la malesa. Camí hi ha, però és tant poc frequentat que no es veu, i ara no us sabria dir si estava a la dreta o a l'esquerra.
I les vies de la Fundició són wapes, però el peu de via és tan guarro que a mi s'em van passar les ganes de tornar. Espero que hagi millorat!
Vaja,...doncs sembla que la cosa no pinta gaire bé!. Gràcies a tots per la informació. La veritat és que tot semblava indicar que el lloc més adequat per pujar era per la dreta, ja que és on la malla era més curta i tombada, però en arribar a dalt res de res. És una llàstima, ja que les vies des de lluny tenen molt bona pinta. Podriem organitzar una trobada blogger allà i portar tots els "machetes" i les tisores de podar ;)
Jo vaig estar fa un parell de mesos i el camí no estava malament. Pujaves per la malla i al final amb tendencia a la dreta hi havia un corriol que primer cap a la dreta i despres a l´esquerra t´hi duia be.
iepa..jo també vaig pringar, fa ja molts anys...20 minuts lluitant contra aritjols i esbarzers. Vam localitzar el camí A LA BAIXADA..i apart de la malla era OK...supoosq ue deu ser com diu l'INDI.
19/06/2018
tot i que els comentari són de fa molt temps, donat que hi ha molt poca informació a la xarxa aprofito per deixar aquí la meva experiència escalant al sector d'escalada de la Fundició (Montserrat Nord).
Sortim de Sta Cecilia caminem fins la corba on hi ha el sector i ens enfilem per l'extrem dret de la valla, on al final hi ha un curt tram de corda lligada que marca que l'accés al túnel de vegetació que ens permet accedir al senderó. El senderó continua existint malgrat que està molt tapat. S'arriba fins a un base de torre elèctrica tallada i d'allà es tomba a l'esquerra per accedir al peu de paret. Haguéssim pogut deixar el cotxe més aprop, al túnel o la corba, però amb el perill de robatori que comporta.
Passem el cable totalment rovellat per començar per la via més fàcil del sector: Ariadna, V+ via que marca l'estil del sector, s'assembla més a una via de parets que d'esportiva, amb els seguros justos posats just on toca i grau ben collat.Primer tram molt compacte lleugerament tombat i després un mur vertical de roca molt bona que va tombant.
Passem de fer la veïna que es veu molt similar i té el final comú, a més de començar al mig del passamà i que fa incòmode d'assegurar.
Fem una ullada a les vies de l'esquerra. La vida en un pas, 6c, es veu una entrada similar a la que hem fet, compacte i lleugerament tombada fins a un gran forat. Té tota la pinta que el pas és aixecar-se del forat amb pocs peus i presa petita.
Abre los ojos, 6c i Fina filipina, 6b+ van per unes plaques que es veuen verticals i molt compactes.
El rei dels gobblins, 6b+ i El rebote de Don Pericón, 6b+ no els he pogut veure bé. L'accés era complicat i la corda que penja de la base de les vies es veia mig podrida, essent obligat tibar-hi perquè va per un tram de roca vertical.
Veient tot això ens movem a la dreta a fer la Rampells, 6a més paternalista que l'anterior, amb el pas de la via molt ben assegurat i la igual però al ser més ramposa no es nota tant les xapes lluny. La via podria haver acabat tranquil·lament 5m per sota de la reunió de burils que va a buscar.
Passem de fer la via dels burils grocs i anem més a la dreta. Per accedir-hi també hi ha una corda fixa però com que l'accés es fa per una canaleta pots anar mig escalant ajudant-te amb la corda. A peu de via hi ha un espit per penjar-se el que assegura. La ressenya d'aquestes vies està mal dibuixada, les dues vies de 6a surten juntes i es separen a la segona xapa, malgrat que van molt juntes fins al sostret. La reunió intermitja està força per sobre del sostret.
Comencem per El guitarrista de la Fundación Tony Manero, 6a la millor via de la jornada. Entrada per fissura i després per la placa fins al sostret on s'ha d'apretar una mica per passar-lo i tornar a entrar a la placa. Després la placa es va tombant i tot i que no es veuen hi ha força forats prou bons, amb roca tipus el Prohibitivo. Passada la reunió intermitja hi ha algun espit, però en general són parabolts a una distància esportiva.
Aprofitem per fer la veïna Enderrocs Bin Laden, 6a+, entrada per la fissura on a la segona xapa hi ha un bloc que cal anar en compte no tocar i t'has de forçar escalar per la placa quasi per la via veïna. A l'alçada del sostret just per on toca passar hi ha un ginebró que molesta molt, les preses petites per accedir a la placa i la falta de xapa per protegir el pas fan que costi fer el pas. Després cal anar a buscant fent zigues-zagues entre les xapes lluny anant a buscar els forats, alguns amagats entre la vegetació i controlant els trams de roca crosteta. No crec que s'hagi fet massa aquesta via.
En baixar aprofitem la reunió intermitja per estalviar-nos de baixar per la corda fixa.
L'esperó Wayoyo, 6b+ es veu un esperó poc interessant.
En resum un sector que no es polirà mai i feina hi haurà que les vies s'acabin de netejar de crostetes.
Publica un comentari a l'entrada