CHACHI PIRULI

No, no, us juro per Snoopy que no m’he tornat piju ni sóc fan de la Leticia Sabater. Chachi Piruli és el nom d’una gran clàssica situada a l’Elefantet, just sobre el Monestir de Montserrat. I ha estat la via que hem escollit aquest dilluns (La Mercè) amb en Raimon.

Croquis i ressenya de la via obtinguts (sense permís) d'Onaclimb.

Amb verd la variant d'entrada que hem seguit.

La via va ser reequipada el 2005 i actualment compta amb parabolts tot i que es segueixen utilitzant alguns burins (suposo que només es van substituir les peces més deteriorades), especialment a les reunions on només hi ha un parabolt acompanyat de tres o quatre burins vells. Més que suficient per sentir-se segur. La via és maca i amb bona roca especialment els trams de placa. Malgrat tot li he trobat a faltar una mica de continuïtat (hi ha dos trams molt fàcils i amb vegetació) i perquè no dir-ho també m’ha sobrat el soroll del Monestir. Val a dir que en aquest sentit no hem estat gaire de sort ja que estaven fent obres i hem hagut d’aguantar el pica-pica constant d’un martell pneumàtic tota la via!
Actualment tenim tres opcions per començar la via:
1ª) L’entrada original per una canal fàcil i amb força vegetació.
2ª) Entrada per un projecte de via que va per un esperó situat a l’esquerra. Ben equipat i molt més vistós.
3ª) Entrar per la via original, però saltar-se la primera reunió tot deixant-la a mà dreta i continuar per la canal fins a la segona reunió del projecte abans citat.

Raimon al L2 (variant 6a+) i Pere a l'inici del L3.

Nosaltres hem fet aquesta darrera opció. D’aquesta manera hem evitat el molest segon llarg del projecte que és un curt flanqueig descendent no gaire atractiu i hem pogut fer el 6a+ del tercer llarg del projecte. Bé, queda bé explicat així, però la realitat és que en Raimon s’ha passat de llarg la R1 i ha anat a parar a aquesta altra reunió,...diguem-li R1bis. La qüestió és que gràcies a aquest “error” hem pogut gaudir d’un fantàstic segon llarg de finura i continuïtat montserratina.
Un altre punt una mica perdedor és el L4, on després d’uns metres per una canal terrosa hem d’anar clarament a la dreta a buscar una placa entre arbres equipada amb tres parabolts. A partir d’aquí la via ja no té pèrdua i la roca és fantàstica. A destacar un alejillo punyetero a mig L5 en un tram força fi (V+/6a) que et fa posar bastant les piles. En definitiva, bastant recomanable,... però espereu que acabin els obres si hi voleu anar!

Pere a la R5 i cordada al L5 de la via.