CANAL DE DIABLES

Després del fracàs a La Fundició, com que no hi ha mal que per bé no vingui i Montserrat és infinit sense moure el cotxe de lloc ens arribem fins aquest altre sector també desconegut per nosaltres.
Sector ideal per alguna tarda d’estiu. Aproximació curta però intensa. La canal és molt fàcil de localitzar. Venint del monestir el sector és clarament visible des de la carretera i la canal d’accés arrenca pocs metres abans del rètol de terme municipal de Marganell. Per més senyes veurem que de seguida hi ha una corda fixa. Ens cal remuntar aquesta canal durant uns 75-100 m. de fort desnivell i després de passar per sota del sector Les Guilleumetes abandonar-la per un corriol que surt cap a la dreta i que de seguida ens porta a les primeres vies del sector. Aquest és caracteritza per vies llarguíssimes de típica placa montserratina amb una escalada de molta continuïtat sobre berruguetes i foradets (la majoria bidits). Recorda bastant a La Desdentegada.

Marc a El Liquen (6a) i Sarcoma (6b+)

L’únic problema és que a la majoria de les vies la roca dels primers metres és d’un gra molt fi i que es trenca una mica en llesques. La guia ho descriu molt encertadament utilitzant l’expressió la roca se ha ido descascarrillando. Des del punt de vista de la seguretat no comporta cap problema ja que les xapes estan molt juntes en aquests primers metres, però pel que fa a la graduació hem trobat algunes vies més dures del que marca la guia, probablement degut al trencament d’alguna presa clau. Pel que fa a l’equipament és bo i generós. Hem fet:
-El Líquen, 18m. (no pas 25 com posa la guia), 6a, 6 parabolts. Diedre bastant tècnic amb un tram desplomadet. Força líquen a la via tal com suggereix el nom i final una mica trencat amb xapatge a la cadena complicadillo. No és un 6a fàcil.
-Jaume, 35m. 6a+. 14 parabolts. Repetint paraules del Marc en baixar de la via: només per aquesta via val la pena venir a aquest sector. Moltíssima continuïtat sobre microcantos, regletes i foradets. No dóna gaires respirs i cal tenir el peus i els bessons molt acostumats a Montserrat. La cosa queda rematada amb uns últims metres claus on la roca un xic trencada, la major verticalitat i la major distància entre assegurances suposen la cirereta del pastís. En la meva modesta opinió un 6b no hi quedaria pas malament.

Pere en aquesta via. A la foto de la dreta es pot veure com la roca és molt més fina i fràgil els primers metres.

-Porfit, 32m. 6c. 14 parabolts. Similar a l’anterior però amb una entrada infinitament més fina. Creiem que aquesta és de les que ha patit algun descloscament. L’obre el Marc i l’aconsegueix encadenar després de provar 6 o 7 vegades l’entrada (tres primeres xapes). En Josep i jo la fem en tope-rope i no ens en sortim amb el començament tot i probar-lo també vàries vegades. Creiem que aquests primers metres són més difícils que 6c.

Marc en aquesta via. Llarguíssimes plaques de continuïtat.

-La rambleta, 15m. V+. 5 parabolts. Després del patiment amb el 6c vull acabar relaxadament i em poso a l’únic cinquè del sector. Tampoc és un V+ fàcil: entrada explosiva i probablement també descloscada. Després ja tomba, però té algun pas llarg i algun parabolt allunyadet. Poc recomanable per iniciació.
El Marc a més també fa Sarcoma (30m. 6b+) i també li costa molt el començament.