CABACÉS

El dia 28 d’agost tenim la intenció de fer un parèntesis a Vilanova de Prades i anar a la veïna Margalef. Tot i que per la radio no paren d’anunciar que avui serà el dia més calorós de l’estiu nosaltres pensem que no n’hi haurà per tant i que després d’un estiu tan fresquet estan exagerant...Il·lusos de nosaltres!...aquest cop ho han encertat de ple. De fet fa tanta calor que tots els accessos al Montsant estan tallats, fins i tot a peu ja que el risc d’incendis és extrem. Un cop a Margalef, no sabem ben bé què fer. Ara ja hem fet 30 quilòmetres de corbes des de Vilanova i fa mandra tornar. Així que pensant, pensant em passa pel cap arribar-nos fins a Cabacés (15 quilòmetres més de corbes). No sé si escalarem, però almenys intentarem obtenir informació sobre aquesta nova i desconeguda escola, de la qual vaig tenir la primera notícia gràcies a un article de l’Oskar ( aquí ). Tal com va fer ell, primer passem pel refugi (C. Major, nº 16) i comprem les ressenyes. La Isa ens atén molt amablement i ens diu que si la calor no ens espanta aquí probablement si que podrem escalar ja que les vies queden just al límit del parc natural. Ens explica un accés alternatiu per una pista que surt del costat del cementiri, ja que a la pista principal (la que va cap a l’ermita de la Foia) també hi ha un control forestal que no deixa passar a ningú. La pista alternativa puja molt fort i està en bastant mal estat però en contrapartida ens deixa a dalt de tot de la serra dels Solans, al costat d’una gran antena, i per tant per accedir a les vies només tenim 10 minutets de pla i baixada.

Sector Can Pistraus (13 vies entre 3 i 6a) i vista de les parets des dels Totxos del Camí.

La majoria de sectors es concentren a la cara est d’aquesta serra i per tant tenen ombra a la tarda, a partir de les 14:00 – 16:00 depenent del sector. Fins aquesta hora baixem fins als Totxos del Camí; quatre blocs aïllats enmig del bosc i amb algunes vies orientades al nord. La veritat és que si no fos perquè busquem l’ombra desesperadament no val la pena anar-hi (vies molt curtes, peus de via envaïts per la vegetació i roca bastant bruta de liquen). Ja a la tarda tornem als sectors principals de la serra dels Solans, concretament al sector Racó Pervers (13 vies d’uns 15 metres entre 5 i 6b). La roca és semblant a la de Margalef, potser una mica més cantelluda i encara amb més forats però també una mica més tova i a vegades bruta d’una mena de liquen terrós. Fem 6 vies entre 5 i 6a, però la calor no ens deixa fruir. Devem estar fregant els 40 ºC i amb aquestes temperatures el més petit moviment cansa. A les 17:00 ja no podem més,...no ens podem treure la piscina del càmping del cap. Però marxem amb una idea clara: tornarem algun dia quan les temperatures siguin més benèvoles.

Sector Racó Pervers (13 vies entre 5 i 6b).
FITXA TÈCNICA CABACÉS:
*Nº vies: 136
*Sectors: 14
*Longitud vies: entre 10 i 30 m. (predominen les de 15-20m.).
*Orientació dominant: Est
*Estadística de vies per graus:

3 – 4+:15 vies
5 – 5+: 21 vies
6a – 6b: 37 vies
6b+ – 7a: 45 vies
7a+ - 7c: 15 vies
8a o més: 3 vies