COSTA BLANCA 1 : SELLA

Finestrat i el Puig Campana / Golf d'Altea

És de sobres conegut que la Costa Blanca és un paradís del turisme de sol i platja i dels jubilats de tot Europa. El que ja no és tan conegut és que també ho és pels escaladors i excursionistes. Aquesta terra està ratllada per multitud de serralades que tot i no destacar per la seva alçada si que ho fan pel seu relleu complex i abrupte. A més, entre totes aquestes muntanyes destaquen especialment els aquí anomenats penyals , immenses moles de roca escarpada com el Puig Campana, el Peñon del Divino, el Cabeçó d’Or i el famós Penyal d’Ifach que s’endinsa dins el mar com una proa.


Dos moments del Penyal d'Ifach : matí i vespre

Aquests penyals constitueixen per si sols objectius predilectes dels escaladors, però a més, als seus peus hi trobem quilòmetres i quilòmetres de cingleres menys altes, que constitueixen un paradís per l’escalada esportiva. Són zones amb la majoria de les vies orientades al sud, i per tant, un bon lloc per escalar-hi a l’hivern. Això molt bé que ho saben els escaladors d’arreu d’Europa, especialment anglesos, francesos i alemanys que omplen els sectors més clàssics durant aquestes dates. No és d’estranyar doncs, que la millor guia de la zona sigui “Costa Blanca” de l’editorial anglesa RockFax.

La guia de RockFax i el Puig Campana

Nosaltres hem triat com a base d’operacions Benidorm, la ciutat amb més gratacels que he vist mai, això si, sembla que competeixin en alçada i vulgaritat, fins i tot els més recents, que tot i intentar aparentar modernitat, només aconsegueixen destacar per horteres. Entre tant formigó es fa difícil veure el mar i el sol. En contrapartida, aquí tindrem tots els serveis, apartaments de lloguer des de 25 € per nit, i més de 10 zones d’escalada en un radi de 50 Km.

El refu de Sella i el Peñon del Divino / Paella,...noo toa pa mi!

SELLA (28.12.06 i 03.01.07)

El poble de Sella i la Serra d'Aitana

Aquesta és sens dubte l’escola estrella de la Costa Blanca, i probablement de la Comunitat Valenciana, amb permís de Montanejos. Sella és un petit poble de casetes blanques apinyades al cor de la Serra d’Aitana. Esperem que segueixi així, ja que sembla ser que la febre del formigó està amenaçant també aquesta zona.
Des del punt de vista de l’escalada Sella ho té tot: clàssica i esportiva, vies de fins a 500 metres al Peñon del Divino, totes les orientacions, ambient tranquil i bones vistes. En total més de 300 vies.

El poble des de les parets i el Peñon del Divino darrera d'aquestes.
La zona més popular és una barra rocosa, que divideix la vall principal en dos. A la seva cara sud es succeeixen els sectors d’escalada esportiva sense solució de continuïtat. Les aproximacions són mínimes (màxim 5 minuts) i la roca calcari excel·lent. L’equipament és a base de parabolts ni molt junts ni tampoc per passar por. Amb tots aquests ingredients no és d’estranyar que algunes vies comencin a estar sobadetes, i que la zona estigui plena de guiris (en dos dies no hem sentit ni una paraula amb castellà o català/valencià).
De Sella ens emportem:

• Deja vu: 5, 20m.
• Cartujal: 5+, 22m.
• Cul de Sac: 5+, 36m. Assegurances allunyades.
• Bolt tax: 6a, 16m.
• Anglopithecus Britaniensis: 6a+, 24m.
• Nido de piratas: 6b, 22m. No surt!...faig dos intents al pas clau; el primer acaba amb caiguda i el segon amb peu sobre el parabolt.
• Almorranas salvajes: 4+, 24m. Sobadeta, sobretot al principi.
• Martxa d’ací: 6a, 25m. Fantàstica via de placa vertical. Possiblement la millor que hem fet a Sella. Atlètica i tècnica i amb bones preses. Llàstima que comenci a estar sobada.
• Relleno de crema: 6b, 20m. Passo les cintes al baixar de l’anterior amb algun escacalestric perquè els parabolts allarguen bastant. Surt bé.
• Dingo boingo: 6c, 25m. Planifico una estratègia d’assetjament a aquesta via posant les cintes al baixar del 6b, aquí amb escalestrics a sac ja que les assegurances allarguen molt, sobretot al tram clau. Primer la provo de primer i no l’encadeno, però em surten tots els passos (aprofito per desfer els escalestrics no necessaris). Després d’un descans per dinar la torno a fer de segon i surt bé. Finalment la trono a provar de primer i aquest cop si!

Un escalador anglès a Anglopithecus Britaniensis (6a+)