MONTBRÚ (MOIÀ)

Marc a Carpa Diga'm (6a). A sota, seqüència a la mateixa via.
Aprofitant l’última setmana d’exàmens a la uni , i per tant de dies no lectius, aprofitem aquest dimarts amb en Marc i un col·lega seu, l’Emili per anar a trepar una mica. En principi la idea era anar al Faraó de baix, a Montserrat, però un cop d’ull al cel ens fa canviar els plans. Sembla que com més al nord més serè està, així que decidim anar a Montbrú (Moià).
Ho hem encertat, aquí el dia ha estat radiant.
Montbrú és una escola pionera. Els seus inicis daten de principis del 80. Està clar que els anys no passen en va, ni per les persones, ni per les zones d’escalada; la roca està força polida i l’equipament envellit, però tot i així segueix essent una alternativa vàlida, per quan vols anar a prop i donar-li unes quantes mantxades als braços.
La paret d’escalada és una llarguíssima franja de roca calcària amb una base més tova (arenisca) que fa que l’erosió hagi fet més bé la seva feina en aquesta part inferior, i per tant moltes vies tenen l’entrada desplomada. A mesura que guanyes metres (...no gaires, les vies fan entre 8 i 15 m.) la roca es fa més compacta i plaquera.
Les vies per tant són curtes i explosives, però algunes són força variades, ja que en tan sols 15 metres trobem desplom + diedre + placa.
En quant a l’equipament trobem de tot; des de burins a químics, predominant l’espit i el parabolt. Potser el tema més preocupant són els descuelgues, alguns dels quals deixen molt que desitjar (un parell d’espits + bagues o cable + mallon). Actualment algunes vies estan reequipades, però caldria un reequipament més general de l’escola.
Pel que fa al grau, es fa difícil tenir un criteri, però en general dir que és molt dur. Ja he dit abans que són vies molt antigues i curtes. Si esteu acostumats als temps moderns, podeu sumar tranquil·lament entre mig i un grau a totes les vies.
Malgrat totes aquestes consideracions, Montbrú segueix valen la pena. Entre més d’un centenar de vies, segur que en trobarem moltes del nostre gust, i el lloc és força bonic i tranquil.


No no està al revés,...és l'Emili en ple desplom a Enfila't al Totxo (7a), fotografiat des de peu de via.

Aquest dimarts jo he fet:

Ibiza mix. V+
Capa Diga’m. 6a

6a si fa o no fa. 6a
Grapes i birres. 6a+. Segons la guia Barcelona i alrededores només 6a, segons inscripció a peu de via 6a+ i segons un servidor 6b com a mínim. Podria ser una de les millors vies de la zona si no fós perquè la primera xapa està Can Pixa i la roca bastant polida.

Els Cracs, Marc i Emili, proven i encadenen (algunes al segon intent):

Pròtesi. 6c. Fantàstica via molt variada. En només 15 metres: entrada explosiva, diedre extraplomat i placa de sortida. (Fotos esquerra).

Enfila’t al Totxo. 6c+. Via molt dura per aquest grau. Totalment desplomada fins a la tercera xapa, aleje entre aquesta i la quarta i placa fina final.

El més mínim esforç. 6c. Fina, tècnica i lleugerament desplomada.

Seqüència de l'Emili encadenant Enfila't al Totxo (7a)