21 d’octubre 2012

PRIORITZANT EL PRIORAT


Recordo que fa uns anys, quan estudiava per mestre a la uni, vam fer una activitat d’aquestes tant modernes on per parlar de la nostra personalitat havíem d’escollir un lloc geogràfic de Catalunya amb el qual ens sentíssim identificats. Jo no ho vaig dubtar gens: vaig escollir el Priorat. Els que aneu seguint aquest bloc ja sabreu que almenys un cop a l’any no puc evitar d’anar-hi, tot i que ens queda a més de dues hores de casa. I es clar, un desplaçament tant llarg convida a reservar-se els ponts per aquesta peregrinació anual. El passat “Puente de la Hispanidad” (...perdoneu, és que com a bon mestre començo a fer pràctiques en el bonic art de “españolizar” als lectors) vam prendre la nostra dosis de roca, paisatges i gastronomia prioratenca. Aquest cop ens vam centrar en el Montsant i alguns dels seus sectors més amagats i poc coneguts. Van ser quatre dies gaudits al 100%, tot i que sense encadenaments destacables ja que el nostre estat físic era bastant lamentable: tant la Nesa com jo sortíem dels típics encostipats i grips de torn.

DIVENDRES (12/10/212) – CABACÉS, SECTOR LO PAREDON
Tot i les nostres múltiples visites a aquesta tranquil·la escola, encara no havíem visitat mai aquest sector, que és un dels principals: 29 vies molt ben repartides en el grau (de V+ a 8b) i també en l’estil d’escalada, tot i que predominen les plaques tècniques de foradets, regletes i “patates”. Com passa a la veïna Margalef, a les vies més dures el grau ve donat per entrades explosives en marcats desploms que donen pas a plaques més verticals o fins i tot tombadetes.
Com que fàcil, fàcil, no hi ha res comencem el dia fent un parell de vietes al Totxo dels Bombers (sector Els Tormegals), just al costat d’on saparca el cotxe:

Capitan Trueno (V+) i Cagant llets (V), les dues boniques i sobre bona roca, però la segona amb xapes força lluny per ser una via d’niciació (només 3 en 10 o 12 metres!).
Nesa a Capitan Trueno (V+) i jo a Il Brigadiere Maestri (6b+)

En dos minuts d’aproximació ens plantem ja a Lo Paredon i comencem per:

-Rododèndrom, 6a+, 25m, (***). Bonic, variat i divertit esperonet, que a vegades s’escala pel seu fil, d’altres per la placa de l’esquerra.
-Estimbamatxos, 6b, 25m, (**). Veïna de l’anterior per la placa de l’esquerra. En general més fàcil però amb una entrada força rara i tècnica que li dona el grau.
Estimbamatxos (6b)
-Il Brigadiere Maestri, 6b+, 20m, (***). Placa de forats seguida d’un diedre perfecte. Assegurances llunyet. Molt bona.
-Jo sóc un cabró, V+, 12m, (**). I deu ni do com n’és de cabrona! Plaqueta que es va posant dreta on no regalen res.
-Tinderticks, 6c+, 25m, (***). Puja el grau i això aquí vol dir que toca apretar de valent a les tres primeres xapes: seqüència explosiva, bloquera i amb forats dolorosos on resulta força difícil parar-se a xapar. La placa que segueix a continuació tampoc permet relaxar-se tot i que la dificultat ja minva considerablement. Encadeno al segon intent (al final resultarà l’encadenament més destacable del pont!).

DISSABTE(13/10/12)-LA MORERA DE MONTSANT, SECTOR LA GRALLERA
En realitat seria més correcte parlar de microsectors de La Grallera, ja que la zona està composta de diversos sectorets bastant separats amb 3 o 4 vies a cada un, situats a banda i banda del Grau de la Grallera. L’excepció és el sector 3.5.5 de la Guia del Montsant, on tenim 8 vies. La principal gràcia del lloc és escalar en un indret inèdit, on molt poca gent escala, i gaudir dels paisatges impressionants del Montsant. Aquí destaquen les Agulles del Rei i la Reina.
Però si ens cenyim als aspectes purament escalatoris el sector ens dóna una bona clatellada, sobretot perquè trobem el grau ajustadíssim i les assegurances llunyíssim.

Tal com havíem fet el dia abans, per tal que la Nesa pugui escalar quelcom del seu grau, comencem el dia al proper sector del Grau de l’Agnet (3.6.1 de la guia) on fem La raja d’Ugidus (V+) i Sandrina (V+). Jo les trobo força bones, interessants i exigents pel grau, però cal parar atenció a algun tram de roca ja que es veuen molt poc tocades.
Passem ja al sector principal de La Grallera on fem:

-Aurea, 6a (per mi 6a+), 15m, (**). Curteta però resultona. Comença per una placa tombadeta de forats típica del lloc i acaba amb un bombo força interessant i divertit.
-Papeo, 6a+ (per mi 6b), 17m, (**). Similar a l’anterior, però amb un punt més d’exigència, sobretot a la placa inicial que és més vertical. (foto dreta).
-Aristóteles, 6c+ (per mi 7a/7a+), 20m, (**). El meu projecte del dia, per sort es pot muntar des de l’anterior ja que les assegurances allunyen molt (crec recordar que només hi havia 5 parabolts en 20 metres!). La via és infernal i molt física: una placa desplomada de forats força allunyats i cap d’agraït (o són massa dolorosos, o són massa roms!). Li dono dos intents per orgull, però al primer ja veig ben a les clares que la via em supera.
Aristóteles(6c+)

-Els Ploramiques, 6b (per mi 6c/6c+), (**). Això és el que semblo jo fent aquesta via: un bon ploramiques! Potser esgotat pels dos intents a l’anterior, però en aquesta torno a flipar amb la distància entre xapes i amb lo ajustat del grau. Novament dos intents sense èxit. Feia molt temps que un 6b no em tombava! Això sí, la via és una bona placa vertical de forats i patatetes made in Montsant.
Agulles del Rei i la Reina amb llum de capvespre.

Marxem amb la cua entre cames, però malgrat tot satisfets per haver descobert aquests raconets i pensant que tot el que no va a la llibreta va al bíceps.

DIUMENGE (14/10/12) – SIURANA, SECTORS ESPERÓ PRIMAVERA I VOLTANTS
Fem una pausa de Montsant i canviem els forats i les patates, per les regletes siuranenques. Tinc un objectiu fotut entre sella i sella: la Viagraman (7a) al Sector  El Pati, però està clar que en aquest sector no puc escalfar amb res i la Nesa ni tan sols pot escalar. Així que comencem el recorregut pel sector Can A Prop, on la Nesa escala Kuka (4+) i Kuko (5). Continuem cap a l’Esperó Primavera:

-Marieta de l’ull viu, 6a+, (***). Preciosa  via que combina placa siuranenca amb una fissura bavaresa de les de gaudir de valent. Un tram una mica bloquero a la part superior li dóna un toc de picantor però li trenca una mica la homogeneïtat.
Marieta de l'ull viu (6a+)
-Lamparós toca el dos, 6b+, (**). Placa de continuïtat sobre regletes i fissuretes laterals. La via és força exigent i requereix a parts iguals tècnica i pila.
-Volta i volta, 6c, (*). Segueix majoritàriament una fisura diagonal que en alguns trams es torna cega i que cap al mig té un pas molt llarg i sobat força lleig i desagraït pel meu gust. Ni surt ni m’hi mato gaire...Segueixo pensant en la Viagraman!

Continuem el recorregut i ara parem al Cargol on fem el L1 de la Purgandus populus (6a): una bona placa de regletes en un lloc espectacular.

I ara sí, arribem al Pati i em comencem a venir fantasmes al cap: estic envoltat de lolos que parlen llengües rares provant vies de jo què sé quins graus i que fan servir el “meu projecte” per escalfar...I a sobre comencen a caure gotes! Però porto tot el dia pensant en aquesta via i ara no em rajaré:

-Viagraman , 7a (...diuen que fàcil!), 30m, (*****). 4 xapes intenses d’escalada poc siuranenca amb fissures laterals, i cantos plans et porten al descans somiat; un balconet que et permet seure i recuperar tant com vulguis. I ara sí, comença una placa vertical de continuïtat amb foradets, regletes i alguna bona fissura bavaresa. El tomàquet es concentra en un xapatge poc afortunat (un pam més avall solucionaria el problema) i el pas següent que és el més bloquero de la via. Aquesta seqüència em tomba durant el primer intent, però després de penjar-me per descansar surt bé. Acabo de posar cintes fins a dalt i baixo a descansar una bona estona. Al segon intent me les prometia molt felices, però arribar al descans ja em costa molt més que el primer cop. Ja veig que em faltarà pila per encadenar els 20 metres de via que encara em queden i efectivament la seqüència punyetera em torna a noquejar. Un altre dia serà!

DILLUNS (15/10/12) – MONTSANT, SECTOR CARRASCLET INFERIOR (RACÓ DELS BOIXETS)
A aquest sector li tenia moltes ganes. Qualsevol escalador que hagi anat d’excursió pel Montsant i hagi passat per aquesta zona no haurà pogut evitar pensar : jo aquí hi haig de venir a escalar algun dia! Finalment aquest dia va arribar i tal com prevèiem només l’excursió per arribar al sector ja val molt la pena.
La Serra Major del Montsant. D'esquerra a dreta: Grau de l'Agnet, la Falconera, Barrots/Balcó del Priorat i Racó dels Boixets (el nostre objectiu).
Però és que a més l’escalada també resulta excepcional. Les vies són llargues, ben equipades i amb una roca molt agraïda i generosa en patates i forats menys dolorosos que en altres zones veïnes. L’únic inconvenient és que pillem un dia força fred i ventós i el peu de les vies de la dreta, (les fàcils) sembla una nevera!
-Carrasclet, 6a, 30m, (*****). La més fàcil del repertori. Per fruir de valent i ideal per escalfar, tot i que amb el fred que carda la Nesa hi queda més aviat congelada!
-Diedro, 6b, 25m, (***). Ens movem cap a l’esquerra buscant el solet i fem aquesta altra clàssica del sector. El nom ja ho diu tot. Molt bona i millor roca del que aparenta des de baix.
-Fa goig, 6c+, 25m, (*****). Potser la via equipada amb més alegria del sector (només té 8 químics, quan les seves veïnes en la mateixa llargada en tenen 12 o 13). Per sort es pot equipar al baixar de l’anterior i m’hi poso algun “escalèxtric”. La via és una placa lleugerament desplomada farcida de bons forats...Pura pila i vista per endevinar quins són els millors. Alguna de les dues coses (...o les dues) em fallen i no encadeno!
-Xino-xano (o això crec, ja que costa bastant identificar les vies en aquest tram de paret), 6a+, 30m, (***). Similar a la Carrasclet, però bastant més exigent, sobretot la primera meitat.
En Jon, un company basc, gaudint de valent amb un dels molts 7as del sector.

Decidim posar fi a la jornada tot fent el retorn pel Grau del Carrasclet, el Balcó del Priorat i el Grau dels Barrots, segurament una de les millors excursions que es pot fer al nostre país, que encara resulta més espectacular amb les llums del capvespre...Això sí: no apte per gent que pateixi vertigen! 

7 comentaris:

Fernando ha dit...

Asi que Lo Paredon,... eres un copión.
La Viagraman está regalada como 7a, pero e paso de arriba es cabrón, cabrón...

Noz vemoz

Ivan - Factordos ha dit...

Ei! Quin tour pel Priorat més maco! Molt bon criteri a l'hora d'escollir els sectors. Tinc una estima especial pel Grau del Carrasclet encara que només hi he escalat un cop. Lloc espectacular i bones vies. Si a això li afegeixes l'aproximació i l'excursió que vau fer de retorn queda un dia perfecte!
Sobre la Viagraman... Consultant les actualitzacions de la guia de Siurana a Cornudella ara li donen 6c+. Jo ni idea que ni l'he provat eh? Jeje!! Salut!!

JMC ha dit...

Ei Pietro, uns dias abans vaig estar amb el Jortx i l'Ivan també a Siurana i vam provar la Viagraman, em va surtir al segon pegue del dia, una virguería de vía. I aixó de que es un 7a regalat, a mi no em va semblar pas i al colega de l'Ivan li va semblar més difícil que la de la seva esquerra, para gustos los colores. Te una secció técnica que et fa suar de valent.
De totes maneres es un rutón.

Salut bou

Pietro ha dit...

Fernando: No fotis que tu també vas estar per Lo Paredon durant el pont?
Respecte la Viagraman, tal com diu en JMC, jo no la vaig trobar pas regalada (...clar que jo vaig tan apurat en aquests graus que mai trobo cap 7a regalat, jejeje). És veritat que té fama de ser un 7a assequible i de fet, tal com diu l'Ivan, a les actualitzacions que corren pels bars de Cornudella ja l'han rebaixat a 6c+. Però vaja, en qualsevol cas un viot!

Jaumegrimp ha dit...

Molt bones fotos i bona feina, per estar griposos encara vau treballar prou!

Fernando ha dit...

No, estuve a principio de mes. Pero como voy distribuyendo las entradas para darles un poco de respiro entre unas y otras, aún no se ha publicado.
Pero si, fue en Lo Paredon.

Pietro ha dit...

Gràcies Jaume!