02 de novembre 2011

MÉS SIURANA

En els moments que estic escrivint aquestes línies hauríem d’estar a Tailàndia, però les descomunals inundacions que han afectat el país ens han fet retardar el viatge i finalment aquest pont de Tot Sants hem decidit continuar el nostre intensiu siuranenc, que vam començar el passat pont del Pilar. La veritat és que s’ha notat que aquest pont el tenia tothom perquè la zona estava a tope. I malauradament molta gent té el mal costum d’estudiar-se poc la guia i fa allò de “ovejas bobas donde va una van todas”. No acabo d’entendre la penya (fins i tot grups de 10!) que aterrissa en un sector completament saturat i tot i portar la guia a les mans decideix quedar-se allà quan pels voltants tenen altres sectors amb més o menys els mateixos graus i molta menys gent. Tampoc entenc que grups molt nombrosos que van en plan curset trïin un sector on només hi ha dos quarts i la resta de 6a en amunt...però vaja, que hi farem, la solució és ben fàcil: sempre ens podem moure nosaltres, tot i que fa ràbia quan has matinat i has sigut el primer en arribar al sector.

Dia 1 (30/10/2011): CA L’ORRO

Aquest sector és el clar exemple del que acabo de dir. Mentre a Can Paràsit, just a sota a només 5 minutets, hi havia overbooking, aquí vam estar sols. Aquest és un sector relativament nou, equipat majoritàriament el 2006, i en una segona fase el 2010/2011. Unes 25 vies amb força varietat de graus entre el V i el 7a+. Escalada, en general, poc siuranenca, amb moltes fissures, cantos plans i roca poc adherent en alguns trams. Això sí, pel que fa a grau colladet i alegria entre assegurances sí que segueix els “standards siuranencs”. Podríem dir que aquest no és el nostre dia, ni de la Nesa ni el meu; ella no pot ni amb un IV+ (que sembla bastant punyetero, tot sigui dit!) i jo no passo del 6b.

-El belluguet, 6a, 18m, (**). No està malament però és rareta i molt tècnica, amb força passos de fe i bon balanç de pesos.

-Estigues quiet, 6b, 15m, (***). Més lògica, menys tècnica, però més exigent físicament.

-Techulitis, 6b, 15m, (**). Aprofito que la Nesa està provant les vies fàcils del sector per provar aquesta variant de sortida de la Techofobia. Moviments guapos però línia molt forçada i poc lògica.

Nesa a Tranqui tronqui (IV+)

-Techofobia, V+, 15m, (**). Força interessant i variada pel grau, però té un últim xapatge bastant fotut si no tens molta envergadura. Com que la Nesa no pot hi pujo jo i déu ni do com em costa!

- 6a nou a l’esquerra de la Calé, (*). Em poso primer a la Calé (6c) i a la tercera xapa decideixo baixar-me’n; massa alegria entre xapes, massa cantos roms i massa líquen a la roca pel meu gust. Ja que estic per allí li foto per aquesta i resulta un fracàs; feia molts anys que no pringava tant en un 6a. Festival de roms, líquens i “sortides de la piscina”. Súper tècnica i súper de fe.

-El trio calavera, 6b, 12m, (***). Trec el ventre de penes en aquesta atraient línia. Viot, per la seva situació, pels seus moviments i per la seva roca. Llàstima que sigui tant curta.

Aprofito per comentar altres novetats del sector:

- Dos 6bs entre la 14 i la 15 de la nova guia.

- El 6a abans comentat, un 6b i un 6c a la dreta de la Calé.

Dia 2 (31/10/2011): CAN PARÀSIT

Un altre sector de nova fornada (2010), tot i que hi ha un parell de vies del “Chapi” del 1986. Malauradament crec que aquest sector morirà d’èxit. Overbooking total tant el dia anterior com aquest. Per anar-hi passem per sota Can Marges de Dalt i en veure la línia no puc evitar fotre-li un “tiento” a:

-El tiempo se ha reído de los que no han venido, 6c, 18m, (***). La veritat és que no és la millor via per començar, ja que té un inici molt explosiu, però no m’hi puc resistir. Viot: primer terç regletero i potent, segon terç: com dirien els anglesos “a juggy parade” o en català profund “festival de cantos i foradots” i últim terç: bavaresa d’escàndol. Vaja, una joia! Llàstima que estigui tant sobada. Em calen dos pegues per encadenar.

El tiempo se ha reído de los que no han venido (6c)

Ara sí, arribem a Can Paràsit:

-Rasputin, 6a, 20m, (**). Punyetero i força tècnic, però guapa.

-Ateva, 6a+, 22m, (***). Viot, amb un final molt espectacular per un esperonet aeri. Primera xapa molt alta.

-La mala reputación, 6b+, 22m, (*). El sector està a petar i si vull fer més grau només queda aquesta lliure. Resulta un fracàs. Té una part final de diedre-xemeneia molt rara, on la paret t’escup enfora constantment. Normalment aquestes vies se’m donen bé, però en aquesta agonitzo de mala manera i fins i tot haig d’utilitzar un estrep per arribar a un seguro.

-Kagarro malabada, 6b+, 20m, (***). Segueix ocupada però els “okupes” me la deixen provar en tope-rope, i sort, perquè és bastant dura. La primera part segueix una fissura diagonal bastant cega i roma i la segona meitat és un desplom amb bon canto però força tècnic ja que molt d’aquest canto és lateral.

- La viuda negra, 6a, 16m, (**). Una mica frustrat pel fracàs a La mala reputación i pel que m’està costant encadenar grau aquests dos dies baixo les pretensions i em poso en aquesta via que està lliure. Bona via que combina a la perfecció la tècnica i la força.

-La marabunta, 6a+, 16m, (***). Festival de cantos on l’únic que fa falta és una mica de pila i decisió.

- El caganer del ruc, 7a, 18m, (***). Ara les tornes han canviat; els dos 6as anteriors m’han animat i decideixo provar aquest 7a assequible segons la guia. La via és siuranenca 100%; regletes i foratdets dolorosos. Al primer pegue la monto descansant a cada xapatge i amb alguna ajuda de l’antena. El segon li foto en tope-rope i gairebé a l’sprint perquè s’està fent fosc! No ho sé, potser sí que és assequible; pel tute que porto surt força bé, però ja no hi ha temps ni forces per un tercer pegue.

Dia 3 (01/11/11): CAN SUMERA + CAN MAQUIS + GRAU DELS MASSETS BAIX

Comencem el dia a un altre sector de nova fornada. Tant nou, que la part esquerra hi ha tot un sub-sector nou amb 13 vies que no surten a la guia, Can Maquis sembla ser que es diu. Adjunto ressenya:

En total 35 vies, de les quals 22 entre el 6a i el 7a, vaja sobre el paper un paradís per mi. Però a l’hora de la veritat el sector no m’ha acabat d’agradar: roca excessivament abrasiva i recoberta de líquen/terra i vies amb seccions bloqueres concentrades generalment al principi. Molts d’aquests passos superen amb escreix el grau proposat per la via, encara que després sigui fàcil.

-Via 13, V+, 15m, (**). Molt generosament li poso dues estrelles. Ramposa i amb passos fins i estranys sobre “paper de vidre liquenós”. Sort d’algun forat i regleta típics siuranencs que arreglen el tema.

-Via 12, 6a, 15m, (**). Idem.

-Via 6, 6b, 18m, (**). Placa de regletes i foradets

-D’equitllevis, 6b, 27m, (**). Una via llarga, variada, amb tot tipus de passos i preses, llàstima un cop més del tacte dolorós i sobretot liquenós de la roca. Si no fos per això podria ser un “viot”.

Una mica fart de la roca d’aquest sector decidim traslladar-nos al proper Grau dels Massets de Baix. Aquest sí un sector espectacular, on l'única pega és que no hi ha res fàcil.

Un escalador a la clàssica i estètica "Cenar, beber, emborrachar-se, vomitar..."(6c)

-Happy sixties, 6c, 25m, (*****). Viot. Entrada potent i regletera que quan l'acabes et penses que ja tens la via a la butxaca, i no! Queden 15 metres de fissureta punyetera, amb cantos laterals i alguns plans i per acabar un desplomet final. Tot amenitzat amb unes excursionetes d'uns 4 metres entre xapes. A poques vies m'he sentit tant satisfet i alleujat en arribar a la cadena!

-Bombero furgonetero, 6a, 20m, (**). Bona via que ressegueix un estètic esperonet. Les dificultats físiques i tècniques es concentren a la primera meitat. Després arriben les dificultats mentals, perquè l'alegria entre xapes torna a ser considerable a la part final!

-L'esbudellador, 7a, 20m, (**). Nova via marcada com a projecte (nº2) a la guia. Placa vertical de regletes i foradets minúsculs. Li faig un tope-rope sota la pluja bastant patètic, per recuperar una cinta de la R. anterior on no havia aconseguit arribar la Nesa.

En resum, Siurana m'està començant a enganxar, tot i que aquesta vegada ha costat bastant encadenar coses destacables, però ja se sap: tot el que no va a la llibreta va al múscul!

Un amiguet que ens va acompanyar una bona estona.

5 comentaris:

Xavi ha dit...

Molt bé Pere! un altre bon article. Al final saps quines dates marxareu a Tailàndia? (era per veure si coincidim o no per la trobada d'escaladors).

JMC ha dit...

Ei Pere, yo también estuve en Siurana esas fechas, lástima no habernos cruzado.
Que suerte, pudiste probar la del tiempo se ha reido de los que no han venido, a mí me hubiese gustado pero preveiendo masificación ni me acerqué, el tiempo que tardas en calentar en algún 6a ya la ocupa alguien.
Yo también sufrí la masificación, de hecho no pude ni probar mi project, pero aún así Siurana mola mucho.

Salut bou

lo company del Mus ha dit...

no es que me molesti, pero ja es la 2ª vegada que veig el nom de "chapis" cuan es solo. CHAPI, bon article i bones escalades. salut

Pietro ha dit...

Hola Xavi: gràcies, ja ho veus estic una mica plasta amb Siurana, jejeje. En principi marxem el 23 de novembre.
Jose: Sí llàstima! A quins sectors vas estar? La El tiempo se ha reído diría que jo m'hi vaig posar a les 9:30 quan encara no hi havia ningú i evidentment sense escalfar, però és que vaig pensar el mateix que tu "o mi foto ara o ja me'n puc oblidar".
Company Chapi: Tens tota la raó, ja ho he rectificat, i la veritat és que no se perquè vaig posar Chapis quan sé de sobra que és sense S.

Jaumegrimp ha dit...

Ep parella! us fèia de vacances, però quan vaig veure per la TV que anàven amb aigua fins el coll ja m'ho vaig suposar!! però veig que heu aprofitat prou el temps!!