14 d’octubre 2011

PER FI SIURANA A FONS


SIU-RA-NA…fa uns anyets aquest nom em posava els pèls de punta. Tot i el seu renom mundial, per mi aquesta escola resultava inabastable. Les poques vies fàcils que havia provat, o estaven molt sobades (Can Marges i Can Melafots) o tenien les assegurances molt allunyades. Entre aquestes primeres visites, fa més de 15 anys, i avui el meu únic bagatge a Siurana eren un parell de dies al Grau dels Massets.

El recentment reformat i reinagurat Refugi Ciríac Bonet.

Afortunadament jo he millorat com escalador i Siurana ha crescut exponencialment. Actualment 60 sectors i més de 1200 vies ofereixen possibilitats a pràcticament tothom. Malgrat tot, crec que Siurana i els seus equipadors han sabut conservar la seva aureola d’escola exigent; el grau està colladet (...però no ofega!) i les assegurances t’obliguen sempre a escalar i anar bé de coco.

Aquest pont del Pilar (...sí ho sento, alguns privilegiats teníem pont! jejeje) hem començat a posar remei a la nostra ignorància siuranenca. Han estat 4 dies d’escalada molt ben aprofitats, i si no els hem exprimit més ha estat per culpa del mal de dits i de la calor. Aquest últim factor ens ha condicionat molt, tant en el grau màxim assolit, com en la tria de sectors:

DIA 1 (09/10/2011): L’HERBOLARI


Aquest és un dels sectors que més ha crescut els darrers anys. Accés i peu de via molt còmodes, roca excel·lent i 20 vies entre el V+ i el 7c+. M’atreviria a qualificar-lo com a sector imprescindible si ens movem entre el 6a i el 7a, i malgrat tot encara no és gaire freqüentat. Aquí fem:

-Azukiki, 6a, 20m (***). Bona via de placa amb un començament força atlètic. Compleix bé la funció d’escalfament.

-DJ. Pallús, 6a+, 25m (***). Més llarga i variada que l’anterior. Placa d’anar-s’ho mirant. Començament una mica expo, ja que cal fer un flanqueig a la dreta quedant sobre un vuit d’uns 10 metres abans de xapar la primera.

-Via del Paquín, 6b+, 25m (**). Bona via de placa i regletes amb una secció sensiblement més dura i bloquera, coincidint amb la superació d’un sostret.

-Via 12 (de la nova guia), 6a, 20m (***). Llarga via de placa molt disfrutona.

-Romaní, 6b, 20m (**). Més del mateix, però aquesta té alguns passos força fins. Començament per un arbre i primera xapa molt alta.

-Aquí hi ha marro, 6c (6c+ a la guia del Toni Arbonés) (*****). Fantàstica via de placa vertical de regletes i foradets, amb una traca final apoteòsica: els millors forats arriben quan més els necessites. Molt tècnica. Viot!

Apurant les últimes llums a l'Herbolari amb la lluna sobre Siuranella sud.

DIA 2 (10/10/2011): CORRAL NOU

Sector ja força conegut i concorregut malgrat ser bastant nou (es va començar a equipar el 2003 i ampliat en una segona fase el 2008). En realitat estem parlant de varis subsectors que ofereixen gran varietat d’estils i graus. Difícilment no hi trobarem el que busquem. Algun inconvenient? Doncs per nosaltres va ser la calor, ja que fins ben entrada la tarda no vam rebre l’ombra. Ens vam centrar en el sector “El Ditot”:

El Ditot i a la via Gurú (6b+).

-Delirium, 6a, 25m (***). Una via força llarga, divertida i variada, amb tot tipus de cantos, però sempre bons. Requereix alguna tibadeta considerable de laterals. Bona per escalfar.

-Faktoria, 6a+, 25m (*). Aquesta m’agafa desprevingut i poc concentrat i de cop i volta em veig pillat en un pas de bloc que no m’he mitrat bé...em penjo!. No m’ha agradat, l’he trobat discontínua , bloquera i dura pel grau.

-Pitxuti 4, 6b, 25m (**). Una via “rareta” però força bona. Abunden els cantos plans i les regletes romes. Al lloro amb algun flanqueig i algun “aleje”.

-Am nyam nyam, V+, 18m (**). A la Nesa se li entravessa i em toca pujar a mi. Ressegueix una fissura i déu n’hi do com s’ha d’apretar pel grau.

-Gurú, 6b+, 32m (*****). 32 metres de viot de dalt a baix! Variada,tècnica i exigent, tant mentalment com físicament. Arribada a la R. molt tensa, ja que quan més fos vas més allarga el xapatge...Personalment em vaig jugar la volada del segle, però és que quan la darrera xapa et queda 3 metres per sota els peus i vas amb la reserva no tens més remei. Va sortir bé la jugada!

-Gradient, 6c, 18m (**). Aquesta via es troba al subsector “Corralet”. Un sectoret completament penjat, on només començar les vies ja et trobes amb el cul a l’aire. La via és molt espectacular, però la trobo duríssima pel grau. M’arrossego de xapa a xapa!

DIA 3 (11/10/2011): SIURANELLA

Probablement la zona més de moda actualment a Siurana, i no és d’estranyar: són metres i metres de balconades amb tàpies de fins a 80 metres. Centenars de vies espectaculars, això sí: res fàcil!

Espectacular i còmode peu de via de la Siuranella Central, amb l'Herbolari al fons.

Nosaltres comencem per Siuranella Central, perquè segons la nova guia, les vies de l’esquerra tenen ombra fins al migdia. La veritat és que arribem a les 10:30 i la majoria ja estan al sol. Per sort bufa ventet i encara podem fer un parell de vies:

-Arròs de llamàntol, 6a, 35m (***). Llarguíssim diedre fissurat, que exigeix tècnica i destresa en el tema. En cas contrari es pot convertir en un autèntic “via crucis”.

-Festa major del 78 (L1), 6a, 25m (**). Primer llarg d’una clàssica del 1978 que encara conserva una roca súper adherent.

Al migdia decidim canviar a Siuranella Est buscant l’ombra. Un altre sector imprescindible si escalem per sobre del 6b:

-Border Line, 6c, 30m (***). Segons la nova guia és una via assequible en el seu grau. La veritat és que jo l’haig de lluitar a mort, però per sort té un bon repòs a la meitat que cal aprofitar. Molt bona, festival de regletes i foradets.

-Mucho Papito, 6b, 20m (***). Relaxat i content per l’èxit anterior em poso en aquesta per acabar el dia tranquil·lament i acabo penjant-me en un pas on m’equivoco de banda. Els tres dies a Siurana i la calor comencen a passar factura: tant a la Nesa com a mi ens fan molt mal els dits.

Siuranella Est i a la via Mucho Papito (6b) d'aquest sector.

Un escalador fent una cursa contra el sol a la via Crosta pànic (7a+) del Pati...Va perdre!

DIA 4 (12/11/2011): ESPERÓ PRIMAVERA I L’APARADOR

El Pati + El Cargol + Esperó Primavera.

Avui ens acompanyen la Gemma i el Pol que han baixat des de Sabadell. Comencem el dia a l’arxipopular Esperó Primavera aprofitant la fresca matutina. Vaig directament al gra i faig:

-Penitenciagite, 6b, 20m, (**). Comparteix entrada amb la via més fàcil del lloc (Primavera V+) i potser per això està força polida de peus. Després s’arregla i esdevé una bona placa siuranenca amb un pas difícil de llegir a vista per superar un bombet final (no sé si donar les gràcies o cagar-me amb qui va deixar la cleca delatora!).

-Berberechín fibrao, 6b+, 22m (**). Entrada tensa i atlètica fins la quarta xapa i després tràmit fins la cadena.

El sol ja apreta i canviem a l’Aparador que està a rebentar de gent fugint de la calor!

Gemma a la via CAB (6a) de l'Aparador.

-Les dos cosines, V+, 15 m (**). És un dels cinquens que més ha agradat a la Nesa. Regletera i roca menys abrasiva (típica de cara nord). Força expo però per fer-la com a via d’iniciació (només 4 parabolts en 15 metres!)

-Gatzara, 6c, 25m (***). Via siuranenca per antonomàsia: placa súper tècnica farcida de miniregletes que només té un inconvenient per no ser un viot: comença a estar polida de peus.

La Gemma i un servidor a la via Tres de deu (6c).

-Tres de deu, 6c, 18m (***). Aquesta veïna de l’anterior no s’assembla de res (excepte en el sobament de peus). Comença molt potent i atlètica i acaba ajaguda i regletera. Encara no sé ben bé com un peu em va relliscar i vaig fer la voladeta inesperada de l’stage.

Retornem a la cara est de l’Esperó Primavera i fem:

-Records oblidats (L1), 6b, 22m (***). Placa siuranenca de regletes i forats bastant bons excepte un parell de passos més fins i tècnics. És increïble lo bona que es manté la roca tot i els 20 anyets de la via.

-Kataplax, 6c+, 22m (***). Tant la Gemma com jo fracassem en aquest festival de verticalitat i miniregletes que ens sembla 7a com a mínim. Jo podria tenir l’excusa de que no em sento els dits, però la Gemma ve fresca de Sabadell i bastant més sobrada de grau que jo i també la troba inhumana....potser no hem enganxat la seqüència correcta?

Pol a Primera línia (6a) i Gemma a Kataplax (6c+).

Bé, i fins aquí la “parrafada siuranera”...no havia fet cap post de la “millor escola del món” però per ser el primer m’he quedat a gust eeee!...li devíem a la Reina Mora...o era la Reina Regleta?

Trobada de gegants a Siurana.

11 comentaris:

Ivan - Factordos ha dit...

Us vau quedar a gust no? Un pont ben aprofitat. I vau saber escollir bé els sectors. Llàstima d'aquesta calor que no acaba de marxar.
Alguna de les vies que vas fer les tinc pendents i amb ganes de tatxar. Esperaré al fred per quedar-me de segons quines regletes.
Salut i roca!

Txupi ha dit...

Quina marato siuranenca, segur que vau gaudir de valent, aquest hivern he pogut trepar a casi tots els sectors que has visitat i en tinc molts bons records, al Ditot la via Am nyam nyam, te guasa el cinque i la Gurú espectacular, a l'Espero Primavera quan tornis, que segur ho faras, no deixis de probar Marieta de l'ull viu 6a+ i Tant se'n fot 6b dues joies.
Hem sento identificat amb tu quan dius que avans per visitar Siurana t'ho avies de pensar, per la dificultat, grau apretadet i els alejes, pero ara les coses han canviat i molts del nous sector et deixen gaudir. Felicitats per la marato i no ens deixis tant de temps entre entrades al blog, que els que et seguim, trobem a faltar les aventurilles verticals d'en Groinket, je,je,je, ;o)

Salut bow !!!

Xavi ha dit...

Ei Pere, quin reportatge més bo. Serà la meva referència per quan torni a baixar algun dia a Siurana.

Pietro ha dit...

Ivan: La veritat és que tu tens bona part de culpa de que encertés els sectors: els teus múltiples posts de Siurana em van anar de conya! Ja estic impacient per catar sectors que la calor no ens va deixar (Can Paràssit, Ca l'Orro, Can sumera&Can Maquis,...)
Txupi: M'anoto les recomanacions i de fet ja les savia perquè també havia llegit els teus posts, jejeje. Respecte lo abandonat que tinc el blog, ja parlaré amb en Groinket per solucionar aquest tema, jejeje.
Xavi: Gràcies, lo poc que curra el Groinket procurem que tingui un mínim de qualitat, jejeje...prenem exemple d'un tal AltUrgell ;) Per cert com teniu el tema "quedada d'escladaors veterans"?

Salut i roca a tots!

Jaumegrimp ha dit...

Ep Pere i Nesa, amb el bloc tan aturat pensava que encara us durava el relax de le silles gregues!! però veig que continueu fotent-li canya.
Us heu posat al dia a Siurana i amb nota.

Gemma ha dit...

Sort de l'allaaaaaaaaaaaaaaaargo que em vas posar al Kataplax, que si no no passo :(
Siurana no para de créixer i de créixer. Nosaltres hi tornarem pel pont del desembre!

Pietro ha dit...

Jaume: res de relax, el que passa és que cada cop estic menys motivat per escriure. Només em motivo quan fem alguna estada d'aquestes a algun lloc interessant o quan visitem sectors nous.
Gemma: ho veus que bé que va portar unes quantes cintes llaaaargues ;)
Naltros segurament també tornarem pel pont del desembre. Crec que t'ho vaig dir malament; també fem el pont el dia 9.

JMC ha dit...

Ei crack, Siurana mai et decepciona :)
Et va faltar provar Viagraman (7a), un viote de 30 metracos.
A lo millor ens veiem, jo també tinc pensat fer-li unes quantes visites a aquesta escola que cada cop m'agrada més.

Salut bou

Xavi ha dit...

Ei Pere això d'escaladors veterans sona una mica a trobada de iaius! En principi ho hem endarrerit pel 27 de novembre (pel pont de finals d'octubre no li anava bé a molta gent). Us va bé o encara estareu fora? (és que costa una mica trobar dates que li vagin bé a tothom.

Gemma ha dit...

Ole!!! Genial, així coincidirem :)
Quina sort!
Nosaltres hi anirem del 8 al 11 de desembre.

Pietro ha dit...

Ei Jose, ja he anat llegint que li estàs fotent un "acoso y derribo" a la Viagraman...me l'apunto, però em sembla que jo no seré tant persistent com tu, jejeje. Quan vaig a un lloc tipus Siurana, prefereixo escalar quan més vies millor i visitar el màxim nombre de sectors. Lo "d'assetjar" vies ho deixo pels llocs on m'és més fàcil anar. Però segur que algun dia li foto algun pegue a la Viagraman.Potser el truc per encadenar-lo és fotres una pastilleta de Viagra ;)
Xavi: tens tota la raó sona a iaius, però és que en el tema de l'esport quna passes dels 30-35 que et califiquen de veterà,... a mi tampoc m'agrada; diguem-na "trobada d'escaladors experimentats". Sí, aquest dia ja haurem tornat, així que potser ens apuntem!