Aquest diumenge no hem sigut gaire originals. De fet el pla inicial era anar al sector Les Campanilles de
Al final vam optar per Can Simiro a Arbolí. Aquest és un dels sectors pioners d’aquesta escola i si això li sumem la curta i còmode aproximació és fàcil deduir el principal inconvenient que té: el sobament de les vies. Malgrat tot el sector té alguna joia que cal tenir al currículum friki. Especialment li tenia moltes ganes a dues vies: Esperó i Allegro ma non troppo.
Bermu i Pietro a Esperó (6b+/6c)
Vam ser els habituals: Pol, Gemma, Nesa i a mitja tarda van aparèixer en Bermu i
-Esperó, 6b+/6c, 25m, (***). Començo directament amb un dels objectius del dia. Hauria preferit escalfar en alguna cosa més fàcil, però és que no hi ha res més! És una bona via, però tampoc excepcional. Escalada d’anar fent fins a un “crux” a la part superior on cal apretar de valent sobre nyapetes petites i relliscoses tant per mans com per peus. Segurament la fama li ve per la seva estètica posició que la fa molt fotogènica.
Seqüència d'en Bermu a Esperó (6b+/6c)
-Matèria satànica marina, 6b/6b+, 15m, (**). Curta i atlètica, força diferent a les veïnes que són més plaqueres i fines. Aquesta supera un pronunciat desplom amb bon canto. Atenció a l’excursioneta per arribar a l’última xapa!
Fem un parèntesi de vies dures i anem a l’extrem dret on
Pol a En Braulies (V) i Nesa a Esperó (6b+/6c)
-Allegro ma non troppo, 6c, 25m, (***). Característiques molt similars a Esperó. Placa vertical i tècnica amb un pas a la meitat força més difícil que la resta. L’entrada també té la seva gràcia. Personalment vaig utilitzar l’arbret que hi ha.
-A qui ejacula, Déu ajuda, 6c+/7a, 25m, (**). La fem amb tope rope. Novament placa amb un “crux” a la meitat. Aquí però l’entrada és inhumana. Dedueixo que es pot resoldre amb un superllançament, però ni
Seqüències de la Gemma i meva a Allegro ma non troppo (6c)
5 comentaris:
Eiiii bona trobada i felicitats per les fotos, al final vaig fer l entrada directa del 7a i no es necesari un llençament, te truco...agafes una invertida amb dreta i el peu esquerra en una rampeta marcada de goma de gat sobadeta que rellisca i en estatic i mantenint el bloqueix entre la cama i el braç arribes en static al canto bo, jejeje es una via de truco. Molt bona, al final el cap de setmana va acabar be, metres i bona companyia ens veiem per la roca.
La aproximación a Las Campanillas es de media hora. La vuelta se hace larga.
Y si, si ha llovido... las paredes no sé, pero el torrente de acceso estaría lleno de agua.
S2
Ep!
Ja vau fer bé en no anar a Les Campanilles. Segur que la canal de baixada anava a tope d'aigua!
El diumenge no ens vam trobar de casualitat. Vam estar a punt d'anar a Can Simiro. Veig que vas fer els deures i et vas apuntar dues clàssiques del sector. Jo Esperó i Allegro ma non troppo les tinc com a projectes. La segona encara no l'he provat però la primera ja se m'ha ressistit en 3 pegues. A mi em té enganxat. És una via molt estètica.
A veure si coincidim algun dia! ;)
Aquestes escoles antigues sempre guarden algun tresor amagat... Només per aquestes vies val la pena la visita!
I el sector de l'esquerra també es mereix una segona visita ;)
Sí, més que la llargada de l'aproximació el que ens va fer por va ser això que dieu de la canal d'accés ja que l'Ivan havia explicat en un post de la setmana passada que en cas de pluges recents podia ser problemàtica (un clar exemple de la utilitat dels vostres blogs, jejeje).
Ivan: A tope amb les dues clàssiques, són molt semblants i per mi el principal problema és que els passos clau estan una mica sobats i això et resta confiança i et fa dubtar, però la veritat és que jo no vaig relliscar.
Bermu: Bé, suposo que tens raó a mitges: té truco però també deus haver d'estar fort com el vinagre per aguantar aquest bloqueig que dius, jejeje.
Publica un comentari a l'entrada