07 de juliol 2009

PATACADA A MONT-RAL

La relació que tinc amb aquesta vella escola tarragonina la podríem qualificar d’amor i odi. Amor perquè aquí vaig realitzar algunes de les meves primeres escalades amb els companys de la U.E. de Sabadell i tinc molt bon record d’aquelles sortides. El laberint de parets i agulles que emergien d’entre espessos boscos de pi i alzina em tenien captivat. Odi perquè en les meves últimes visites no hi he encadenat res de bo i aquell laberint de roques que tant m’agradava cada vegada se’m fa més pesat quan vull canviar de sector. A més cada cop m’agrada menys la roca de Mont-ral, un calcari molt abrasiu i amb infinits foradets i punxetes molt doloroses per les mans. Curiosament, tot i aquesta complexa textura, els passos de peus obligats ja estan molt polits. Si a això li sumem graus molt ajustats a alguns sectors el resultat és un còctel explosiu que pot fer estralls en la nostra moral.
Això, més o menys és el que ens va passar el passat diumenge a la Gemma i el Pol, el Marc R. i la Nesa. També debuta a la colla en Pere F., un company de la Gemma que ha passat a engrandir la llista de Peres escaladors que conec!...curiós que havent-hi tan pocs Peres n’hi hagi tants d’escaladors. Serà que Pere ve de pedra en llatí?


Gemma a Mala Vida (6a+) i Marc a La pastera del dimoni (6a+). Pere F. a la mateixa via.

Amb la Nesa parem al sector Terranegra, on ella pot fer un parell de vietes de primera: L’il·luminat i El tio lila, dos IV+ de 3 xapes.

Seguim cap a l’Arrepenjada i l’Esperó N.O. on provo:

-Si plou fas grau, 6a+, 22m, (**). Va sortint fins al final on hi ha un pas que se’ns entravessa a tots els que la provem (Pol, Marc i jo mateix). Sospitós que tres persones amb el 6b consolidat pringuin al mateix punt!

-Yu-yu, 6a+, 12m, (*). Un altre 6a+ que “se las trae”. Vertical o desplomadeta, amb passos “regleteros”, “nyaperos”, llargs i a sobre sobats. Tampoc encadeno.

-Ta, 6b+, 12m, (**). Mateixa tònica que l’anterior, però més desplomada i potser amb més canto. Després dels “èxits” anteriors m’hi poso en tope-rope i ni així encadeno. Malgrat tot no la veig gaire més difícil que les seves predecessores.

-La Pandilla, V+, 18m, (**). La Nesa fa estona que no escala i jo necessito encadenar alguna cosa! Així que ens posem en aquesta via. Tampoc li quedarien malament un o dos plusos més!

-La pastera del dimoni, 6a+, 18m, (**). Bona via, amb un pas força explosiu a la meitat. Per fi surt alguna cosa amb cara i ulls.

-El bloqueig del guaje, 6b, 21m, (**). Un altre regalet montralenc en forma de passos explosius sobre forats i regletes doloroses. Ja n’estic fart, no m’ho estic passant gens bé així que després d’arribar a dalt d’aquesta via amb penes i treballs decidim plegar.


Pol a Si plou fas grau (6a+) i Gemma a Ta (6b+)

S’ha de dir a favor de Mont-ral que he escalat a d’altres sectors on els graus són molt més “normals” i la roca menys dolorosa com per exemple El Riu i els Gegants per davant, ambdós amb llargues i bones vies. Un altre punt a favor és la multitud d’orientacions que possibiliten trobar ombra tot el dia. I finalment també tenim a tocar el riu Glorieta que és ideal per banyar-se.

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Renoi Pere, et veig enfadat amb Mont-Ral eh? això de l'escalada és tan ingrat! El Marc és el Ribas? el perillós? si és així dóna-li records, fa molts anys vaig anar amb ell a fer la Ven-suri-Ven, aleshores jo tan sols vaig fer el darrer llarg de primer, aquest diumenge m'he tret l'espina, que ja tocava! Bones vacances, per on parareu?
Jo com sempre al campament, que anirem a Picos i vull fer el Naranjo.

PGB ha dit...

Eps Pere! Un altre per la col·lecció! Que bé! :)

A Terranegra no he provat mai les vies que va fer la Nesa, però són molt recomanables els dos primers V's que et trobes. Llargs i macos d'escalar.

A l'Arrepenjada el tipus d'escalada m'agrada bastant. La pastera em va quedar pendent el penúltim cop i l'últim cop que vaig anar-hi va sortir-me la de la seva esquerra en top-rope. La pandilla també la vaig trobar dura pel grau, 6a li quedaria millor i més comparant amb altres 6a's de Terranegra, com la "Yes fatu o faiste". Els 6b's no els he provat... el proper cop! ;)

De la Si plou fas grau em va semblar 6b l'últim cop que la vaig provar. Aquell pas és recabró!

A vosaltres us molarien més la Rèquiem per un volvo, la Calipso... ;)

Gemma ha dit...

Patacada a mitges, eh? Que també vam fer coses guapes! A més, vam estar fresquets tot el dia, que ara a l'estiu costa d'aconseguir :)

És curiós això dels Peres i l'escalada, no havia pensat que pogués ser pel nom en llatí, je je je...

Pietro ha dit...

Jaume: Sí el Marc és el Perillós. Bona eh la Cerdà-Riera! jo també en guardo un bon record. Nosaltres anirem a la Vall de Boí, bàsicament a escalar per la zona de Cavallers i després potser a Morella.
Pere: Doncs jo a Terranegra les he fet totes menys les que va fer la Nesa, jejeje. Justament és on vaig fer els meus primers pinitos en això de l'esportiva. Sí la Calipso i veïnes ja les he fet i tens raó; em van molar més.