Els experiments a vegades surten bé i a vegades no. Fer 150 km i pagar els 20 € del Túnel del Cadí era si més no arriscat. Però trobar zones ideals per l’estiu amb vies per la Nesa (V-6a) i vies per mi (6b-6c) cada cop és més difícil així que vam decidir correr el risc. El diumenge ens va tornar a acompanyar en Joan, després d’unes quantes setmanes. Podríem dir que aquest cop l’experiment va sortir a mitges perquè al Joan sí que li va agradar el sector, però a la Nesa i a mi ens va deixar més aviat indiferents. A ella, perquè les vies, tot i haver-n’hi moltes del seu grau, no són massa del seu estil; moltes fissures i diedres. A mi, perquè les dues vies (un 6b+ i un 6c+) amb les quals contava com a projectes del dia van resultar exageradament dures pel grau. De fet aquesta és una tònica dominant del sector, però en el 6b+ em va semblar exagerat el desfasse en la graduació. A mi em va semblar que rondava el 7a ! El 6c+ ja no el vaig ni intentar.
En canvi el Joan va gaudir de valent amb les vies que va fer, totes elles amb un marcat caràcter alpí tot i tractar-se de roca calcària.
En canvi el Joan va gaudir de valent amb les vies que va fer, totes elles amb un marcat caràcter alpí tot i tractar-se de roca calcària.
El Joan i jo mateix a Primera (V)
Són especialment recomanables la Babaressa (V), una fantàstica fissura bavaresa entre una agulleta adossada i la paret principal i la Cucula (6a) que ressegueix l’esperó central de l’agulleta abans esmentada.
Tots tres a la Babaresa (V)
Per acabar un parell de recomanacions:
Si hi voleu anar a l’estiu no tingueu pressa, l’ombra no hi arriba fins ben passades les 14:00.
L’aproximació més recomanable no és la que apareix a les
ressenyes, sinó des del mateix poble d’Olopte. Cal entrar al poble i enfilar el carrer principal (forta pujada) tot seguint els rètols blaus d’una casa de turisme rural. Quan la pendent afluixa i ja hem deixat l’esmentada casa a la dreta surt un camí a l’esquerra que baixa seguint la vall del riu on es troba el sector. Hem de seguir aquest camí uns 15 minuts i poc desprès de creuar el riuet per un pont de pedra ja veurem la paret a la nostra dreta.Si hi voleu anar a l’estiu no tingueu pressa, l’ombra no hi arriba fins ben passades les 14:00.
L’aproximació més recomanable no és la que apareix a les
3 comentaris:
Bones,
home pagar túnel i gasolina fa molta ràbia.. però una visita a Cerdanya sempre val la pena! Malgrat que aquestes vies no us van acabar d'agradar.
Desconeixia completament les zones d'esportiva de la Cerdanya, tansols de la francesa i arrel del teu post les he localitzat! Ara he llegit al blog d'en xavi g. que també hi ha alguna cosa als Estanys de la Pera. Gràcies per comentar-ho per aquí, que tingueu un bon estiu!
Ei Pere! acabo d'arribar de Picos i veig que no perds el temps, m'he assabentat que has encadenat un 7a!!
felicitats.
Bones! Em pots passar info d’escalada a estanys de la pera? No trobo res.... merci!
Publica un comentari a l'entrada